Homilia del Cardenal en l’inici de l’Any de la Vida Consagrada

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en les primeres Vespres del primer diumenge d’Advent, en l’inici de l’Any de la Vida Consagrada. Catedral de Barcelona, 29 de novembre de 2014.

Comencem un any litúrgic nou amb les primeres Vespres del primer diumenge d’Advent. Iniciem de nou, un any més, el camí de preparació espiritual per a la celebració de la festa de Nadal. I avui comença també a tota l’Església universal l’Any de la Vida Consagrada, un any que el Papa Francesc vol que totes les persones que viviu la vocació a la vida consagrada aneu amb generositat i radicalitat a la frescor original de l’Evangeli, a la frescor del propi carisma.

En comunió i sintonia amb l’Església de Roma presidida pel Papa Francesc, ens hi unim en la nostra estimada Catedral amb la mateixa pregària de Vespres. Amb aquesta pregària volem lloar Déu unint a la pregària el nostre desig de ser fidels a la vocació rebuda i a viure aquest Any litúrgic que comencem i aquest Any de la Vida Consagrada més units i més unides a Jesucrist en els seus misteris del naixement, passió, mort, resurrecció i ascensió al cel.

Com ens ha dit avui l’Apòstol Pau, “el qui us ha cridat és fidel i complirà les seves promeses”. Benvolguts i benvolgudes, religiosos, monjos i monges, contemplatives, laics consagrats, membres de societats de vida apostòlica i instituts seculars, ermitans i ermitanes, verges consagrades, viviu aquest any de gràcia amb el seguiment de Crist, amb la radicalitat amb què responguéreu quan el Senyor us va cridar, amb plena confiança que Ell – com ens ha dit l’Apòstol – “és fidel i complirà les seves promeses” d’ajudar-vos a assolir la finalitat de la vocació que us ha concedit: la santedat, és a dir, la perfecció de la caritat.

A l’Evangelii gaudium, el Papa Francesc crida a “recuperar la frescor original de l’Evangeli”, per tal de fer brollar “nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual” (EG 11). El Papa ens crida a una pastoral en clau de missió amb audàcia i creativitat (cf. EG 33), i demana expressament de fer la proposta evangelitzadora des del cor de l’Evangeli, el nucli del qual és la misericòrdia. Aquest nucli és la font de la que brolla l’alegria que ha d’acompanyar sempre l’evangelitzador i per això l’Església ha de ser i ha d’aparèixer com a portadora d’aquesta experiència de misericòrdia.

Són boniques aquestes paraules que us diu el Papa Francesc: “Volia dir-vos una paraula, i la paraula és alegria. Sempre, on estan els consagrats i les consagrades, sempre hi ha alegria”. És l’alegria, la joia, de la vocació rebuda, de l’amor que el Senyor us té i us manifesta, de la felicitat de la vostra vida de seguiment de Jesucrist obedient, cast i pobre.

Molt estimats i molt estimades, aquest any que l’Església us dedica ha de ser per valorar tots els membres del poble de Déu la vocació a la vida consagrada i per agrair-vos tot el que feu al servei de les persones, les famílies, els pobres, els necessitats, de l’Església diocesana i la societat ¿Què seria la nostra societat, les nostres ciutats i pobles, sense la vostra presència i el vostre servei en el camp de l’espiritualitat, de la vellesa, de la cultura, de l’ensenyament, dels pobres, dels malalts, etc.? Seria una societat molt buida. Gràcies per tot el que sou i feu.

Aquest any hem de valorar i agrair els sants fundadors i les santes fundadores que han marcat la nostra terra i que reberen el carisma de l’Esperit Sant per tal de respondre als nous reptes i necessitats que es presentaven en la societat. Aquests diferents carismes han enriquit i enriqueixen l’Església, com les flors engalanen els jardins. La nostra Església diocesana amb tots els seus membres i realitats eclesials – parròquies, arxiprestats, moviments, etc. – us ho agraïm moltíssim. I us demanem que sigueu sempre molt fidels al carisma que viviu perquè la societat d’avui valora molt el testimoniatge de la vida i l’evangelització és molt necessària i molt urgent. El Papa Francesc ha dit als consagrats i consagrades i als preveres: “No tingueu por de mostrar l’alegria d’haver respost a la crida del Senyor, a la seva elecció d’amor, i de testimoniar el seu Evangeli en el servei de l’Església”.

La vida consagrada puede prestar un excelente servicio a la espiritualidad en nuestra sociedad. Esta es una de las aportaciones más urgentes en el momento que vive nuestra sociedad. Hoy existe un anhelo notable de espiritualidad en muchos sectores de la sociedad. Hay que trabajar y profundizar en la auténtica oración cristiana, en nuestras tradiciones y estilos espirituales, bien fundamentados en el Evangelio, para que la propuesta cristiana se haga presente de forma humilde y a la vez más comprensible y accesible para las nuevas generaciones. En las grandes ciudades – y el 52% de la población mundial vive en ciudades – hay muchas personas que buscan lugares de silencio, templos abiertos para poder encontrar a Dios y encontrarse ellas mismas, para rezar y para relacionarse con Dios.

Con motivo de este Año de la Vida Consagrada, el Papa Francisco os dice: “Hay que servir el vino nuevo en odres nuevos”. Conviene discernir la calidad y el sabor del “vino nuevo” que hemos recogido en estos últimos tiempos de renovación de la vida consagrada en la Iglesia y evaluar las actuales instituciones por si son suficientemente adecuadas para contener este “vino nuevo”. Como recuerda el Papa, “no debemos tener miedo de dejar los ‘odres viejos’, y renovar los hábitos y estructuras que, en la vida de la Iglesia y, por tanto, también en la vida consagrada, ya no responden a lo que Dios nos pide hoy para que Reino avance en el mundo” (Discurso del 27.11.2014).

Ens encomanem a la Mare de Déu de l’Advent, ella que va dir sí a la invitació de Déu i que va mantenir sempre amb radicalitat i generositat el seu compromís al Senyor, acompanyant com a mare amorosa al Fill de les seves entranyes virginals, al peu de la Creu. Que durant aquest Any de la Vida Consagrada tots i totes vosaltres imiteu a Maria repetint el vostre si inicial. Amén.