Jesús a la presó?

(Diumenge, 27/09/2015) Jesús ens diu a l’Evangeli: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”. Jesús a la presó! Tanmateix, no ens consta que Jesús hagués estat empresonat. Però certament ho ha estat, ho està i ho estarà en cadascuna de les persones que aquí i arreu estan empresonades. La presó és dins de Barcelona. […]

23 Set, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 27/09/2015)

Jesús ens diu a l’Evangeli: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”. Jesús a la presó! Tanmateix, no ens consta que Jesús hagués estat empresonat. Però certament ho ha estat, ho està i ho estarà en cadascuna de les persones que aquí i arreu estan empresonades.

La presó és dins de Barcelona. Però està tancada i no és present en la vida de la societat. Aquests dies entorn de la festa de la Mare de Déu de la Mercè, que és patrona de totes les persones vinculades a la presó, és una ocasió oportuna per recordar aquestes persones, els empresonats, les persones que hi treballen i les que de forma voluntària ajuden de diverses maneres els interns.

El papa Francesc ens dóna també exemple en aquest sentit. Tant a Roma com en els seus viatges, visita les presons o rep els interns i de vegades comparteix taula amb ells. La celebració religiosa del Dijous Sant acostuma a celebrar-la en una presó, ja sigui de joves o d’adults.

Amb motiu del Jubileu commemoratiu de la redempció de Jesucrist, sant Joan Pau II va dirigir un missatge a tots els qui són a la presó. Aquest missatge està ple d’esperança, reconeix que Jesús cerca cada persona, sigui quina sigui la situació en què es trobi, per oferir-li la salvació, no per imposar-la-hi. Crist espera de l’home una acceptació confiada que cal viure practicant el bé. Es tracta d’un camí de vegades llarg però estimulant, perquè no es recorre en solitari sinó en companyia del mateix Crist. El papa polonès deia que “Jesús és un company de viatge pacient, que sap respectar els temps i els ritmes del cor humà, alhora que anima constantment en l’assoliment de la meta de la salvació”.

Els qui són a la presó pensen amb nostàlgia o amb remordiment en el temps que eren lliures. Pateixen amb amargor el moment present, que sembla que no passa mai. Però fins i tot el temps transcorregut a la presó és temps de Déu i ha de ser viscut oferint-lo a Déu com a ocasió de veritat i conversió.

La presó només té sentit quan, afirmant les exigències de la justícia i reprovant el delicte, serveix per renovar l’home, oferint a qui s’ha equivocat una possibilitat per reflexionar, canviar de vida i integrar-se amb plenitud a la societat. Sant Joan Pau II afirmava que si això s’aconsegueix “tota la societat s’alegrarà i les mateixes persones a les quals s’ha ofès amb els delictes experimentaran que se’ls ha fet més justícia en veure el canvi interior dels delinqüents que en constatar el càstig que han pagat”.

Crec que el proper Jubileu de la Misericòrdia proposat pel papa Francesc hauria d’ajudar-nos a tots a avançar en aquest sentit. I no voldria acabar sense manifestar el meu agraïment a totes les persones que, com a professionals o com a voluntàries, estan al servei de les persones internades a les nostres presons i treballen per humanitzar i millorar la seva situació.    

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)