Jesús a la presó?

(Diumenge, 27/09/2015)

Jesús ens diu a l’Evangeli: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”. Jesús a la presó! Tanmateix, no ens consta que Jesús hagués estat empresonat. Però certament ho ha estat, ho està i ho estarà en cadascuna de les persones que aquí i arreu estan empresonades.

La presó és dins de Barcelona. Però està tancada i no és present en la vida de la societat. Aquests dies entorn de la festa de la Mare de Déu de la Mercè, que és patrona de totes les persones vinculades a la presó, és una ocasió oportuna per recordar aquestes persones, els empresonats, les persones que hi treballen i les que de forma voluntària ajuden de diverses maneres els interns.

El papa Francesc ens dóna també exemple en aquest sentit. Tant a Roma com en els seus viatges, visita les presons o rep els interns i de vegades comparteix taula amb ells. La celebració religiosa del Dijous Sant acostuma a celebrar-la en una presó, ja sigui de joves o d’adults.

Amb motiu del Jubileu commemoratiu de la redempció de Jesucrist, sant Joan Pau II va dirigir un missatge a tots els qui són a la presó. Aquest missatge està ple d’esperança, reconeix que Jesús cerca cada persona, sigui quina sigui la situació en què es trobi, per oferir-li la salvació, no per imposar-la-hi. Crist espera de l’home una acceptació confiada que cal viure practicant el bé. Es tracta d’un camí de vegades llarg però estimulant, perquè no es recorre en solitari sinó en companyia del mateix Crist. El papa polonès deia que “Jesús és un company de viatge pacient, que sap respectar els temps i els ritmes del cor humà, alhora que anima constantment en l’assoliment de la meta de la salvació”.

Els qui són a la presó pensen amb nostàlgia o amb remordiment en el temps que eren lliures. Pateixen amb amargor el moment present, que sembla que no passa mai. Però fins i tot el temps transcorregut a la presó és temps de Déu i ha de ser viscut oferint-lo a Déu com a ocasió de veritat i conversió.

La presó només té sentit quan, afirmant les exigències de la justícia i reprovant el delicte, serveix per renovar l’home, oferint a qui s’ha equivocat una possibilitat per reflexionar, canviar de vida i integrar-se amb plenitud a la societat. Sant Joan Pau II afirmava que si això s’aconsegueix “tota la societat s’alegrarà i les mateixes persones a les quals s’ha ofès amb els delictes experimentaran que se’ls ha fet més justícia en veure el canvi interior dels delinqüents que en constatar el càstig que han pagat”.

Crec que el proper Jubileu de la Misericòrdia proposat pel papa Francesc hauria d’ajudar-nos a tots a avançar en aquest sentit. I no voldria acabar sense manifestar el meu agraïment a totes les persones que, com a professionals o com a voluntàries, estan al servei de les persones internades a les nostres presons i treballen per humanitzar i millorar la seva situació.    

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona