“El cristià del futur o serà místic o no serà”, va dir el gran teòleg Karl Rahner. He recordat aquest pensament, citat molt sovint en els diàlegs organitzats per les institucions cristianes, quan ens disposem a iniciar el centenari del naixement de santa Teresa de Jesús.
Teresa de Cepeda y Ahumada (Àvila, 1515 – Alba de Tormes, Salamanca, 1582) és una figura polièdrica, amb moltes facetes. Mestra d’oració, gran escriptora, doctora de l’Església, fundadora i reformadora del Carmel amb sant Joan de la Creu, va anar d’un lloc a l’altre fundant convents, formant monges i tractant amb personatges importants. Un nunci la va qualificar com a “fémina andariega”. També fou una defensora de la dona, amb termes d’una tal vivesa –“que el mundo nos tiene muy acorraladas”, deia- que la fan una feminista de primera hora.
Amb motiu d’aquest centenari, es confia que el papa Francesc visiti Espanya; la invitació ja ha estat formulada per les instàncies eclesials i estatals corresponents. El Sant Pare ha concedit per a totes les diòcesis del país un Any Jubilar Teresià, que es perllongarà des d’aquest 15 d’octubre, festivitat de la santa, fins al 15 d’octubre de 2015.
Pel que fa referència a Catalunya, aquest centenari és una ocasió oportuna per recordar un gran apòstol del missatge teresià: el sacerdot tortosí sant Enric d’Ossó i Cervelló (Vinebre, 1840- Gilet,1896), fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. El sant fou amic de Gaudí, i aquest va deixar a Barcelona, a petició d’Ossó, una obra de gran significació teresiana, l’edifici del Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer, inspirant-se precisament en la que està considerada l’obra cimera de la mística avilesa: Las moradas o el castillo interior. Gaudí tenia 38 anys quan acabà el col·legi teresià; l’obra ja estava començada quan ell la va agafar a petició d’Enric d’Ossó.
Com va fer a la Sagrada Família, Gaudí li va donar una nova orientació i va crear una construcció de gran lleugeresa, que sembla elevar-se cap al cel sense esforç aparent. Encara avui –diuen els estudiosos de Gaudí- impressiona l’harmonia entre la materialitat arquitectònica i la seva adequació a la inspiració mística de la santa avilesa. Tota la construcció és una veritable simfonia de misticisme feta amb pocs mitjans. Gaudí sabia molt bé que el seu client, en aquest cas, no tenia gaires diners i li deia a Ossó que no es preocupés per això. L’edifici s’articula materialment al voltant del famós arc parabòlic, que dóna tanta lluminositat als espais interiors, i està presidit pel número set com a pauta, reproduint així els sets estatges (o “moradas”) de l’ànima en el seu avanç cap a la unió espiritual amb Déu.
Gaudí, a la meitat de la seva vida, sabia passar en la tècnica constructiva de l’opulència a la pobresa, i amb la seva originalitat deixava a Barcelona un original monument arquitectònic a la mística teresiana.
