Homilia de l’arquebisbe Omella amb motiu de l’ordenació de quatre diaques

Homilia pronunciada per Mons. Joan Josep Omella amb motiu de l’ordenació de quatre diaques a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el diumenge 19 de març de 2017. 

Germans preveres,
Benvolguts ordenands,
Benvolguts pares, familiars i amics d’aquests ordenands,
Germans tots en el Senyor,

1.- Acabem d’iniciar el ritu de la vostra ordenació de Diaques. Ho hem fet amb aquestes paraules:

 “Que s’acostin els qui han de ser ordenats de Diaques”.

I la resposta ha estat: Sóc aquí!

Tot comença amb la presentació dels candidats. Ha estat l’Església qui us ha cridat.

A través d’aquestes paraules es vol significar que és Déu qui tria i crida. Déu us ha triat a cadascun de vosaltres lliurement.

Déu tria el feble, perquè sigui sobrehumà, tria el petit, perquè sigui el més gran, per tal que la força de Déu es desplegui en la feblesa.

El Bisbe ha preguntat: “Ja sabeu si en són dignes?”.

I podem preguntar-nos: Qui és digne davant Déu? Qui és digne als seus ulls?

Vosaltres, candidats al diaconat, i cadascun de nosaltres, haurem de pregar avui, i cada dia. “Ai de mi, estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs”.

Però Déu ens fa dignes. La veu de Déu, la seva gràcia i el seu poder són la nostra dignitat. Per això, podem dir ara i aquí: “Sóc aquí, envia’m”.

2.- Després, en acabar aquesta homilia, tindrem un diàleg personal entre vosaltres i jo.

Un diàleg semblant al que va tenir Jesús amb els apòstols. Jesús, a través del Bisbe, us preguntarà sobre el vostre compromís:

• Voleu ésser consagrats al servei de l’Església?

Mireu, des del moment de l’ordenació la vostra vida ja no us pertany… la poseu completament al servei de l’Església. Déu, l’Església, podrà demanar-vos el que vulgui. Vosaltres, estic segur d’això, estareu sempre disposats –disponibles- per a tot el que se us demani, perquè fareu vostres les paraules de Jesús: “No he vingut a ser servit, sinó a servir”.

I ens vénen a la ment les paraules de l’Oració Col·lecta del Diumenge XXXIII del temps ordinari:

“Senyor, Déu Nostre, feu que puguem servir-vos sempre amb el goig de l’ànima, perquè la felicitat només és plena i perdurable, quan us servim a vós, autor de tots els béns”.

Sí, voleu estar disponibles com Maria, la nostra Mare, que va respondre amb una paraula entranyable i preciosa “FIAT” – “FACI’S”. Així ho feu i dieu també avui vosaltres.

Y la pregunta que también os hago es:

• ¿Queréis desempeñar este ministerio con humildad y amor?

Servir con altivez y orgullo no es evangélico.

El servicio se hace siempre desde la actitud de humildad y de bondad como Cristo el Siervo de Yahvé.

Vuestro principal trabajo en la Iglesia va a ser el servicio: disponibles día y noche. Ya no os pertenecéis, ni siquiera es vuestro el tiempo… todo vuestro ser lo debéis gastar y desgastar por amor a los hermanos.

Esa entrega total se hace visible y palpable en el celibato. No os pertenecéis. Sois “todo para todos”, sin exclusividad o exclusivismos. Célibes por el Reino de los cielos. Amor universal. El celibato no es castración, sino canalización de amor dirigido a todos sin acaparar ni ser acaparado por nadie.

Otro compromiso que hacéis públicamente ante el Señor será el de rezar, orar. Oración personal, trato íntimo con Jesús. A los apóstoles les reconocían por ser los que estaban y trataban con Jesús.

Que seáis hombres de oración, de diálogo íntimo con Jesucristo. Perdeos a menudo en el silencio, en el trato personal-amical con Él.

Y os comprometéis también a rezar por el pueblo de Dios, por toda la gente del mundo. Y eso lo haréis con la Iglesia universal mediante la recitación de los salmos. Oración que os une a toda la Iglesia, oración que os une a Cristo; oración que os une a todos los hombres pidiendo para que descubran el amor misericordioso de Dios.

No dejéis nunca la Liturgia de las Horas. No dejéis nunca el trato personal con Jesús de Nazaret, que os llama a seguirle.

Y esta oración y servicio se verificarán en vuestra OBEDIENCIA a Dios, siempre y en todo lugar, a través de las mediaciones. La obediencia siempre es dura y difícil, pero libera interiormente. Cristo en el huerto de los olivos experimenta el dolor de la obediencia al plan de Dios, que le viene marcado por las mediaciones: Judas, Pilato, Caifás… Jesús acepta generosamente la voluntad de Dios, pero esa aceptación no le libra del dolor, sino que con dolor y lágrimas recorrerá el camino de docilidad al Padre, camino que le llevará a la liberación y al triunfo.

Y vuestro compromiso será también con los pobres. El diácono San Lorenzo nos dejó bien claro que su ministerio y su gozo estaba en atender a los pobres de Roma: “Esa es la riqueza de la Iglesia -dijo al Emperador mostrando a los pobres a los que servía- siempre crecen, nunca disminuyen”. No olvidéis que sois enviados para atender y servir a los pobres.

3.- I finalment, el Bisbe imposarà les seves mans sobre els vostres caps, en silenci.

Silenci profund, amarat de pregària. Enmig d’aquest silenci l’Esperit Sant transformarà l’ordenat.

L’Esperit vindrà sobre vosaltres. L’Esperit de fortalesa, d’amor i de seny (2 Tim 1,7) i us farà per sempre SERVIDORS del poble de Déu: DIAQUES.

Servidors de la Paraula de Déu; servidors de la taula del Senyor; servidors de la caritat… servidors a la taula dels pobres.

L’Esperit de Déu ja no us deixarà tranquils mai.

La Paraula, l’Eucaristia i els Pobres… seran els vostres tresors per sempre, però aquests tresors també seran el neguit dels vostres cors. Seran també la vostra benaurança i la vostra glòria.

No tingueu por. Déu us acompanya amb la seva presència amorosa.

Us acompanyen, amb la seva oració, els vostres pares i familiars. Sempre us hi han acompanyat. Estan contents i agraïts per aquesta predilecció de Déu, extensiva a tota la família.

Us acompanya l’oració de l’Església que peregrina a Barcelona.

Us acompanya la pregària de la comunitat cristiana a la qual pertanyeu i a la qual serviu.

Que Santa Maria, Mare de Déu i Mare nostra, us protegeixi avui i sempre.

Sant Bernard deia:

• Seguint-la, no et desviaràs.
• Pregant-li,  no desesperaràs.
• Pensant en ella, no t’equivocaràs.
• Si t’agafa de la mà, no cauràs.
• Si et sosté, no et cansaràs.
• Si és al teu costat, tindràs la seguretat d’arribar.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona