(Diumenge, 28/06/2015) Celebrem demà la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. La fe cristiana es fonamenta en el testimoniatge dels Apòstols. Jesús va escollir els Dotze “perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar”. Els Apòstols van lliurar la seva vida a l’anunci de la bona nova del Regne, i van coronar […]
25 Juny, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 28/06/2015)
Celebrem demà la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. La fe cristiana es fonamenta en el testimoniatge dels Apòstols. Jesús va escollir els Dotze “perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar”. Els Apòstols van lliurar la seva vida a l’anunci de la bona nova del Regne, i van coronar el seu treball apostòlic amb el martiri.
Els apòstols Pere i Pau són les dues columnes de l’Església: Pere, el capdavanter en la confessió de la fe; Pau, el que la va posar a plena llum. Pere va instituir la primera Església amb la resta d’Israel. Pau va evangelitzar els altres pobles cridats a la fe. Això és el que expressa el prefaci de la solemnitat d’aquests dos apòstols.
L’apòstol Pere va ser un dels primers cridats per Jesús i sempre ocupa un lloc preeminent en els evangelis. Aquesta primacia la posa en relleu el Senyor amb aquestes paraules que li va dirigir: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir”. El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que ell i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant constitueix i manté la unitat de l’Església.
Al Papa li correspon mantenir i promoure la unitat amb Jesucrist de tots els pastors i fidels reunits en les Esglésies particulars; és a dir, el fet de mantenir-se en la fidelitat íntegra i incondicional a la paraula de Crist, als seus sagraments, al manament nou de l’amor. Això significa que tots l’han de seguir indefectiblement per tal que l’Església estesa d’Orient a Occident pugui donar un testimoniatge unànime de l’Evangeli per a la salvació de tots els homes. Per això, en la persona del Papa es visibilitza Crist de manera eminent, com a bon pastor de tota l’Església.
Els cristians hem d’agrair al Senyor el ministeri de Pere i dels seus successors i hem d’acollir amb un profund sentit eclesial i amb reconeixement el servei que ofereix a pastors i fidels l’actual successor de Pere, el papa Francesc.
Francesc té el costum de demanar sovint a tots els membres de l’Església que preguem per ell i per les intencions del seu ministeri com a bisbe de Roma i responsable de la comunió de totes les Esglésies diocesanes del món. A mi moltes vegades m’ha dit que demani als diocesans que resin per ell. Si sempre hem de fer-ho, sobretot quan s’esmenta el seu nom en la pregària eucarística de cada missa, molt més cal que ho fem en el dia dedicat cada any a recordar i pregar pel successor de sant Pere.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...