La decisió del jove Bergoglio

(Diumenge, 22/03/2015) El papa Francesc ha contat la història de la seva vocació al sacerdoci. Tenia en aquell moment 17 anys. El dia 21 de setembre es disposava, de bon matí, a celebrar amb els seus companys el Dia de l’Estudiant i pensava anar a un gran parc per passar-hi tot el dia amb música […]

20 Març, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 22/03/2015)

El papa Francesc ha contat la història de la seva vocació al sacerdoci. Tenia en aquell moment 17 anys. El dia 21 de setembre es disposava, de bon matí, a celebrar amb els seus companys el Dia de l’Estudiant i pensava anar a un gran parc per passar-hi tot el dia amb música i ball. Jorge Mario Bergolio tenia ganes de passar-s’ho bé, de divertir-se.

Quan hi anava, va passar per davant de la seva parròquia, l’església de Sant Josep del barri de Flores, i va sentir com una força interior que l’empenyia a entrar-hi un moment. Es posà a pregar, sol, en la penombra de l’església. Justament en aquell moment, un sacerdot es posava al confessionari. S’hi va confessar, i alguna cosa va passar per la seva ànima en aquell moment.

Els breus instants que volia passar al temple es convertiren en dues hores. La confessió amb aquell sacerdot relativament jove obrí uns nous horitzons a la seva vida. “Em va passar una cosa estranya –va explicar en un llibre-entrevista a dos periodistes. Fou com una sorpresa, la sorpresa d’una trobada. Vaig tenir la sensació que Algú m’esperava. Des d’aquell moment vaig sentir que jo buscava Déu, però que és ell qui et busca primer.”

Va anar a trobar altres vegades aquell sacerdot i va saber que patia un càncer en procés ja molt avançat de la malaltia. Aquell home de Déu va morir uns mesos més tard. Aquest fet li confirmà la seva intuïció inicial: el Senyor el cridava al servei sacerdotal dins l’Església.

Als 21 anys, va decidir dirigir els seus passos primerament cap al Seminari, i més tard cap a la Companyia de Jesús, per l’especial orientació d’aquesta a la tasca missionera. Volia anar a les missions del Japó, però no fou autoritzat a anar-hi a causa dels problemes de salut que patia.

“La vocació religiosa –ha explicat també- és una crida de Déu a un cor que ja l’està esperant de forma conscient o inconscient. A mi sempre m’ha impressionat una lectura del breviari que diu que Jesús mirà Mateu amb una actitud que, traduïda, vindria a dir ‘misericordiant i elegint’. Aquesta fou precisament la manera amb què jo vaig sentir que Déu em mirava en aquella confessió. I aquesta és la manera amb què ell m’ha demanat sempre que miri els altres: amb molta misericòrdia i com si els estigués elegint per a ell, sense excloure ningú, perquè tots som elegits per l’amor de Déu. Per això vaig escollir com a bisbe el lema «Misericordiando et eligendo», que és un dels punts fonamentals de la meva experiència religiosa: el servei per a la misericòrdia.”

Aquesta vocació del papa Francesc pot inspirar la invitació que, amb motiu del Dia del Seminari, goso fer als nostres joves cristians: que, almenys una vegada a la vida, es facin la pregunta que es va fer el jove Bergoglio als 17 anys: puc dedicar la meva vida a Jesucrist en el sacerdoci ministerial? Estic disposat a acollir la gràcia de Déu que és la vocació?

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)