La beatificació de l'arquebisbe Òscar Romero

(Diumenge, 3/05/2015)

Dins de vint dies, el 23 de maig, serà beatificat a Sant Salvador, la capital d’El Salvador, Òscar Arnulfo Romero, arquebisbe d’aquella ciutat que va ser assassinat d’un tret el 24 de març de l’any 1980 a l’altar, mentre celebrava la missa a l’Hospital de la Divina Providència d’El Salvador. El papa Francesc va decidir la beatificació de l’arquebisbe com a màrtir de la fe, ja que fou assassinat per la seva defensa dels pobres i la seva denúncia profètica de les injustícies contra el poble que li havia estat confiat com a pastor.

Un fet decisiu en la transformació radical en favor dels pobres de l’arquebisbe Romero va ser l’assassinat del pare jesuïta Rutilio Grande, el 12 de març de 1977, poques setmanes després d’haver assumit ell el càrrec d’arquebisbe. El jesuïta Rutilio Grande havia deixar l’ensenyament universitari per viure enmig dels camperols en una petita població. Era un gran defensor dels drets del camperols i dels pobres, i un promotor dels  seus sindicats. Davant del cadàver del seu amic, Òscar Romero va sentir que havia de seguir el mateix camí.

Mons. Vincenzo Paglia, president del Pontifici Consell per a la Família i postulador de la causa de beatificació, al comunicar la beatificació va tenir paraules de gratitud per a Benet XVI, el qual, segons va revelar, havia seguit la causa des del començament i va decidir desbloquejar-la. Mons. Paglia també va comentar que el martiri de Romero “per odi a la fe” va ser definit per unanimitat de parers a la comissió de cardenals i a la comissió de teòlegs. “El martiri de Romero dóna sentit i força a moltes famílies del Salvador que havien perdut familiars i amics durant la guerra civil. La seva memòria s’ha convertit en el record d’altres víctimes, potser menys conegudes, de la violència”.

Segons el postulador, “l’arquebisbe passa a ser una cosa així com el primer de una llarga llista de nous màrtirs contemporanis”. I no deixa de ser significatiu que la beatificació tingui lloc mentre a la càtedra de Pere hi ha, per primera vegada a la història, un papa llatinoamericà que vol una Església pobra per als pobres. Hi ha una coincidència providencial.

Mons. Romero tenia una consciència clara de la seva funció com a arquebisbe i se sentia responsable de la població, dels més pobres i dels infants, en el rostre dels quals veia reflectida la fam: “Tienen carita de hambre”, deia ell. Per això es va fer càrrec del dolor i de la violència tot denunciant les causes que enfrontaven els ciutadans, que es coneixien a través de la seva predicació dominical, seguida a través de la ràdio per tota la nació. L’arquebisbe Òscar Romero va ser un bon pastor a imitació de Jesús i va acabar donant la vida pel seu poble. Amb el seu assassinat es volia atacar l’Església que naixia del Concili Vaticà II.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona