La festa de la Candelera

(Diumenge, 01/02/2015) Demà, 2 de febrer, celebrem la festa de la Presentació de Jesús al temple per Maria i Josep. Quaranta dies després del naixement de Jesús, celebrem aquesta festa, ben antiga i originària de Jerusalem. Recordem aquell fet que narra l’Evangeli de Lluc: quan Josep i Maria van anar al temple per complir el […]

30 Gen, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 01/02/2015)

Demà, 2 de febrer, celebrem la festa de la Presentació de Jesús al temple per Maria i Josep. Quaranta dies després del naixement de Jesús, celebrem aquesta festa, ben antiga i originària de Jerusalem. Recordem aquell fet que narra l’Evangeli de Lluc: quan Josep i Maria van anar al temple per complir el que manava la Llei de Moisès per la purificació de les mares i sobre la presentació dels fills primogènits a Déu, tingué lloc la trobada amb l’ancià Simeó, que proclamà que aquell infant era una llum per a tots els pobles, i amb la profetessa Anna, que explicava a tothom que aquell nen era el Salvador esperat per Israel.

Aquesta és una festa del Senyor, com ho expressa el seu títol. Però també és una festa de Maria. Bé podem en ella recordar la Mare de Déu, que és qui ens dóna Jesús perquè sigui la nostra llum.

L’element que caracteritza més aquesta festa és la benedicció i processó amb les candeles, amb la qual refermem la nostra fe en allò que va proclamar Simeó. La candela és un símbol; un símbol bellíssim i molt expressiu. Ara que, en molts àmbits culturals, es revaloritza el llenguatge simbòlic com a més polivalent i més emotiu i suggeridor que el llenguatge merament racional, hauríem de fer un esforç per donar tot el seu sentit als símbols cristians. Gaudí ens en donà un gran exemple en tot el seu temple de la Sagrada Família, que impressiona per la genialitat de la seva tècnica constructiva, però també per la varietat i riquesa dels seus símbols.

Llegint el llibre titulat Ment oberta, cor creient, que recull les meditacions dels exercicis espirituals dirigits pel papa Francesc quan era arquebisbe de Buenos Aires, m’ha impressionat el valor que dóna al símbol de la candela en la festa que celebrem cada any el 2 de febrer. Explica que hi ha llum al temple quan hi entra Jesús, perquè hi entra el que és la Llum: “Llum per a il·luminar les nacions paganes i glòria del vostre poble d’Israel”. I afegeix: “És el dia de la candela, de la llum tènue, que es farà un gran ciri adornat la nit de Pasqua –precisament en la gran celebració de la Vetlla Pasqual o de la Resurrecció- i es farà sol resplendent al final de la història. Les persones que demà porten les candeles a les mans –diu el Papa– lumen requirunt lumine”; que vol dir precisament això: que a través d’una llumeta cerquen el qui és la Llum, és a dir, Jesucrist mateix, Déu i home vertader.

D’aquesta manera, la festa de la Candelera és com un pont que uneix el Nadal, la Pasqua i la manifestació de Jesucrist al final dels temps. Sempre, però sobretot aquest any, per voluntat del Sant Pare especialment dedicat als religiosos i religioses –com a Any de la Vida Consagrada-, aquest dia hem de pregar i agrair el servei que fan a l’Església i a les nostres societats els religiosos i religioses, tant els de vida monàstica com els de vida activa en els diversos camps del treball educatiu, social i assistencial.

 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)