Celebrem demà la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. La fe cristiana es fonamenta en el testimoniatge dels Apòstols. Jesús va escollir els Dotze “perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar”. Els Apòstols van lliurar la seva vida a l’anunci de la bona nova del Regne, i van coronar el seu treball apostòlic amb el martiri.
Els apòstols Pere i Pau són les dues columnes de l’Església: Pere, el capdavanter en la confessió de la fe; Pau, el que la va posar a plena llum. Pere va instituir la primera Església amb la resta d’Israel. Pau va evangelitzar els altres pobles cridats a la fe. Això és el que expressa el prefaci de la solemnitat d’aquests dos apòstols.
L’apòstol Pere va ser un dels primers cridats per Jesús i sempre ocupa un lloc preeminent en els evangelis. Aquesta primacia la posa en relleu el Senyor amb aquestes paraules que li va dirigir: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir”. El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que ell i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant constitueix i manté la unitat de l’Església.
Al Papa li correspon mantenir i promoure la unitat amb Jesucrist de tots els pastors i fidels reunits en les Esglésies particulars; és a dir, el fet de mantenir-se en la fidelitat íntegra i incondicional a la paraula de Crist, als seus sagraments, al manament nou de l’amor. Això significa que tots l’han de seguir indefectiblement per tal que l’Església estesa d’Orient a Occident pugui donar un testimoniatge unànime de l’Evangeli per a la salvació de tots els homes. Per això, en la persona del Papa es visibilitza Crist de manera eminent, com a bon pastor de tota l’Església.
Els cristians hem d’agrair al Senyor el ministeri de Pere i dels seus successors i hem d’acollir amb un profund sentit eclesial i amb reconeixement el servei que ofereix a pastors i fidels l’actual successor de Pere, el papa Francesc.
Francesc té el costum de demanar sovint a tots els membres de l’Església que preguem per ell i per les intencions del seu ministeri com a bisbe de Roma i responsable de la comunió de totes les Esglésies diocesanes del món. A mi moltes vegades m’ha dit que demani als diocesans que resin per ell. Si sempre hem de fer-ho, sobretot quan s’esmenta el seu nom en la pregària eucarística de cada missa, molt més cal que ho fem en el dia dedicat cada any a recordar i pregar pel successor de sant Pere.
