Homilia de monsenyor Omella amb motiu de la Jornada Mundial de la Família

Homilia de l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, en la Eucaristia celebrada a la basílica de la Sagrada Família el passat divendres, 30 de desembre de 2016 amb motiu de la Jornada Mundial de la Família Estimats Germans preveres, Membres del patronat de la Sagrada Família, Germans tots en el Senyor, 1.- En aquest dia gran […]

31 Des, 2016
Església de Barcelona

Homilia de l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, en la Eucaristia celebrada a la basílica de la Sagrada Família el passat divendres, 30 de desembre de 2016 amb motiu de la Jornada Mundial de la Família

Estimats Germans preveres,
Membres del patronat de la Sagrada Família,
Germans tots en el Senyor,

1.- En aquest dia gran de la festa de la Sagrada Família ens reunim aquí, en el seu temple, per contemplar la seva imatge, per resar-li i per demanar-li que tingui cura de les nostres famílies i de les del món sencer, perquè la família és la columna vertebral que sosté la societat i el món. Sense la valoració i atenció a la família ¿quin futur li espera a la nostra societat? La família és l’ESPERANÇA d’un futur millor, d’un món nou.

  • Contemplem la Sagrada Família posant-se en camí, seguint les indicacions de Déu, els plans de Déu, sí, complint la voluntat de Déu. Ells no ho entenen, però se’n fien … confien en el Senyor. Aquesta actitud de confiança en Déu ens obre a l’esperança.
  • Contemplem Maria portant en el seu si, durant nou mesos, el Fill de Déu. Ella no entén com succeeix això. No s’imagina quin rostre tindrà el Fill de Déu; no pot imaginar-se quin cos tindrà el fruit de les seves entranyes; fins i tot, es pot preguntar si Déu tindrà un cos. No ho entén, però es fia del Senyor … confia en el Senyor. Aquesta actitud de Maria oberta a la vida, al do de Déu en el fill que porta a les seves entranyes, disposada a rebre’l com a do i a acollir-lo com a regal del Senyor, ens obre a l’esperança.
  • Contemplem la Sagrada Família amb el Nen nounat, allà a la cova de Betlem. És un Nen petit, com els altres, necessita que els seus pares en tingui cura. Maria i Josep no entenen que aquest Nen pugui ser Déu. Però se’n fien … confien en el Senyor. Aquesta mirada de fe i aquest compromís d’entrega tenint cura del fill acabat de néixer, immens regal de Déu, ens obre a l’esperança.
  • I contemplem també la Sagrada Família en la seva llar de Natzaret. Allí va viure Jesús, el seu fill, durant trenta anys. Els seus pares no descobrien res d’extraordinari en el seu Fill, era igual que els altres. Els del poble el reconeixien com el fill de Josep, el fuster, i de Maria. No obstant això, els seus pares es fiaven del Senyor, de la promesa que li havia fet a Maria quan li va comunicar que el fruit de les seves entranyes seria el Fill de Déu. Ells, doncs, es fiaven del Senyor … confiaven en la seva paraula. Aquesta mirada de fe i de confiança en el Senyor que es fa present en el seu fill, ens obre a l’esperança

2.- Después de mirar, de contemplar, a la Sagrada Familia de Nazaret dirigimos la mirada a nuestro mundo, nuestra sociedad, nuestras propias vidas, y contemplamos esa corriente de desesperanza que, a veces nos embarga a todos. Viendo los telediarios, contemplando la violencia que hay en la calle, en las aulas, en las familias; percatándonos de la agresividad creciente en nuestro entorno; palpando el individualismo feroz que se instala en nuestros corazones, sin que, a veces podamos controlarlo; viendo todo eso, tenemos la sensación de que todo está muy mal y de que todo acabará mal.

Sin embargo, dejemos que la familia de Nazaret nos ayude a ver en profundidad y a descubrir las cosas hermosas que hay en nuestro mundo, en la historia y en nuestras propias vidas.

De su mano descubrimos que todo, en nuestra vida, ha sido, y es, un don precioso que Dios nos ha regalado, pero que quizás no lo saboreamos como tal, nos hemos acostumbrado, y hemos perdido la ilusión y el asombro ante la vida, y ya no nos maravillamos ante las cosas, ante las personas, ante casi nada. Nos hemos acostumbrado a vivir sin esperanza. La rutina nos ha arrebatado nuestros ojos de niño y los ha cubierto de unas tremendas dioptrías, que ningunas gafas pueden corregir. La Navidad, con el misterio admirable del Dios Niño y la Luz de su estrella, puede devolvernos unos ojos nuevos, la mirada de la fe, que lo ve todo, hasta lo más sencillo y corriente, con asombro agradecido, como un regalo maravilloso. Y eso nos hace sonreír y nos llena el corazón de esperanza.

Porque mirad, regalo, don de Dios, presencia salvadora del Señor, es el encuentro de unos novios, el amor de los esposos. Regalo, don de Dios, presencia del Señor, es la sonrisa del nieto a los abuelos cuando empezó a caminar. Regalo es la amistad cálida y fiel. Regalo es el vecino que está siempre dispuesto a echar una mano sin pedir nada a cambio. Regalo es el sol, el aire que respiramos, las montañas y llanuras junto a las que habitamos. Regalo es la salud y comer en paz el pan de cada día. Hasta la enfermedad, mirada con los ojos de la fe, puede ser un regalo espiritual, que nos ayude a volver a Dios, a poner en Él nuestra confianza, a quitarle importancia a otras cosas que antes nos hacían sufrir.

En todo ello descubrimos la presencia amorosa del Señor. Y todo ello nos da el gozo de vivir.  Estos días de Navidad la gente busca qué cosas nuevas hay que regalarse y se vuelva loca buscando o inventando cosas raras o excéntricas. ¿Por qué no volver a embalar los viejos regalos y abrirlos contemplándolos con ojos nuevos? La Sagrada Familia nos invita a vivir la Navidad, la vida de cada día, como una buena ocasión para recordar, celebrar, para mirarse a los ojos, en el aniversario del nacimiento o de la boda. Estas fiestas de Navidad o de Reyes son una magnífica ocasión para volver al manantial, al origen, de la alegría, de la felicidad, del amor… y, quizás, también para olvidar que ya no tenemos regalos nuevos que ofrecernos, también para volver a aprender que Dios es el regalo más hermoso de la vida.

Esta hermosa fiesta de la Sagrada Familia de Nazaret nos hace descubrir que detrás de todas las cosas ordinarias y pequeñas de la vida hay amor, mucho amor y que debemos saber disfrutarlo, vivirlo en profundidad y mostrarlo a nuestro mundo tan necesitado de este testimonio de amor y de alegría.

Recollint tots els vostres desitjos i inquietuds, voldria ara dirigir-me a la Mare de Déu perquè vetlli per cada un de vosaltres, per les vostres famílies, per la ciutat de Barcelona i tots els que en ella vivim. Li demanem que ens faci créixer en aquesta bella virtut de l’esperança. Li demanem que ningú pugui arrabassar-la dels nostres cors.

[L’oració està extreta de “Amoris Laetitia”]

Jesús, Maria i Josep,
en vosaltres contemplem
l’esplendor del veritable amor,
a vosaltres, confiats, ens dirigim.

Sagrada Família de Natzaret,
fes també de les nostres famílies
lloc de comunió i cenacle de pregària,
autèntiques escoles de l’Evangeli
i petites Esglésies domèstiques.

Sagrada Família de Natzaret,
que mai més no hi hagi en les famílies episodis
de violència, de foscor i divisió;
que el qui hagi estat ferit o escandalitzat
sigui aviat consolat i curat.

Sagrada Família de Natzaret,
fes prendre consciència a tots
del caràcter sagrat i inviolable de la família,
de la seva bellesa en el projecte de Déu.
Jesús, Maria i Josep,
escolteu, acolliu la nostra súplica.

Amén.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tu ets Pere, i et donaré les claus del Regne del cel.

Mt 16,13-20