La consciència moral

(Diumenge, 23/03/2014)

Som en el temps de Quaresma, que és una bona oportunitat per reflexionar sobre alguns temes morals, com ara el de la consciència moral.  La dignitat de la persona té una relació molt directa amb el que anomenem consciència, perquè aquesta exigeix que l’ésser humà actuï segons la seva lliure elecció. La persona humana ha d’actuar moguda i induïda per una lliure determinació i no pas sota la pressió d’un impuls cec interior o d’una acció externa. La consciència arrelada íntimament en el nostre ésser ens dicta què és bo i què és dolent, ens anima a fer el bé i a evitar el mal i jutja la rectitud o malícia de les nostres accions o omissions.

El Concili Vaticà II va afirmar que la consciència és “el nucli secretíssim i el sagrari de l’home”. Perquè és la veu de Déu en l’home, la consciència és una instància inviolable. Però cal que hi hagi una consciència recta. Pertany a la dignitat de la persona humana el dret “a obrar segons la recta norma de la seva consciència”. Cal, per tant, no caure en el parany de “les falses consciències morals”. La consciència, per si mateixa, no és un oracle infal·lible. Té necessitat de créixer, de ser formada i exercitada, en un procés que avança gradualment en la recerca de la veritat i en la progressiva integració i interiorització dels valors i les normes morals. L’Església insisteix en la importància que té per als homes d’avui ser fidel a una “consciència ben formada”.

La consciència moral interpreta i imposa la norma a l’acció humana. És un ull interior que contempla, una llum que permet veure-hi; la consciència accepta i aplica la llei objectiva de la moralitat. Dit amb altres paraules: “La consciència pot manar en la mesura que ella mateixa obeeix”, segons una frase de Pau VI. La fermesa de l’Església a defensar les normes morals universals i immutables està al servei de la vertadera llibertat de l’home. Aquest recupera la seva grandesa quan nota en si mateix i en tota la realitat creada una racionalitat que no és creació o invenció seva, sinó la imatge de la saviesa que Déu ha posat en crear totes les coses.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona