L’Assumpció de Maria, signe d’esperança
(Diumenge, 14/08/2011) L’Assumpció de Maria en cos i ànima a la glòria del cel és un dogma de fe recent. Fou proclamat pel Papa Pius XII l’any 1950, després d’una àmplia consulta a tots els bisbes del món sobre la presència d’aquesta veritat en la fe del poble de Déu. El Concili Vaticà II reafirmà […]
13 Ag, 2011
(Diumenge, 14/08/2011)
L’Assumpció de Maria en cos i ànima a la glòria del cel és un dogma de fe recent. Fou proclamat pel Papa Pius XII l’any 1950, després d’una àmplia consulta a tots els bisbes del món sobre la presència d’aquesta veritat en la fe del poble de Déu. El Concili Vaticà II reafirmà aquesta doctrina reprenent les mateixes paraules de la definició dogmàtica de Pius XII en el capítol octau de la constitució sobre l’Església, en el qual es llegeix això: “La Verge Immaculada, preservada lliure de tota taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida a la terra, fou enduta a la glòria del cel i enlairada al tron pel Senyor com a Reina de l’univers, per a ser conformada més plenament al seu Fill, Senyor dels senyors i vencedor del pecat i de la mort”.
Com indica el Concili, l’Assumpció de Maria –de vegades també anomenada la Pasqua de Maria- és una participació singular en la resurrecció del seu Fill i una anticipació de la resurrecció dels altres cristians. Ella viu ja allò que cada creient, l’Església sencera i tota la humanitat anhelen viure un dia. La vida plena en Déu, la plenitud de la vida nova que ens ha portat el seu Fill Jesucrist.
El Papa Benet XVI, en el seu llibre de Meditacions sobre l’Any Litúrgic, escriu aquestes paraules: “La Verge representa la fe com a joventut, com el nou inici de Déu en un món envellit, representa l’ésser cristià com a joventut del cor, com a bellesa i com a disposició expectant davant tot el que haurà de venir”.
Aquestes paraules tenen una actualitat especial en la festa de l’Assumpta d’enguany, que ens apropa a la Jornada Mundial de la Joventut que el Papa presidirà els propers dies a Madrid, després dels dies celebrats a les diòcesis, en què també la nostra ha acollit nombrosos joves d’arreu del món.
“Amb la seva Assumpció al cel –afirma també el Concili Vaticà II- la Santíssima Verge no abandonà la seva missió salvadora, sinó que continua procurant-nos amb la seva múltiple intercessió els dons de la salvació eterna. Amb el seu amor de Mare té cura dels germans del seu Fill que encara peregrinen i viuen entre angoixes i perills fins que arribin a la pàtria feliç.”
Vers la Jerusalem celestial ens precedeix Maria, com a signe d’esperança. A la pregària de la Salve, la invoquem com a “vida, dolcesa i esperança nostra”.
Demanem-li, especialment en la festa de l’Assumpta d’enguany, que vulgui acompanyar el pelegrinatge de fe dels joves que aquests dies hem acollit a les nostres diòcesis i que ara es disposen a participar en els actes centrals de la Jornada Mundial de la Joventut. Que ella intercedeixi per tots per tal que creixin en la fe i l’amor, per tal que surtin de la seva trobada amb el Papa més decidits a ser testimonis de Jesucrist en el món d’avui. I també perquè molts d’ells i elles s’animin a seguir Jesucrist en el sacerdoci i en la vida consagrada a Déu. D’aquesta manera, els joves cristians d’avui podran ser signe d’esperança per al futur de l’Església i del món.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
Seguiu-nos
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe.
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular.
Agenda
