La Pasqua de l’Esperit Sant

(Diumenge, 12/06/2011) Celebrem la Pentecosta, la culminació de la Pasqua, amb el do de l’Esperit Sant. El do de l’Esperit Sant és fruit de la resurrecció del Senyor. Per això, la Pentecosta és la culminació i com la maduració de la Pasqua, realitat expressada popularment –però de manera molt profunda- dient que és la Pasqua […]

11 Juny, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 12/06/2011)

Celebrem la Pentecosta, la culminació de la Pasqua, amb el do de l’Esperit Sant. El do de l’Esperit Sant és fruit de la resurrecció del Senyor. Per això, la Pentecosta és la culminació i com la maduració de la Pasqua, realitat expressada popularment –però de manera molt profunda- dient que és la Pasqua granada.

El do de l’Esperit Sant i la resurrecció de Jesús no es poden separar. L’Esperit Sant ens ha estat donat per a la nova presència de Déu entre nosaltres. És per l’Esperit Sant que el Crist viu enmig nostre i en cada un de nosaltres. És per l’Esperit Sant que podem estimar. És per l’Esperit Sant que podem veure el Senyor –veure amb els ulls de la fe. És per l’Esperit Sant que podem acollir la persona del Crist ressuscitat en l’Església reunida, en l’Escriptura proclamada com a Paraula viva i eficaç, en els sagraments, en la vida, en les persones –sobretot en els més pobres- i en els mateixos esdeveniments de la nostra vida personal o de la nostra vida col·lectiva. És per l’Esperit Sant que podem passar a l’acció i donar la vida pels altres, a imitació del Crist, oberts a l’esperança del Regne de Déu.

Té una profunda coherència que s’hagi situat en la festa de Pentecosta la jornada sobre l’apostolat seglar. Tots els membres del Poble de Déu estem cridats a realitzar l’única missió de l’Església, que consisteix en l’evangelització, és a dir, a donar testimoniatge del Crist amb fets i amb paraules. Així, doncs, tots els batejats –preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques- tenim aquesta vocació eclesial i hem de col·laborar intensament en la pastoral evangelitzadora de la nostra Església diocesana de Barcelona.

L’evangelització del nostre país no es pot realitzar avui sense la col·laboració dels laics. Això exigeix per part dels pastors una obertura de mentalitat més gran perquè entenguin i acullin el ser i el fer del laic en l’Església, que és també alhora deixeble i missioner de Jesucrist.

En aquest context, en aquesta Pasqua de l’Esperit Sant, miro amb molta esperança l’enfortiment d’associacions cristianes, de moviments apostòlics, d’itineraris de formació cristiana, de comunitats cristianes i de nous moviments i noves comunitats. Tots aquests fets, com ens ha dit el Papa Benet XVI, són un  signe esperançador.

La meva pregària i el meu desig és que totes aquestes realitats ajudin a fer que molts batejats assumeixin amb major responsabilitat la seva identitat cristiana i col·laborin més activament en la pastoral evangelitzadora.

Amb aquest mateix objectiu, recentment he adreçat una carta a tots els estaments i les institucions de la diòcesi –sobretot als consells pastorals de les parròquies, arxiprestats i al Consell Pastoral Diocesà-  en què els demano que vulguin fer una valoració de l’aplicació del Pla Pastoral Diocesà que ara arriba a la seva conclusió, el qual ja al títol manifestava aquesta preocupació evangelitzadora: “Anuncieu a tothom l’Evangeli”. La necessitat urgent de fer un treball molt evangelitzador demana la preparació del nou Pla Pastoral Diocesà i per això mateix he decidit fer aquesta consulta sobre els objectius que el nou Pla Pastoral hauria de tenir. Ja des d’ara agraeixo la col·laboració de tots, perquè cal que els objectius pastorals per als propers anys siguin fruit d’una àmplia aportació i d’un ampli consens de tots els estaments de la diòcesi.

  Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)