La comunió amb el successor de Pere

(Diumenge, 30/06/2013)

Ahir celebrava l’Església la festa de Sant Pere i Sant Pau. Són dos apòstols que han estat íntimament relacionats: tots dos donaren testimoniatge de Jesucrist lliurant les seves vides amb el martiri a Roma. Com diu la litúrgia de la festivitat, Pere fou “el capdavanter en la confessió de la fe; Pau, el que la posà  a plena llum; Pere instituí la primera Església amb la resta d’Israel; Pau evangelitzà els altres pobles cridats a la fe”. I en una de les pregàries demanem a Déu que “de tal manera visquem en la vostra Església que perseverem en la fracció del Pa i en la doctrina dels apòstols i, ferms en la caritat, tinguem un sol cor i una sola ànima”.  

El diumenge més proper a aquesta festa celebrem el Dia del Papa, que aquest any té una actualitat especial per la recent elecció del Sant Pare Francesc, el qual, per la seva personalitat i per ser el primer Pontífex romà procedent del món llatinoamericà, està suscitant moltes simpaties i moltes esperances.

Amb motiu del Dia del Papa és oportú recordar que, en l’Església catòlica, el punt de referència pel que fa al contingut i a la unitat de la fe és sempre el successor de Pere. Recordem aquelles paraules de Jesús que romanen sempre actuals i eficaces: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”. Per això, el Concili Vaticà II ens diu que el Papa “és el principi i el fonament visible de la unitat, tant dels bisbes com de la multitud dels fidels”.

Les Esglésies diocesanes es vinculen entre totes elles i amb el Papa en l’única Església volguda pel Crist. Aquesta és la comunió de les Esglésies diocesanes entre elles i amb la de Roma, que “presideix en la caritat”, segons l’expressió de sant Ignasi d’Antioquia a començaments del segle II. La nostra comunitat diocesana de Barcelona va tenir ocasió d’expressar i de viure aquesta comunió en el pelegrinatge diocesà que vàrem fer el passat mes de maig. Aquells dies, amb motiu de la celebració de l’Any de la Fe, varem renovar la nostra confessió de la fe prop del sepulcre de sant Pere i varem manifestar la nostra comunió amb el seu actual successor a la seu de Roma.

Sant Agustí afirma que en certa manera Pere “personifica tota l’Església”. També ressonen en el nostre esperit les paraules de sant Ambròs expressant quelcom molt semblant a les paraules de sant Agustí: “On hi ha Pere, allí hi ha l’Església”. El beat John Henry Newman –aquell pensador i teòleg anglicà que es convertí al catolicisme l’any 1842- afirmà que “els catòlics, en unir-se al Papa, descansen en la plenitud catòlica”.

Per això, els cristians hem d’agrair a Jesucrist el do que ens ha atorgat amb el ministeri de Pere i dels seus successors, avui el nostre estimat Papa Francesc.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona