La precarietat laboral

(Diumenge, 14/06/2015)

El Papa Joan Pau II, en una de les seves encícliques socials –la titulada Laborem exercens-, va recordar un principi que ensenya sempre l’Església: la prioritat del treball enfront del capital. Aquest principi té plena actualitat en aquest temps de tant d’atur i de tanta precarietat laboral.

Amb motiu del passat 1 de maig, els moviments obrers cristians de Catalunya i Balears i les delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya van fer una declaració en què reconeixen que l’atur baixa en diverses comunitats autònomes, entre elles Catalunya. Tanmateix, darrere d’aquesta notícia continuen havent-hi més de 4.450.000 persones a l’atur. I els cristians presents en el món obrer es pregunten: què hi ha darrera d’aquest fet? Quants llocs de treball indefinits s’han destruït i han estat substituïts per llocs de treball precaris?

Aquests moviments denuncien que la precarietat laboral cada vegada repercuteix més fortament en les persones, les famílies i la societat. Incertesa, inseguretat i inestabilitat emocional i econòmica que deriven en problemes de salut físics i psicològics. Es produeix també una dependència de la família i d’entitats socials i caritatives que impedeix tenir un projecte de vida personal.

Aquests moviments també constaten dificultats per exercir la funció educativa i de suport de la pròpia família i un creixement de la pobresa, amb les dificultats per viure el treball amb plenitud o la por constant de perdre la feina.

El Papa Francesc s’ha manifestat en diverses ocasions contra el que ell anomena una “economia d’exclusió”. En la seva exhortació programàtica titulada Evangelii Gaudium (n. 53) diu: “Així com el manament de no matar estableix un límit clar que assegura el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia d’exclusió i desigualtat d’ingressos. És una economia que mata. És increïble que no es faci notícia que un vell que es veu obligat a viure al carrer, mor de fred, mentre que una baixada de dos punts a la borsa sí que aparegui com a titular.”

El treball és un dret fonamental, no una almoina. Hem de fer nostra la causa de Jesús, que aixeca sempre la persona humana en la seva dignitat; el treball ha de promoure la humanització i la solidaritat.

No obstant les dificultats presents, els cristians en el món obrer inviten a actuar amb esperança. “Volem recordar –diuen- que el que som és gràcies a molts homes i dones conscients de la seva dignitat obrera, que van aconseguir molts avenços en el terreny laboral, sindical, social i cultural… Com a cristians i cristianes compromesos en el món del treball, estem convençuts que no ens equivocarem mai quan ens posem al costat de les persones que més pateixen l’explotació laboral, la discriminació i l’atur, i volem reafirmar-nos en aquest compromís.”

Seria urgent –ho he dit moltes vegades- que es pogués arribar a un pacte de totes les forces socials de l’Estat per iniciar un procés que portés a unes iniciatives creatives per trobar alternatives a l’atur, la pobresa i la desigualtat. Ens hi juguem la salut i el futur de la nostra societat.   

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona