La família, esperança de la humanitat

(Diumenge, 26/12/2010)

En el clima joiós i familiar de la festa de Nadal, l’Església catòlica celebra la Jornada per la família i la vida, que enguany coincideix amb la festa de Sant Esteve, tan tradicional a Catalunya, on és dia laboralment festiu. La nostra diòcesi celebrà aquesta jornada el proppassat 18 de desembre amb una Eucaristia a la basílica de la Sagrada Família. Fou el primer acte d’àmbit diocesà celebrat en aquest temple, la bellesa del qual ha commogut el món amb ocasió de la visita de Benet XVI a Barcelona per tal de presidir la bonica cerimònia de la seva dedicació a Déu.

El Concili Vaticà II, de manera admirable, definí el matrimoni i la família com “una comunitat de vida i amor oberta a la fecunditat”. Benet XVI, el 7 de novembre passat, ens regalà amb un missatge que, en bellesa teològica i moral, considero que estava a l’altura de la bellesa del temple d’Antoni Gaudí. Cal que el mantinguem en la nostra memòria i en la nostra ànima. Aquest és l’objectiu d’aquestes línies.

En primer lloc, la font d’aquesta comunitat de vida i d’amor, per als creients, és Déu mateix. Recolzats en la fe, podem mostrar al món el rostre de Déu que és amor: l’únic que pot satisfer l’anhel de plenitud de l’home. “Aquesta és la gran tasca: mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia. Déu és la veritable mesura de l’home”. Déu és “amic de la vida”. El Papa Benet ho recordava a aquesta Europa tan oblidadissa de les seves arrels cristianes: Déu és amic dels homes i ens invita a ser amics seus. La glòria de Déu és també la glòria de l’home. I, negativament, l’ocàs de Déu fóra també l’ocàs de l’home.  

A partir d’Aquell qui, essent el Fill de l’Altíssim, per l’encarnació s’anorreà fent-se home i vivint a l’empara de Josep i Maria, en el silenci de la llar de Natzaret, Déu ens ha ensenyat sense paraules la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família, esperança de la humanitat, on la vida troba acollida des de la concepció fins al seu declivi natural.

I passant de la família a la comunitat de l’Església, el Papa afegeix que “ens ha ensenyat que tota l’Església, escoltant i complint la seva Paraula, es converteix en la seva Família”. Molt hem d’aprendre d’aquesta visió de l’Església. Però de l’Església el Papa Benet no dubtava a passar a la societat sencera, tot fent una proposta, no pas una imposició. “I, més encara, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que, sembrada en els cors, encoratgi l’esperança”. L’esperança, un tema molt estimat per Benet XVI, que fou el tema central de la seva segona encíclica i és permanentment present en el seu magisteri. Car el Papa sap que aquesta és una gran necessitat de la nostra humanitat actual.

Juntament amb els progressos tècnics, socials i culturals, el Papa demanava –a l’homilia de la dedicació de la basílica-, sense negar-los de cap manera, que hi hagués uns progressos morals, entre els quals esmentava l’atenció, protecció i ajuda a la família, les mesures econòmiques i socials per tal que la dona trobi a la llar i en el treball la seva plena realització, el suport de l’Estat a les famílies, la defensa de la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la concepció, i que la natalitat sigui “dignificada, valorada i recolzada jurídicament, socialment i legislativament”. Ningú no negarà, espero, que aquestes peticions responen a necessitats ben reals d’aquesta societat nostra.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO