Homilia del bisbe auxiliar de Barcelona amb motiu del 49è aniversari de la comunitat de sant ‘Egidi

La Santíssima Trinitat. 49è aniversari de sant ‘Egidi (11-juny-2017)

Ex 34,4b-6.8-9. Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos.
Dan 3. Glòria i lloança per sempre.
2Co 13,11-13. Estigueu contents, animeu-vos. El Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Jn 3,16-18. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè els qui creuen en ell tinguin vida eterna.

En el nom del Pare i del Fill

En el 49è aniversari de la Comunitat de Sant Egidi, l’Església de Barcelona us saluda amb afecte a tots vosaltres, membres d’aquesta comunitat de Sent Egidi a Barcelona, ancians, amics del carrer, refugiats, famílies de nouvinguts, famílies gitanes de la Mina, infants, joves i universitaris, tot un poble format per homes i dones de diferents edats, diferents condicions socials i procedències. Germanes i germans tots en el Senyor. Des d’aquest marc incomparable de la basílica de Santa Maria del Mar, vull fer arribar també la nostra cordial salutació a la comunitat de Sant Egidi de Roma, bressol de la comunitat fundant, i les altres comunitats escampades arreu del món, amb totes les persones que congreguen i acullen, fent-hi present l’amor misericordiós de Déu.

Amb aquesta salutació hi va ja d’entrada l’acció de gràcies al Senyor pel do de la vostra presència compromesa i creativa en favor de la pau i dels més descartats de la nostra societat, especialment pel que afecta actualment a l’acollida i integració dels refugiats, junt amb clam en favor d’obrir corredors humanitaris que facilitin l’accés d’aquells que fugen dels horrors de la guerra, de la fam i de la injustícia. S’hi afegeix aquí l’esforç perenne per al reconciliació entre els pobles i la promoció del diàleg i l’exercici dels drets humans enmig de situacions tan conflictives com les que actualment viuen molts països destrossats per lleis injustes, que sotmeten a molts del seus habitants a la persecució, a la tortura i a la pena de mort.

La multiplicitat d’iniciatives, gestions a petita i a gran escala amb les comunitats internacionals, les actuacions directes que heu fet i esteu portant a terme en aquests moments, són el testimoni viu d’una comunitat que creu en l’amor de Déu, en la presència actuant del Déu i Pare de Jesucrist, que ho ha creat tot per amor, que ens ha parlat amb amor, que s’ha encarnat en el seu Fill, Jesús, com a màxima expressió del seu amor, fins a donar-nos el seu Esperit, Esperit d’amor, que romandrà sempre amb nosaltres fins a la fi dels temps, tal com ens ho promet Jesús,. Una vegada més hem d’agrair el que hem escoltat del mateix Jesús quan parla amb Nicodem i li diu: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè non es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna” (evangeli). Una revelació progressiva que eixampla el cor humà i l’obre a les dimensions de Déu per a captar la immensitat del seu amor.

Per això, creure en la Trinitat és creure en l’amor, en el seu origen en Déu, i en les profundes raons per estimar, perquè «Déu és amor, el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell» (1Joan 4,16). Déu només pot estimar i ens crida a dir-ho amb la nostra vida. Així, podem ser signes visibles d’aquest amor i, com a Església, ser icona de la Trinitat, fundada en l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Rebem i vivim de l’amor de Déu, perquè ell ha tingut la iniciativa i ha estat el primer d’estimar-nos.

Us heu fixat com hem iniciat aquesta celebració? Ho hem fet en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Així va començar la nostra vida cristiana, quan vam rebre les aigües del baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, i així ens acomiada l’Església quan som cridats a viure per sempre a la casa del Pare. Pensem igualment els moments que, durant el dia, diem Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, i les vegades que fem el senyal de la creu en el nostre front, en els nostres llavis i en el nostre cor.

Déu vol establir una relació interpersonal de veritat i d’amor amb l’home i el món que ha creat. Per això podem dir que «hem cregut en l’amor de Déu»: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, així, una orientació decisiva».

Parafrasejant aquesta expressió tan lúcida de Benet XVI en la seva encíclica Deu és amor, el papa Francesc diu que «Només gràcies a aquesta trobada —o retrobament— amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan li permetem a Déu que ens porti més enllà de nosaltres mateixos per a aconseguir el nostre ser més veritable. Allí hi ha la font de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li torna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo a d’altres?» (EG 8).

l’Església ens ensenya que la llei fonamental de la perfecció humana, i, per tant, de la transformació del món, és el manament nou de l’amor. Per tant, ¿com podem preparar camins de confiança sobre la terra? Només obrint el nostre cor s’obre als altres, vetllant i treballant atents a la dignitat de la persona humana, estimant, fent present Déu que és Amor i estima. D’aquesta manera, la nostra confiança en Déu es pot reconèixer i el nostre compromís social es fa creïble quan s’expressa pel simple do de les nostres vides per amor, l’objectiu de Sant Egidi.

Aquest amor, que és presència del Déu Trinitat, estimats germans i germanes de Sant Egidi, és el que us empeny cap a les perifèries, precisament allà on les persones no són reconegudes en la seva dignitat, allà on la diversitat és viscuda com exclusió. Fins i tot intervenir allà on es prenen les decisions d’organitzar la guerra, allà on es prenen mesures no per a solucionar problemes entre els pobles, sinó perquè el primer objectiu és una guerra comercial per a vendre armes en el comerç il·legal, objectiu dirigit a enriquir els mercaders de la mort, com ha denunciat una i altra vegada el papa Francesc. El compromís de tots és posar fi a aquest comerç que causa tantes víctimes innocents.

Tenim el millor missatge, el de l’amor de Déu per a la humanitat i que està en el cor de l’Evangeli. Un missatge que com a font de pau ha d’integrar en una sola família tot el que està dispers i exclòs. Com en la celebració de Roma, vull acabar amb les paraules d’ànim que el papa Francesc us ha dirigit: “Camineu sempre sota aquest lema: pregària, pobres i pau. És caminant així que ajudeu a fer créixer la compassió en el cor de la societat –que és la veritable revolució, la de la compassió i la tendresa– per tal que creixi l’amistat allà on dominen els fantasmes de l’enemistat i la indiferència”. Per haver rebut aquest missatge que porteu al cor, us convido que ara, en l’Eucaristia, el sagrament de l’amor de Déu, plens de joia junts en donem gràcies.