La violència contra les dones

(Diumenge, 29/08/2010)

En una societat marcada per una violència creixent, les dones se situen majoritàriament entre les víctimes d’aquesta violència. És veritat que des dels orígens de la humanitat la dona es beneficia, en el seu paper de mare, d’un respecte que és gairebé veneració. Tanmateix, per contrast, massa sovint la dona es veu maltractada en el seu ambient familiar i també en la vida pública.

Les violències conjugals són una greu realitat, que durant molt de temps ha estat un tema tabú i de la qual actualment comencem a conèixer-ne la magnitud. No és patrimoni únicament dels ambients desfavorits, sinó que toca en major o menor mesura totes les categories socials. Les causes d’aquestes violències són múltiples. I actuar sobre aquestes causes seria un bon treball de prevenció d’aquesta xacra social.

Joan XXIII esmentava entre els signes del temps el reconeixement de la dignitat de la dona i del seu paper en la vida pública. El Papa afirmava: “En la dona esdevé cada dia més clara i operant la consciència de la pròpia dignitat. Sap prou que no pot consentir que sigui considerada i tractada com un instrument; reclama els drets i els deures propis de la persona humana, tant en l’àmbit de la vida domèstica com en el de la vida pública”.

Joan Pau II va voler publicar l’any 1995 una Carta a les dones; abans, el 15 d’agost de 1988 –en la festa de l’Assumpció de Maria al cel- havia publicat un document sobre la vocació i la dignitat de la dona, titulat precisament així: Mulieris dignitatem.En ell feia aquest comentari: “Crist fou davant dels seus contemporanis el promotor de la veritable dignitat de la dona i de la vocació corresponent a aquesta dignitat […]. En els ensenyaments de Jesús, així com en la seva manera de comportar-se, no es troba res que reflecteixi l’habitual discriminació de la dona, pròpia del temps; al contrari, les seves paraules i les seves obres expressen sempre el respecte i l’honor que es deu a la dona”.

Benet XVI, amb motiu del vintè aniversari de la carta apostòlica de Joan Pau II sobre la dignitat de la dona, va pronunciar un discurs davant dels membres del Consell Pontifici per als Laics, en el qual va fer referència a llocs i cultures on la dona es discriminada i poc valorada pel sol fet de ser dona i on és víctima d’actes de violència, o és objecte d’agressions físiques o morals, o la seva imatge és explotada en la publicitat  i en les indústries del consum o de la diversió. Davant d’aquests fenòmens, qualificats per Benet XVI com a “greus i persistents”, deia el Sant Pare actual que “el compromís dels cristians és encara més urgent, a fi que aquests es converteixin arreu del món en els promotors d’una cultura que reconegui la dona, en el dret i en la realitat dels fets, la dignitat que li és pròpia”.

“La unitat-dualitat de l’home i de la dona –va dir també Benet XVI en aquesta ocasió- té el seu fonament en la dignitat de tota persona, creada a imatge i semblança de Déu, que “els creà home i dona”, com diu el llibre del Gènesi”. La violència domèstica contradiu el respecte que es mereix cada persona i l’íntima comunitat de vida i d’amor que és el matrimoni, fonament de la família. El respecte ha d’estar ben present en cadascuna de les relacions familiars. En la relació entre l’espòs i l’esposa el respecte ha d’orientar l’atracció mútua i substituir la passió egoista per la capacitat de diàleg i de comprensió. Aquest respecte ha d’incloure els aspectes corporals i els de la personalitat de l‘altre cònjuge, ha d’acollir la seva potencialitat procreadora sense intentar gaudir de la sexualitat al marge de l’amor autèntic  i del bé de l’altre.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO