La Pasqua de l'Esperit

(Diumenge, 24/05/2015)

La Pentecosta és la Pasqua de l’Esperit. La nit del sant sopar, al Cenacle, Jesús va prometre cinc vegades el do de l’Esperit Sant, i al mateix lloc, la tarda de la Pasqua, el Ressuscitat es va presentar als Apòstols i els va infondre l’Esperit amb el gest simbòlic de l’alè i amb aquestes paraules: “Rebeu l’Esperit Sant”.

L’Esperit Sant vessat el dia de la Pentecosta inaugura una nova etapa en la història de la salvació. L’Esperit serà la presència renovada de Déu enmig del seu poble; serà la força que guiarà els deixebles de Crist en la seva missió de donar testimoniatge del Ressuscitat; serà qui orientarà aquesta activitat testimonial i qui promourà la proclamació missionera de l’Evangeli arreu.

L’Esperit Sant dota i dirigeix l’Església amb els diversos dons jeràrquics i carismàtics, la rejoveneix amb el rigor de l’evangeli, la renova sense parar i la porta a la unió total amb Jesucrist. Els carismes de l’Església actual potser són menys espectaculars que en l’Església primitiva perquè han canviat les circumstàncies, però l’Esperit actua de manera permanent en l’Església i la flama de la Pentecosta no s’apaga ni s’apagarà. El buf de l’Esperit és ben perceptible en les diferents manifestacions de l’Església universal i també a casa nostra, perquè l’Esperit treballa en el cor de cada cristià i suscita respostes individuals i col·lectives als reptes que va presentant el nostre món.

Pel que fa referència a l’Església universal, no hi ha dubte que l’Esperit inspira el papa Francesc en la resposta tan valenta que cerca de donar al repte de la secularització creixent, promovent una Església que no se centra en ella mateixa, amb una actitud autoreferencial, sinó que és una Església oberta, una Església “en sortida”, una “Església de la misericòrdia”, una Església que “no vol tancar cap porta a l’acció que fa l’Esperit en el cor de les persones”, com va dir la passada Quaresma en una homilia de la missa que celebra cada matí a la capella de la seva residència de Santa Marta. Per això demana tan sovint la conversió a la misericòrdia de Jesús i no tancar mai la porta de l’Església a les persones que hi vulguin entrar: “No tanqueu la porta”, va dir en una de les seves homilies. Per això va concloure demanant a l’Església que es “converteixi a la misericòrdia de Jesús; ja que només així la llei estarà plenament acomplerta, perquè la llei és estimar Déu i el proïsme com a nosaltres mateixos”.

Tota l’aventura del cristià s’ha de desenvolupar sota l’influx de l’Esperit. Ell és en els cristians en els moments difícils i de prova, convertint-se en el seu defensor. L’Esperit és també en les arrels de la llibertat cristiana, que allibera de la servitud del pecat, tal com diu clarament l’apòstol Pau: “La llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort”. La vida moral, pel fet de ser irradiada per l’Esperit, produeix aquests fruits preuats i avui molt necessaris: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona