Francesc d’Assís era decididament un home sense fronteres, de diàleg i de trobada amb els diferents, que ha marcat la història de la humanitat. Durant els deu anys més intensos de predicació i d’expansió de la fraternitat creada per ell –entre 1210 i 1220-, amb aquest esperit de trobada i de diàleg, va emprendre tres vegades el viatge cap a terra de sarraïns, però només ho aconseguí al tercer intent.
En el segon intent, entre els anys 1213 i 1214, la tradició diu que passà per Catalunya. El sant va emprendre el camí a peu cap al Marroc, on volia predicar el Crist i tenia l’esperança de morir, en tot cas, com a màrtir del Senyor. Una munió de llegendes i capelles fan referència al seu pas per la nostra terra. Es diu que passà per diversos indrets i per la mateixa ciutat de Barcelona. Segons aquesta tradició, en caure malalt s’hostatjà a l’Hospital de Sant Nicolau de Barcelona.
Finalment, el 1219, Francesc aconseguí el seu objectiu: arribar fins a Síria i d’allí a Egipte, on trobà els campaments dels croats, que assetjaven Damieta. Francesc s’hi presentà, però amb l’única pretensió de poder parlar de tu a tu amb el soldà Màlik al-Kàmil. El soldà era un home culte que l’escoltà amb atenció i simpatia i fins i tot li concedí la possibilitat de quedar-se algun temps entre ells. El soldà quedà impressionat per Francesc, però també Francesc –ens diuen els historiadors- quedà impressionat pel món musulmà i en els seus escrits es noten influencies islàmiques.
Certament, aquest fet altament simbòlic no tingué repercussions polítiques i militars immediates, però és un signe clarament evangèlic enmig de les croades i també en el nostre temps, tan diferent del de Francesc, però en el qual hi ha enfrontaments entre l’islamisme radical i els països de cultura cristiana. L’exemple de Francesc pot ser inspirador d’un veritable diàleg i d’una convivència interreligiosa inspirada en l’Evangeli i en el respecte dels drets humans.
El franciscanisme és molt viu a Catalunya i és especialment present, per exemple, en l’obra de Gaudí i en els escrits de Joaquim Ruyra. Amb motiu dels 800 anys del pas del Poverello per Catalunya, la família franciscana ha organitzat aquest any diversos actes, sobretot el passat 4 d’octubre, festa del sant.
Es creu que, en aquell pelegrinatge, sant Francesc va arribar fins i tot a Santiago de Compostel·la per venerar l’apòstol. Per això enguany, amb motiu d’aquest vuitè centenari, s’ha constatat un augment dels pelegrinatges a la tomba de l’apòstol. Benet XVI, el 6 de novembre de 2010, en la seva homilia a la plaça compostel·lana de l’Obradoiro, va dir: “Qui pelegrina a Santiago, en el fons ho fa per trobar-se sobretot amb Déu, que, reflectit en la majestat de Crist, l’acull i beneeix en arribar al Pòrtic de la Glòria”. El sant d’Assís va cercar donar una resposta als problemes del seu temps des de la fe i l’experiència de Déu. I això és el que fa d’ell un exemple també per al nostre temps.
