Homilia del Cardenal en la trobada de Bisbes i Provincials

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Trobada de Bisbes i Provincials religiosos. Seminari Diocesà de Barcelona, 28 de gener de 2015.

Estem aplegats tots nosaltres entorn de la taula de la Paraula de Déu i del Cos i de la Sang del Senyor mort i ressuscitat, com a expressió del nostre amor mutu i de la comunió que enriquim també amb aquesta celebració de l’Eucaristia. Estem contents per aquest Any de la Vida Consagrada que el nostre estimat Papa Francesc vol que celebrem a tota l’Església.

Amb l’Eucaristia que celebrem volem donar gràcies a Déu per la riquesa dels vostres carismes que el Senyor va donar als vostres estimats fundadors i fundadores i que amb les vostres vides de persones consagrades esteu vivint i donant molts fruits per tal que l’Església una i única de Crist i cadascuna de les Esglésies diocesanes puguin realitzar més i millor la missió que Crist vol que assoleixin.

El Papa Francesc en el seu document programàtic Evangelii gaudium us crida a tots vosaltres a “recuperar el frescor original de l’Evangeli”, per tal de fer brollar “nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual” (EG, 11).

El Papa ens crida a una pastoral en clau de missió amb audàcia i creativitat (cf. EG, 33), i demana expressament fer la proposta evangelitzadora des del cor de l’Evangeli, el nucli del qual és la misericòrdia. Aquest nucli és la font de la que brolla l’alegria que ha d’acompanyar sempre l’evangelitzador i l’evangelitzadora i, per això, l’Església ha de ser i ha d’aparèixer com a portadora d’aquesta experiència de misericòrdia.

Són molt boniques les paraules que us diu el Papa Francesc amb motiu d’aquest Any: “Volia dir-vos una paraula, i la paraula és l’alegria. Sempre on estan els consagrats i les consagrades, sempre hi ha alegria”. És l’alegria, la joia, la vocació rebuda de l’amor que el Senyor us té i us manifesta, de la felicitat de la vostra vida de seguiment de Jesucrist obedient, cast i pobre.

És l’alegria de la que ens ha parlat l’Evangeli que heu escoltat. Jesús ens ha dit a tots unes paraules que omplen de goig els nostres cors. Ens ha dit que ens estima tal com el Pare l’estima a Ell. Això significa moltíssim: El Pare estima el Fill des de tota l’eternitat i per a tota l’eternitat, infinitament (sense límits) i gratuïtament. Doncs d’aquesta mateixa manera Jesús ens estima a tots els membres de la humanitat. Benvolguts i benvolgudes, ens hem de sentir estimats així pel Senyor, tenir-ne convicció i fins i tot sentir d’alguna manera aquest amor etern, infinit i gratuït de Déu a cadascú de nosaltres amb el nostre nom i cognom.

Tanmateix Jesús ens ha dit encara més coses: ens diu que no som els seus servents, sinó els seus amics! Però, Senyor, nosaltres som creatures i, per tant, servents del nostre Creador. Però aquest no és el pensament del Senyor. I ens dóna les dues raons per les quals ens fa els seus amics: en primer lloc, ens ha comunicat tot el que ha sentit del seu Pare, no hi ha secrets entre els amics, si entre l’amo i el servent. I, en segon lloc, som els seus amics perquè estimem els germans.

Jesús ens dit més coses encara en aquest fragment: ens ha dit que ha estat Ell qui ens ha escollit, i no hem estat nosaltres qui l’hem escollit. Ell ha tingut la iniciativa, ell que ens ha conegut, pensat i estimat des de tota l’eternitat, és qui ens ha escollit. Malgrat les nostres mancances, pecats i limitacions. Malgrat les nostres incoherències en viure els nostres compromisos baptismals i de vida ministerial i consagrada.

Ens ha escollit a tots, en primer lloc, perquè confia en nosaltres, malgrat el que hem dit. És una confiança fruit de l’amor que ens té, més que la que els pares tenen els seus fills perquè són els seus fills. I, en segon lloc, ens ha escollit per a la vida ministerial, per a la vida consagrada per tal que anem i donem fruit. El Senyor ens envia a evangelitzar, a anunciar Jesús i el seu Evangeli, per a ser testimonis del Crist mort i ressuscitat amb la nostra vida i amb les nostres paraules. Va escollir els vostres fundadors i fundadores i els va enviar amb el carisma que els hi ha atorgat per donar ells i tots els que viviu el respectiu carisma molts fruits de bones obres per tal que els homes i dones donin glòria a Déu.

Jesús ens manifesta que ens ha dit aquestes coses per tal que la seva alegria estigui en nosaltres i la nostra alegria sigui ben plena. Aquest és l’autèntic fonament de l’alegria que Jesús ens dóna i el Papa ens demana que la visquem sempre, siguin quines siguin les situacions personals i comunitàries de la nostra vida.

Molt estimats i molt estimades, aquest any que l’Església us dedica ha de ser per valorar tots els membres del poble de Déu la vocació a la vida consagrada i per agrair-vos tot el que feu al servei de les persones, les famílies, els pobres, els necessitats, de l’Església diocesana i la societat ¿Què seria la nostra societat, les nostres ciutats i pobles, sense la vostra presència i el vostre servei en el camp de l’espiritualitat, de la vellesa, de la cultura, de l’ensenyament, dels pobres, dels malalts, etc.? Seria una societat molt buida. Gràcies per tot el que sou i feu.

Aquest any hem de valorar i agrair els sants fundadors i les santes fundadores que han marcat la nostra terra i que reberen el carisma de l’Esperit Sant per tal de respondre als nous reptes i necessitats que es presentaven en la societat. Aquests diferents carismes han enriquit i enriqueixen l’Església, com les flors engalanen els jardins. Les nostres Esglésies diocesanes amb tots els seus membres i realitats eclesials – parròquies, arxiprestats, moviments, etc. – us ho agraïm moltíssim. I us demanem que sigueu sempre molt fidels al carisma que viviu perquè la societat d’avui valora molt el testimoniatge de la vida i l’evangelització és molt necessària i molt urgent. El Papa Francesc ha dit als consagrats i consagrades i als preveres: “No tingueu por de mostrar l’alegria d’haver respost a la crida del Senyor, a la seva elecció d’amor, i de testimoniar el seu Evangeli en el servei de l’Església”.

Ens encomanem a la Mare de Déu, ella que va dir sí a la invitació de Déu i que va mantenir sempre amb radicalitat i generositat el seu compromís al Senyor, acompanyant com a mare amorosa al Fill de les seves entranyes virginals, al peu de la Creu. Que durant aquest Any de la Vida Consagrada imitem Maria repetint el nostre si inicial. Amén.