La beatificació de l'arquebisbe Òscar Romero

(Diumenge, 3/05/2015) Dins de vint dies, el 23 de maig, serà beatificat a Sant Salvador, la capital d’El Salvador, Òscar Arnulfo Romero, arquebisbe d’aquella ciutat que va ser assassinat d’un tret el 24 de març de l’any 1980 a l’altar, mentre celebrava la missa a l’Hospital de la Divina Providència d’El Salvador. El papa Francesc […]

29 Abr, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 3/05/2015)

Dins de vint dies, el 23 de maig, serà beatificat a Sant Salvador, la capital d’El Salvador, Òscar Arnulfo Romero, arquebisbe d’aquella ciutat que va ser assassinat d’un tret el 24 de març de l’any 1980 a l’altar, mentre celebrava la missa a l’Hospital de la Divina Providència d’El Salvador. El papa Francesc va decidir la beatificació de l’arquebisbe com a màrtir de la fe, ja que fou assassinat per la seva defensa dels pobres i la seva denúncia profètica de les injustícies contra el poble que li havia estat confiat com a pastor.

Un fet decisiu en la transformació radical en favor dels pobres de l’arquebisbe Romero va ser l’assassinat del pare jesuïta Rutilio Grande, el 12 de març de 1977, poques setmanes després d’haver assumit ell el càrrec d’arquebisbe. El jesuïta Rutilio Grande havia deixar l’ensenyament universitari per viure enmig dels camperols en una petita població. Era un gran defensor dels drets del camperols i dels pobres, i un promotor dels  seus sindicats. Davant del cadàver del seu amic, Òscar Romero va sentir que havia de seguir el mateix camí.

Mons. Vincenzo Paglia, president del Pontifici Consell per a la Família i postulador de la causa de beatificació, al comunicar la beatificació va tenir paraules de gratitud per a Benet XVI, el qual, segons va revelar, havia seguit la causa des del començament i va decidir desbloquejar-la. Mons. Paglia també va comentar que el martiri de Romero “per odi a la fe” va ser definit per unanimitat de parers a la comissió de cardenals i a la comissió de teòlegs. “El martiri de Romero dóna sentit i força a moltes famílies del Salvador que havien perdut familiars i amics durant la guerra civil. La seva memòria s’ha convertit en el record d’altres víctimes, potser menys conegudes, de la violència”.

Segons el postulador, “l’arquebisbe passa a ser una cosa així com el primer de una llarga llista de nous màrtirs contemporanis”. I no deixa de ser significatiu que la beatificació tingui lloc mentre a la càtedra de Pere hi ha, per primera vegada a la història, un papa llatinoamericà que vol una Església pobra per als pobres. Hi ha una coincidència providencial.

Mons. Romero tenia una consciència clara de la seva funció com a arquebisbe i se sentia responsable de la població, dels més pobres i dels infants, en el rostre dels quals veia reflectida la fam: “Tienen carita de hambre”, deia ell. Per això es va fer càrrec del dolor i de la violència tot denunciant les causes que enfrontaven els ciutadans, que es coneixien a través de la seva predicació dominical, seguida a través de la ràdio per tota la nació. L’arquebisbe Òscar Romero va ser un bon pastor a imitació de Jesús i va acabar donant la vida pel seu poble. Amb el seu assassinat es volia atacar l’Església que naixia del Concili Vaticà II.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)