Les vacances del Papa Francesc

(Diumenge, 03/08/2014) En un dels llibres que s’han publicat sobre el papa Francesc o sobre els seus escrits –el titulat Ment oberta, cor creient– hi ha una anècdota molt significativa sobre les vacances de qui aleshores era el cardenal arquebisbe de Buenos Aires i ara és el papa Francesc. Escriu el pròleg del llibre l’arquebisbe […]

01 Ag, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 03/08/2014)

En un dels llibres que s’han publicat sobre el papa Francesc o sobre els seus escrits –el titulat Ment oberta, cor creient– hi ha una anècdota molt significativa sobre les vacances de qui aleshores era el cardenal arquebisbe de Buenos Aires i ara és el papa Francesc.

Escriu el pròleg del llibre l’arquebisbe de Santa Fe de la Vera Cruz, José María Arancedo, que diu el que segueix: “Recordo, i això és una cosa testimonial, que una vegada li vaig preguntar sobre les seves vacances, què feia durant el mes de gener –temps de vacances en el món austral-, a on anava. Recordo que em respongué que es quedava a la cúria i descansava resant i llegint –rellegint- els clàssics. La seva resposta em sorprengué, però em serví, i he mirat de posar-la en pràctica. Quant hem perdut culturalment amb la ruptura amb el món clàssic!” –afegeix encara aquest arquebisbe, company del Papa a l’Argentina, que diu que veu en aquesta estimació del Papa per la lectura dels autors clàssics el secret del seu bon maneig de l’idioma i de la bellesa i la sobrietat de la seva prosa.

Aquest bon maneig de l’idioma es deu també al fet que el pare Bergoglio, essent un jove jesuïta, va ser professor de literatura al Col·legi de la Immaculada Concepció de la ciutat de Santa Fe, portat pels jesuïtes. “Abans d’entrar al seminari havia estudiat química –ha explicar el Papa en un llibre-entrevista- i vaig pensar que em donarien alguna matèria científica, però no, em van encomanar impartir psicologia i literatura. La psicologia l’havia estudiat quan vaig cursar filosofia i em resultava fàcil, mentre que per a la literatura, que m’agradava molt, vaig haver-me de preparar durant l’estiu”, explica qui aleshores era el cardenal Bergoglio.

El professor Bergoglio animava els seus alumnes a escriure contes. En un viatge a Buenos Aires els va ensenyar a l’escriptor Jorge Luis Borges. Li varen agradar tant que va dir que calia publicar-los i es va oferir per escriure el pròleg. Així fou, i es van editar amb el títol de Cuentos originales. A més, el pare Bergoglio va portar un dia el mateix Borges a fer una classe als seus alumnes del col·legi de Santa Fe.

Els lectors ja saben, a hores d’ara, que el Sant Pare continua amb aquest bon costum que tenia a Buenos Aires: dedicar el temps de vacances –durant el qual continua a la seva residència del Vaticà- a la pregària i la lectura. I també a treballar. Ell mateix em va explicar durant una audiència al final de l’estiu passat que havia dedicat els dies de les vacances a redactar l’exhortació apostòlica La joia de l’Evangeli, que és el document programàtic del seu pontificat.

Que l’exemple del Sant Pare ens sigui un estímul per dedicar el temps de vacances al cultiu de la pregària i la lectura. I, si pot ser, dels autors clàssics.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)