Homilia en la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè

Benvolguts bisbes de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat,Benvolguts germans sacerdots i diaques,                                                                                     Molt […]

24 Set, 2016
Església de Barcelona

Benvolguts bisbes de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat,
Benvolguts germans sacerdots i diaques,                                                                                     
Molt Honorable president de la Generalitat,
Honorables consellers i excel·lentíssims regidors,
Autoritats polítiques, jurídiques, militars,
Germans de la Confraria de la Mercè,
Germans tots en el Senyor,

Avui, els cristians de Barcelona, venim a felicitar a Maria, la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la nostra ciutat, d ela nostra arxidiòcesi i de la nostra província eclesiàstica de Barcelona que inclou les diòcesis germanes de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Ella acompanya i protegeix des d’aquest santuari a tots nosaltres com a bona mare que és.

Començo per felicitar-la en nom de tots vosaltres. I ho faig amb un senzill ramell de tres roses. Mostren tot el nostre afecte a la Mare de Déu i són la raó de ser dels nostres desitjos i peticions.

La primera rosa són…

 I

ELS JOVES

Rep, Mare de Déu de la Mercè, aquesta preciosa rosa que són els joves, el futur de la societat i de l’Església.

M’ha impressionat la participació dels joves de Barcelona i de Catalunya en la Jornada Mundial de la Joventut. De la nostra arxidiòcesis gairebé 1.000 joves. Joves entusiastes, contents de seguir a Jesucrist essent membres de l’Església, frisosos d’aportar el seu granet de sorra en la construcció d’un nou món, d’una nova societat.

Santa Maria, essent tu ben jove vas escoltar la veu del Senyor, que et convidava a viure una apassionant aventura, la de ser la Mare de Déu. Vas sentir por, molta por, davant aquesta proposta. Et senties incapaç d’estar a l’alçada de l’exigència d’aquesta responsabilitat. Però vas dipositar tota la confiança en el Senyor, et vas abandonar en les seves santes i bondadoses mans i vas dir, amb valentia i generositat: «Fiat!, Facis en mi segons la teva Paraula» [1]. Que els joves aprenguin de tu a respondre les trucades que Déu els farà durant les seves vides!

I et demanem ajuda perquè nosaltres sabem sortir a la cerca de tots els joves amb els braços oberts, amb sinceritat, sense judicis, sense prejudicis. Ells són els preferits del Senyor. I Déu els segueix encoratjant a treballar a la seva vinya. També a ells els hi diu el teu Fill, el Senyor: «Tu ets el meu fill estimat» [2]. També a ells els interpel·la: «Ven tot el que tens, dóna-ho als pobres, vine i segueix-me» [3].

Necessitem convèncer-nos realment que Déu els estima. Necessitem que ens ajudis a tenir una mirada positiva i esperançada sobre ells: són el futur de la societat i de l’Església. Però necessitem també ser clars en l’anunci íntegre de l’Evangeli, en tota la seva misteriosa bellesa, sense reduccionismes ni complexes en exposar-los el que suposa seguir a Crist. L’àngel Gabriel va posar davant els teus ulls, amb tota claredat, el que Déu et demanava. Que no anem amb mitges tintes, amb objeccions, rebaixant nivells d’exigència. Els joves són per naturalesa generosos, però necessiten acompanyants atents i comprensius. Fes, Mare de Déu, que siguem els seus vertaders acompanyants, com ho fou Jesús amb els deixebles d’Emaús.

 II

LA FAMÍLIA

La família és un gran regal de Déu per les nostres vides i per a la societat. Però sabem que per desgràcia no totes les famílies són com la de Natzaret. Hi ha famílies que s’ho passen malament i no només econòmicament, sinó, sobretot, perquè els falta la unió, l’estima, la tendresa, la confiança: s’ha perdut l’amor.

El gran secret per què una família romangui unida és que no deixi d’anar al brollador de l’amor, que és Déu. Sí, Déu és un misteri de Comunió. És un misteri trinitari. Són tres persones que s’estimen de manera infinita.

Com viure en l’amor de Déu? El Senyor ens ho diu amb tota claredat en l’Evangeli : “Si guardeu els meus manaments romandreu en el meu amor” Quins són els manaments que cal complir? Ho diu també el Senyor : “Aquest és el meu manament: que us estimeu com jo us he estimat”. El manament del Senyor és estimar, però estimar com el Senyor ens ha estimat, com Ell ens estima. I Déu ens estima amb totes les nostres virtuts i defectes, ens estima amb immensa tendresa i ens estima fins a donar la vida morint a la creu per nosaltres.

I aquest amor no consisteix només a no desitjar res dolent a l’altre o perdonar fins i tot les ofenses, no. L’amor de Crist va més lluny. Ho expressa molt bé quan diu: “Pare, que siguin un” (Jn 17, 22).
L’amor tendeix sempre a la unió. Això ho sabeu molt bé els que esteu casats. No es tracta només d’estar units, sinó de ser un. I molts drames familiars sorgeixen i creixen per aquesta falta d’unitat. Hi ha matrimoni, i famílies, que són una suma d’unitats, però no arriben a ser un.

Demanem al Senyor, per intercessió de Maria i de Josep, que no falti l’amor a les nostres famílies. Que busquin totes estimar com Crist ens ho ensenya. Que tots siguem capaços d’estimar fins a donar la vida pels éssers estimats, com va fer el Senyor.

I no deixem de mirar a la família de Natzaret. Ella és un exemple que fa tant bé a les nostres famílies, les ajuda a convertir-se cada vegada més en comunitat d’amor i de reconciliació. En ella experimentem i creixem en tendresa, ajuda recíproca, el perdó mutu.

El papa Francesc ens ha donat tres paraules clau per viure en pau i alegria en la família: “permís”, “gràcies”, “perdó”. Quan en una família no s’és massa tafaner i es demana permís, quan en una família no s’és egoista i s’aprèn a dir gràcies, quan en una família un se n’adona que ha fet alguna cosa malament i sap demanar perdó, en aquesta família hi ha pau i hi ha alegria!

Recordem aquestes tres paraules. És precís que els aprenguem de memòria a fi de poder practicar-les diàriament.

Permís, gràcies, perdó. Però es fa imprescindible que les famílies prenguin consciència de la importància que tenen en l’Església i en la societat. En efecte , l’anunci de l’Evangeli passa abans de res, a través de les famílies, per aconseguir després els diversos àmbits de la vida quotidiana.

I cal, així mateix, que, tant les administracions com els que dirigeixen els destins de les nacions i influeixen amb les seves idees en la societat, valorin i ajudin a les famílies amb autèntiques polítiques socials i econòmiques. Sovint, per contra, es té la impressió que el que es dóna suport és més aviat allò que va en contra de la unió familiar: no es reconeix la grandesa de la família com a pilar bàsic de la vida social.

III

ELS NOSTRES DIRIGENTS

Moltes persones em pregunten com veig la situació social i política de la nostra terra catalana. Només demano, Mare de Déu, que els governants juntament amb la societat civil, empresaris, intel·lectuals, educadors i juristes i, en definitiva, tots aquells i aquelles que tenen alguna responsabilitat i influència social i política, que treballin pel bé comú i per la construcció d’una societat més unida, més lliure i més justa. I per aconseguir-ho cal unir forces. Tots units podrem més que separats. No hauríem excloure ningú en aquesta tasca de crear ponts, d’atendre les demandes socials, començant pels pobres i necessitats, d’establir àmbits de cultura, de formació en valors morals.

No és admirable el que va fer la Venerable barcelonina Dorotea de Chopitea? Des del seu profund amor a Déu expressat en la cura dels més pobres, la seva vida es va conformar en dos grans eixos. Aquests són: la formació dels joves i la preocupació per les persones més humils, que van donar lloc a l’obra social pionera en la seva època. Tant de bo que en aquests moments de la història trobem en la nostra terra persones amb aquest mateix empenta i aquesta mateixa perseverança. Aquest país s’ho mereix.

Mare de Déu de la Mercè, protegeix a tots los barcelonins i a tots els catalans. Ajuda’ns a caminar amb esperança i disposats a abraçar a tots els germans amb l’objectiu de construir una societat més fraterna i humana. Poso a les teves mans de Mare el meu ministeri pastoral que vull exercir-lo com es diu en el meu lema episcopal: “Per l’entranyable misericòrdia del nostre Déu”. Que la misericòrdia sigui el mòbil de totes les nostres accions socials, polítiques i pastorals!

Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort.

Confiem en tu i ens posem sota la teva protecció, en la seguretat que «cap dels que han anat a la vostra protecció, implorant la vostra assistència i reclamant el vostre socors , hagi estat desemparat per Tu». Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat! Senyora i Mare nostra. Amén.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona


[1] Cfr. Lc 1,38

[2] Lc 3,22

[3] Lc 18,22

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)