La solidaritat amb els immigrants

(Diumenge, 15/01/2012)

L’Església celebra avui la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat. Una iniciativa del Sant Pare, que ha publicat un missatge sobre aquest dia en què comenta el lema escollit per a aquesta ocasió: “Migracions i nova evangelització”. En ell afirma: “l’actual fenomen migratori és també una oportunitat providencial per a l’anunci de l’evangeli en el món contemporani”.

És especialment significatiu el realisme que reflecteixen les paraules de Benet XVI, qui reconeix que “es fa difícil trobar una referència unificadora que estimuli la formació d’una única família de germans i germanes en societats que són cada vegada més multiètniques i interculturals, on també persones de diferents religions es veuen impulsades al diàleg, perquè es pugui construir una convivència serena i profitosa en el respecte de les diferències legítimes”.

Em sembla que cal reconèixer, enmig de la crisi actual i de les no poques dificultats a les quals ha de fer front la nostra societat, que entre nosaltres existeix un clima de respecte i d’acolliment als immigrants i als refugiats. Em plau reconèixer que, en l’actual context pluralista, cultural i religiós, són molts els sacerdots, els diaques, els religiosos i religioses i els cristians i cristianes laics que fan realitat el desig manifestat pel Sant Pare en el missatge que comento: “Les Esglésies d’origen, les de trànsit i les d’acollida dels fluxos migratoris han d’intensificar la cooperació, tant en benefici de qui parteix com de qui arriba, i en tot cas de qui necessita trobar en el seu camí el rostre misericordiós de Crist en l’acollida del proïsme”.

“Trobar el rostre misericordiós de Crist en l’acollida del proïsme”. Heus ací unes paraules que defineixen l’esforç que estan fent entre nosaltres moltes persones i comunitats cristianes i també institucions com Càritas i altres per tal d’acollir les persones i les famílies immigrades i facilitar la seva integració en la nostra societat. Cal reconèixer que l’actual crisi econòmica fa difícil i fa especialment àrdua la realització dels programes polítics, econòmics o socials que puguin ajudar els immigrants. Però les dificultats no han de ser obstacle per assolir el que les administracions i la iniciativa de les institucions privades han de fer en aquest sentit.

Voldria acabar amb una crida als immigrants que són de religió catòlica. Dic sovint que a l’Església  ningú no s’ha de sentir foraster. Els demano que se sentin a casa seva en les nostres comunitats. Ja és una realitat la seva presència i representa un enriquiment recíproc. Catalunya, país de marca, país fronterer, té una llarga experiència d’acolliment i d’integració de les persones que hi arriben. Aquesta tradició no s’ha estroncat, sinó que ha de ser un impuls per a respondre als nous reptes del moment present.

La nostra arxidiòcesi de Barcelona en l’actual Pla Pastoral –com ja ho va fer en l’anterior- proposa com un dels objectius prioritaris de totes les seves activitats la d’expressar la solidaritat amb els qui sofreixen com a expressió de la fe cristiana i fomentar la participació dels immigrants amb els que compartim la fe en les comunitats cristianes.

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO