La festa de la Candelera

(Diumenge, 01/02/2015)

Demà, 2 de febrer, celebrem la festa de la Presentació de Jesús al temple per Maria i Josep. Quaranta dies després del naixement de Jesús, celebrem aquesta festa, ben antiga i originària de Jerusalem. Recordem aquell fet que narra l’Evangeli de Lluc: quan Josep i Maria van anar al temple per complir el que manava la Llei de Moisès per la purificació de les mares i sobre la presentació dels fills primogènits a Déu, tingué lloc la trobada amb l’ancià Simeó, que proclamà que aquell infant era una llum per a tots els pobles, i amb la profetessa Anna, que explicava a tothom que aquell nen era el Salvador esperat per Israel.

Aquesta és una festa del Senyor, com ho expressa el seu títol. Però també és una festa de Maria. Bé podem en ella recordar la Mare de Déu, que és qui ens dóna Jesús perquè sigui la nostra llum.

L’element que caracteritza més aquesta festa és la benedicció i processó amb les candeles, amb la qual refermem la nostra fe en allò que va proclamar Simeó. La candela és un símbol; un símbol bellíssim i molt expressiu. Ara que, en molts àmbits culturals, es revaloritza el llenguatge simbòlic com a més polivalent i més emotiu i suggeridor que el llenguatge merament racional, hauríem de fer un esforç per donar tot el seu sentit als símbols cristians. Gaudí ens en donà un gran exemple en tot el seu temple de la Sagrada Família, que impressiona per la genialitat de la seva tècnica constructiva, però també per la varietat i riquesa dels seus símbols.

Llegint el llibre titulat Ment oberta, cor creient, que recull les meditacions dels exercicis espirituals dirigits pel papa Francesc quan era arquebisbe de Buenos Aires, m’ha impressionat el valor que dóna al símbol de la candela en la festa que celebrem cada any el 2 de febrer. Explica que hi ha llum al temple quan hi entra Jesús, perquè hi entra el que és la Llum: “Llum per a il·luminar les nacions paganes i glòria del vostre poble d’Israel”. I afegeix: “És el dia de la candela, de la llum tènue, que es farà un gran ciri adornat la nit de Pasqua –precisament en la gran celebració de la Vetlla Pasqual o de la Resurrecció- i es farà sol resplendent al final de la història. Les persones que demà porten les candeles a les mans –diu el Papa– lumen requirunt lumine”; que vol dir precisament això: que a través d’una llumeta cerquen el qui és la Llum, és a dir, Jesucrist mateix, Déu i home vertader.

D’aquesta manera, la festa de la Candelera és com un pont que uneix el Nadal, la Pasqua i la manifestació de Jesucrist al final dels temps. Sempre, però sobretot aquest any, per voluntat del Sant Pare especialment dedicat als religiosos i religioses –com a Any de la Vida Consagrada-, aquest dia hem de pregar i agrair el servei que fan a l’Església i a les nostres societats els religiosos i religioses, tant els de vida monàstica com els de vida activa en els diversos camps del treball educatiu, social i assistencial.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona