Homilia del Sr. Cardenal a la Missa de la Jornada per a la Vida Consagrada

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Jornada per a la Vida Consagrada, Catedral de Barcelona, 2 de febrer de 2014.

Ens hem reunit en el nom del Senyor en la nostra estimada Catedral per a celebrar l’Eucaristia en la festa de la Presentació del Senyor, en que celebrem la Jornada dedicada a la vida consagrada. Ho fem amb joia perquè la nostra vida cristiana i consagrada és una constant presentació a Déu i a l’Església, és un constant respondre a la crida de Déu: “Aquí estic, Senyor”. Com a pastor d’aquesta Església metropolitana de Barcelona estic molt content de presidir aquesta celebració amb tots i totes vosaltres, membres de la vida consagrada que viviu i treballeu a l’Arxidiòcesi. Amb l’Eucaristia donem gràcies a Déu per la vostra vocació i pel vostre servei eclesial que realitzeu i a mi em plau donar-vos gràcies pel vostre testimoniatge de la vostra vida lliurada a Déu amb radicalitat, seguint Jesús, cast, pobre i obedient. Avui és urgent l’evangelització en les nostres societats secularitzades de l’occident europeu. L’Església existeix per a evangelitzar i si no ho fa, l’Església no serveix per a allò que Jesús la va fundar. Per això tots els membres de l’Església hem de prendre consciència ben clara de la nostra joiosa responsabilitat d’anunciar Jesús i l’Evangeli arreu. Sé que la vostra vida està al servei de l’evangelització vivint el vostre carisma i realitzant les activitats pròpies. L’Església arxidiocesana n’està contenta, i us necessita. El vostre pastor diocesà està al vostre costat per vetllar per tots vosaltres. El Papa Francesc ens ha fet el do recentment de l’Exhortació Apostòlica La joia de l’Evangeli. El títol és molt adient i oportú. Ens cal viure la joia de l’Evangeli de Jesús. És el nostre autèntic tresor. Tanmateix, no és només per a nosaltres, sinó per a tot home i tota dona de l’humanitat. La joia de l’Evangeli es viu més intensament quan s’evangelitza; és la joia de l’evangelització. El Papa assenyala en aquest document el programa del seu pontificat i de tota l’Església. Ens ho diu a l’inici de l’Exhortació amb aquestes paraules: “En aquest exhortació vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora marcada per aquesta joia, i indicar camins per a la marxa de l’Església en els pròxims anys” (N. 1). Francesc ens diu que el gran risc del món actual és una tristesa individualista que brota del cor còmode i avar, de la recerca malaltissa de plaers superficials, de la consciència aïllada. Aquesta no és l’opció d’una vida digna i plena, aquest no és el desig de Déu per a nosaltres, aquesta no és la vida en l’Esperit que brota del cor de Crist ressuscitat. Todo cristiano, y sobre todo nosotros, estamos llamados a ser portadores de este mensaje de esperanza que da serenidad y alegría: la consolación de Dios, su ternura para con todos. Pero sólo podemos ser portadores si nosotros experimentamos antes la alegría de ser consolados por Él, de ser amados por Él. Esto es importante para que nuestra misión sea fecunda: sentir la consolación de Dios y transmitirla. El Papa Francisco dice que “a veces me he encontrado con personas consagradas que tienen miedo a la consolación de Dios… No tengan miedo, el Señor es el Señor de la consolación, el Señor de la ternura” (Homilía en la misa del 7 de julio de 2013, con los seminaristas, novicios y novicias). La invitación de Isaías ha de resonar en nuestro corazón: “Consolad, consolad a mi pueblo” (40, 1) y esto ha de convertirse en misión. Encontrar al Señor que nos consuela e ir a consolar al Pueblo de Dios, ésta es la misión. La gente de hoy tiene necesidad ciertamente de palabras, pero sobre todo tiene necesidad de que demos testimonio de la misericordia, la ternura del Señor, que enardece el corazón, despierta la esperanza, atrae hacia el bien. Simeón dijo a María en el Templo de Jerusalén que “una espada le traspasará el alma”. De alguna manera anunciaba la cruz con la cual el Señor nos ha redimido y la cruz de María y de todos los cristianos. La cruz no está sola. Después viene la resurrección. Es el misterio pascual. Si permanecemos dentro de este misterio, estamos a salvo – nos dice el Papa Francisco – tanto de una visión mundana y triunfalista de la misión, como del desánimo que puede nacer ante las pruebas y los fracasos. La fecundidad pastoral, la fecundidad del anuncio del Evangelio no procede ni del éxito ni del fracaso según los criterios de valoración humana, sino de conformarse con la lógica de la cruz de Jesús, que es la lógica del salir de si mismo y darse, la lógica del amor. Sois hombres y mujeres de oración. Todos los institutos de vida consagrada están interesados en tener vocaciones. Resuenan en nuestros oídos estas palabras de Jesús: “Rogad al dueño de la mies que mande obreros a su mies” (Lc 10, 2). Los obreros para la mies no son elegidos mediante campañas publicitarias o llamadas al servicio de la generosidad, sino que son “elegidos” y “mandados” por Dios. Él es quien elige, Él es quien manda, Él es quien encomienda la misión. Por esto es muy importante y necesaria la oración. La Iglesia es de Dios. El campo a cultivar es suyo. Así pues, la misión es sobre todo gracia. La misión es gracia. Y las vocaciones son fruto de la oración. Nuestra misión pierde su fecundidad e incluso se apaga, en el mismo momento en que se interrumpe la conexión con la fuente, con el Señor. Maria va consagrar radicalment la seva vida a Déu. És un model pels que viviu la vocació de la vida consagrada. Ella digué el sí en l’anunciació i va comprometre plenament tota la seva vida. El sí del nostre baptisme i el sí de la vostra consagració compromet també tota la vostra vida. Donem-ne avui gràcies a Déu i renovem espiritualment la vostra consagració generosa i radical a Déu.