(Diumenge, 06/09/2015) El 8 de setembre s’escau la festa del naixement de la Verge Maria, dia en què celebren la festa patronal molts dels santuaris marians del nostre país. Altres anys he aprofitat aquesta festa per parlar de la presència de la Mare de Déu a la nostra terra, una presència tan nombrosa i tan […]
04 Set, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 06/09/2015)
El 8 de setembre s’escau la festa del naixement de la Verge Maria, dia en què celebren la festa patronal molts dels santuaris marians del nostre país. Altres anys he aprofitat aquesta festa per parlar de la presència de la Mare de Déu a la nostra terra, una presència tan nombrosa i tan arrelada que ha marcat profundament la nostra història.
Aquest any voldria comentar com Maria ha d’inspirar la dimensió maternal de l’Església. El papa Francesc, profundament devot de la Mare de Déu, ha parlat de la maternitat de l’Església en diverses ocasions. La maternitat, a nivell humà, ja indica proximitat, misericòrdia, acolliment i cura del fill. I l’Església està cridada a actuar amb entranyes de misericòrdia, amb proximitat a les persones, amb esperit d’acolliment i de comprensió.
“La mare dóna afecte, acarona, toca, besa, estima. Quan l’Església, ocupada en mil coses, no té cura de la proximitat i es comunica només amb documents, és com una mare que es comuniqués amb els seus fills només per carta”, va declarar el Sant Pare amb motiu de la visita pastoral a Brasil. En aquesta visita, en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Rio de Janeiro, va tenir una especial significació el discurs que el Papa va dirigir als bisbes del país.
L’Església –va dir Francesc als bisbes–, com a manifestació que és del Regne de Déu, és l’expressió de l’amor de la Santíssima Trinitat. “Per això som convidats repetidament a ser una Església que dóna a llum, que alleta, fa créixer, corregeix, alimenta, que ensenya a caminar tot donant la mà… Tenim necessitat, doncs, d’una Església que sigui capaç de redescobrir les entranyes maternals de la misericòrdia. Sense la misericòrdia poca cosa es pot fer avui per integrar-se en un món de persones ferides, que necessiten comprensió, perdó i amor.”
En la maternitat de l’Església, hi podem copsar també la manera de la transmissió de la fe. Aquesta transmissió comporta sempre una relació personal, un contacte testimonial de persona a persona. La transmissió de documents o de notícies –avui tan facilitada per les noves tecnologies- té una funció valuosa, però no és suficient. Per això és sobretot en la relació entre les persones, en la trobada –un concepte molt present en els ensenyaments del papa Francesc– on ens podem acostar a aquell proximitat que ajuda a crear, ja en aquesta terra, el cel nou i la terra nova de què ens parla la Sagrada Escriptura.
En el pensament del Sant Pare aquesta dimensió maternal de l’Església s’ha de manifestar també en la seva capacitat d’anar a trobar els pobres, que avui i sempre són els destinataris privilegiats de l’Evangeli. Aquest trobament amb els pobres es produeix quan l’Església mateixa és senzilla i pobra. Per això ha passat a ser emblemàtic el desig que Francesc va expressar en la primera trobada amb els mitjans de comunicació després de ser elegit: “Com voldria una Església pobra i per als pobres!”.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...