Importància de la festa del diumenge

(Diumenge, 11/12/2011)             Cada any iniciem l’any litúrgic amb el temps d’Advent, que ens prepara per a l’adveniment de Crist en la celebració del Nadal. El Concili Vaticà II diu que “la santa mare Església considera que és un deure per a ella celebrar l’obra de salvació del seu Espòs diví amb un record sagrat, en […]

10 Des, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 11/12/2011)            

Cada any iniciem l’any litúrgic amb el temps d’Advent, que ens prepara per a l’adveniment de Crist en la celebració del Nadal. El Concili Vaticà II diu que “la santa mare Església considera que és un deure per a ella celebrar l’obra de salvació del seu Espòs diví amb un record sagrat, en dies determinats a través de l’any”.

El Catecisme de l’Església catòlica destaca la centralitat del misteri de Crist com a realitat bàsica de tota celebració litúrgica. Aquesta centralitat del Crist la viu la comunitat cristiana sobretot el diumenge, anomenat amb tota raó el dia del Senyor, i en la celebració de l’eucaristia dominical. La festa del diumenge és un punt irrenunciable per a l’Església.

“L’Església –es diu en el Catecisme-, seguint una tradició apostòlica que té l’origen en el mateix dia de la Resurrecció del Crist, celebra el misteri pasqual cada vuit dies. El diumenge és el dia per excel·lència de la celebració litúrgica, en què els fidels s’apleguen perquè, escoltant la Paraula de Déu i participant en l’eucaristia, es recordin de la Passió, la Resurrecció i la Glòria del Senyor Jesús i en donin gràcies a Déu.”

És molt convenient recordar la importància de la festa del diumenge per als cristians. Davant la crisi actual es parla de la necessitat de garantir la competitivitat i reactivar la productivitat. I una de les possibles mesures que corren és la de reformar les disposicions sobre el descans dominical, ampliant les normes per treballar, per exemple en el comerç. En aquest sentit, una vegada més cal dir que existeix el perill d’erosionar encara més la institució del diumenge i que potser hi ha altres mesures més adients per superar la crisi actual.

És raonable que necessitats familiars o exigències d’utilitat pública –pensem en els serveis públics imprescindibles- poden eximir legítimament del repòs dominical. Però han de ser casos excepcionals i, fins i tot en aquests casos, és molt necessari que sigui garantit el dret al descans en un altre dia de la setmana.

La incidència negativa de la manca del repòs dominical, especialment sobre la família, aconsella que s’eviti un procés que pugui portar a una total liberalització dels horaris comercials. La raó és que el matrimoni i la família són institucions cabdals per al bé de les persones i de la societat mateixa, i demanen que els esposos i els fills puguin estar junts. És per això que la Constitució espanyola “assegura la protecció social, econòmica i jurídica de la família”.

La família necessita unes determinades condicions per formar-se i, sobretot, per estabilitzar-se en termes positius. Una d’aquestes condicions és el temps. Els membres de la família necessiten el temps suficient per conviure i créixer en l’amor i l’ajut mutu. La nostra societat coneix molt bé quina és la importància que té el temps –i especialment el que anomenem temps lliure– per construir la relació interpersonal que dóna sentit a la família.

Per aquests motius, sempre és bo no oblidar el gran valor que té per a la institució familiar el descans setmanal. I convé que els cristians siguin conscients d’això i actuïn en conseqüència, segons les possibilitats de cadascú. Com també diu el Catecisme de l’Església catòlica, “dintre del respecte a la llibertat religiosa i al bé comú, els cristians tenen el deure de procurar que els diumenges i festes de guardar de l’Església siguin reconeguts com a dies de festa legals”.

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)