Jesucrist, centre de la fe

(Diumenge, 6/02/2014) El beat John Henry Newman, que fou cardenal de l’Església i un teòleg eminent, va escriure aquestes paraules: “El cristianisme és una persona, i no qualsevol persona sinó la persona de Jesucrist; el cristianisme és Crist”. Per això, el temps de Quaresma és un temps ben propici per preguntar-nos: quin concepte tenim de Jesucrist? […]

03 Abr, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 6/02/2014)

El beat John Henry Newman, que fou cardenal de l’Església i un teòleg eminent, va escriure aquestes paraules: “El cristianisme és una persona, i no qualsevol persona sinó la persona de Jesucrist; el cristianisme és Crist”. Per això, el temps de Quaresma és un temps ben propici per preguntar-nos: quin concepte tenim de Jesucrist? El coneixem de debò? Els homes ens hem fet diferents conceptes del Crist. Així, l’hem considerat com a fill de Déu o com el Messies promès o com un dels grans mestres de la moral humana o com un revolucionari del seu temps, etcètera.

La fe de l’Església ens invita a descobrir en Jesús de Natzaret el veritable Fill de Déu fet home. Així ho professem i així ho confessem els cristians, tot esforçant-nos a seguir el seu camí amb amor i fidelitat. En l’exhortació del Sant Pare Francesc titulada La joia de l’Evangeli hi ha una clara insistència a posar Jesucrist en el centre de la vida cristiana i en el centre de la reforma de l’Església. Francesc ho fa dient: “Déu se’ns ha manifestat en Jesucrist. No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli: ‘Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva’”.

“Només gràcies a aquest trobament o retrobament  amb l’amor de Déu –afegeix Francesc- que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat”. Aquest terme és molt freqüent en el pensament del papa Francesc, ja des dels temps en què era arquebisbe de Buenos Aires. Per a ell té aquest sentit: que l’Església no ha de ser el centre de si mateixa sinó que s’ha de descentrar per centrar-se en Jesucrist i evitar tota temptació de narcisisme i d’autocomplaença.

L’Església existeix per donar Jesucrist, font de gràcia i de perdó per al món. Enmig de la creixent indiferència religiosa que hi ha avui en els nostres ambients, no manquen persones que cerquen la veritat, que tenen set de sentit, que tenen set de Déu, l’únic absolut. La salvació que ens porta Jesucrist és una salvació transcendent, que comença en aquesta vida i la fa més humana, però que té l’acompliment en l’eternitat.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)