La pobresa a Europa

(Diumenge, 18/07/2010)

El polític francès Jean Monnet, un dels fundadors d’Europa, deia que “no es pot crear res sense disposar dels homes necessaris i res no pot durar si no s’institucionalitza”. Aplicant aquest pensament a Càritas, podríem dir que no seria res sense els homes i dones que li donen vida –molts d’ells de forma desinteressada-, però també hauríem d’afegir que Càritas és una institució necessària arreu del món perquè representa el record i la consciència de l’existència dels pobres a les nostres societats europees riques.

Per reflexionar sobre el fet de la pobresa a Europa, més d’un centenar d’experts, procedents de 48 Càritas nacionals, es reuniren els dies 4 i 5 de juny a Madrid, en el Congrés Europeu sobre Pobresa i Exclusió Social, que organitzaren conjuntament Càritas Espanyola i Càritas Europea.

Potser algú es preguntarà: Existeixen realment els pobres a Europa? Segons xifres d’Eurostat –esmentades en aquest congrés de les Càritas- 85 milions de persones pateixen privacions materials al nostre continent, en el qual un 17% de la població viu en situació de pobresa, situació que afecta també un de cada cinc infants al nostre continent.

Benet XVI va inaugurar el passat 14 de febrer un centre d’acollida i atenció a persones marginades de Roma, promogut per Càritas, prop de l’estació de Termini. El Papa situà aquesta iniciativa dins l’Any Europeu de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, promogut pel Parlament i la Comissió europeus. “En venir aquí, en tant que bisbe de l’Església de Roma -digué-, que presideix en la caritat des dels primers temps de la cristiandat, desitjo animar no sols els catòlics, sinó també totes les persones de bona voluntat, en especial les que tenen responsabilitats a l’administració pública i a les diverses institucions, perquè dediquin més esforços en la construcció d’un futur digne de l’home i perquè descobreixin la caritat com el motor d’un desenvolupament autèntic i d’una societat més justa i més fraternal”.

Les Esglésies cristianes, que a partir del Tractat de Lisboa disposen d’un estatut especial com a interlocutores de les institucions de la Unió Europea, tenen una especial responsabilitat en la lluita contra la pobresa. Les Càritas del nostre continent, com a una de les expressions de la societat civil, tenen la missió de recordar als polítics que milions de nens, de joves i d’adults continuen vivint en unes condicions indignes.

Tot responent la consulta promoguda per la Comissió europea sobre l’estratègia a seguir en l’horitzó de la Unió Europea de l’any 2020, Càritas ha dit que, davant la crisi actual, urgeix un nou model productiu, centrat no sols en criteris econòmics, sinó en els valors. El creixement econòmic en èpoques de bonança no ha esta aprofitat per reduir les desigualtats socials.

Malgrat que les polítiques socials depenen de cada un dels Estats membres, existeix un espai europeu per poder posar en marxa una política contra les situacions de marginació social i l’existència de l’anomenat Quart Món. Hi ha institucions i sobretot hi ha persones disposades a treballar en aquesta tasca. Aquesta era l’esperança de Jean Monnet.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO