Homilia de la Vetlla Pasqual

Homilia de Mons. Juan Josep Omella en la Vetlla Pasqual a la Santa Església Catedral de Barcelona la nit del Dissabte Sant, 26 de març de 2016

1. «Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: HA RESSUSCITAT, no és aquí.» (Mc 16,6)

Maria la Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé. Tres dones. Havien viscut els esdeveniments tràgics que van culminar amb la crucifixió de Crist al Calvari; havien experimentat la tristesa i la pèrdua. No obstant això, no havien abandonat, a l’hora de la prova, el seu Senyor.

Van d’amagat al lloc on Jesús havia estat enterrat per tornar-lo a veure encara i abraçar-lo per última vegada. Les mou l’amor; aquell mateix amor que les va portar a seguir-lo pels carrers de Galilea i Judea fins al Calvari.

Dones joioses! No sabien encara que aquella era l’albada del dia més important de la història. No podien saber que elles, justament elles, havien estat els primer s testimonis de la resurrecció de Jesús.

2. «S’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa» (Mc 16,4)

Així ho narra l’evangelista Marc, i afegeix: «No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: HA RESSUSCITAT, no és aquí.» En un instant tot canvia. Jesús «ha ressuscitat, no és aquí». Aquest anunci que va canviar la tristesa d’aquestes dones piadoses en alegria, ressona amb inalterada eloqüència en l’Església, en el curs d’aquesta Vigília pasqual.

Extraordinària Vigília d’una nit extraordinària. Vigília, mare de totes les Vigílies, durant la qual l’Església sencera roman a l’espera al costat de la tomba del Messies, sacrificat a la Creu. L’Església espera i prega, escoltant les Escriptures que recorren de nou tota la història de la salvació.

Però aquesta nit no són les tenebres les que hi dominen, sinó el fulgor d’una llum sobtada que irromp amb l’anunci colpidor de la resurrecció del Senyor. L’espera i l’oració es converteixen llavors en un cant d’alegria: «Exulti el cor dels àngels!»

Canvia totalment la perspectiva de la història: la mort dóna pas a la vida. Vida que no mor més. De seguida cantarem en el Prefaci que Crist «morint va destruir la mort i ressuscitant va restaurar la vida». Heus aquí la veritat que nosaltres proclamem amb paraules, però sobretot amb la nostra existència. Aquell que les dones creien mort és viu. La seva experiència es converteix en la nostra.

3. Oh Vigília amarada d’esperança, que expresses en plenitud el sentit del misteri! Oh Vigília rica en símbols, que manifestes el cor mateix de la nostra existència cristiana! Aquesta nit tot es resumeix prodigiosament en un nom, el nom de Crist ressuscitat.

Oh Crist, com no donar-te les gràcies pel do inefable que ens regales aquesta nit? El misteri de la teva mort i la teva resurrecció s’infon en l’aigua baptismal que acull l’home antic i carnal i el fa pur amb la mateixa joventut divina.

De seguida ens submergirem en el teu misteri de mort i resurrecció, renovant les promeses baptismals; s’hi submergirà especialment el nen que aquesta nit, aquí a la cocatedral, rebrà el Baptisme.

4. Estimats Germans, pel baptisme el pecat és esborrat i s’inicia una existència totalment nova. Perseverem, amb l’ajuda del Senyor, en la fidelitat i en l’amor fins al final de la nostra vida. I no tingueu por davant les proves, perquè «Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell» (Rm 6,9).

5. Sí, estimats germans, Jesús és viu i nosaltres vivim en Ell. Per sempre. Aquest és el regal d’aquesta nit, que ha revelat definitivament al món el poder de Crist, Fill de la Verge Maria, que ens va ser donada com a Mare als peus de la Creu.

Aquesta Vigília ens introdueix en un dia sense ocàs. Dia de la Pasqua de Crist, que inaugura per a la humanitat una renovada primavera d’esperança.

«Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-ho». Al·leluia!