Ferides de Crist, ferides dels pobres

(Diumenge, 22/06/2014) La festa del Corpus Christi, que celebrem aquest diumenge, va ser instituïda fa segles per testimoniar públicament la fe en la presència de Crist en l’eucaristia. És la festa del cos i de la sang de Crist, que ell ha deixat per aliment de la vida nova dels fills de Déu. L’eucaristia és […]

14 Maig, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 22/06/2014)

La festa del Corpus Christi, que celebrem aquest diumenge, va ser instituïda fa segles per testimoniar públicament la fe en la presència de Crist en l’eucaristia. És la festa del cos i de la sang de Crist, que ell ha deixat per aliment de la vida nova dels fills de Déu. L’eucaristia és el misteri de la nostra fe. Crist, en la seva presència eucarística, roman enmig nostre com qui ens estima i es va lliurar per nosaltres. Per això l’eucaristia és el sagrament de l’amor i de la comunió.

Entre el misteri de l’encarnació i el de l’eucaristia hi ha continuïtat: l’eucaristia és la prolongació de l’encarnació. Jesús va voler que la seva memòria es perpetués entre nosaltres no a través d’un simple record sinó a través d’un memorial, que és la celebració de l’eucaristia.

L’eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el cos i la sang de Crist lliurat per nosaltres, hem de reconèixer Crist en els més pobres, germans seus. Per això, des del començament de l’Església, juntament amb el pa i el vi de l’eucaristia, els cristians presenten també els seus dons per compartir-los amb els qui tenen necessitat. Així s’entén que s’hagi volgut unir aquesta solemnitat del Corpus Christi amb el Dia de la Caritat, la jornada en què es fa una col·lecta destinada a Càritas.

El nostre Concili provincial Tarraconense demana “revifar la tradició, tan intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la fracció del pa i la comunió cristiana de béns”. Hi ha una relació profunda, real i misteriosa, que uneix Crist a la realitat del sofriment i la pobresa. En la llarga història de l’Església, l’evangeli i l’amor als pobres han estat sempre units.

Tot escoltant l’homilia del Sant Pare, el passat 27 d’abril, en la canonització de Joan XXIII i Joan Pau II, vaig pensar que eren ben adients per a aquesta celebració del Dia de la Caritat unes paraules del papa Francesc: “Les ferides de Jesús –va dir- són un escàndol per a la fe, però són també la comprovació de la fe. Joan XXIII i Joan Pau II varen tenir la valentia de mirar les ferides de Jesús, de tocar les seves mans i el seu costat traspassat. No es varen avergonyir de la carn de Crist, no s’escandalitzaren d’ell, de la seva creu; no s’avergonyiren de la carn del germà, perquè en cada persona que sofria hi veien Jesús. Foren dos homes valerosos, plens de la parresia (audàcia) de l’Esperit Sant. I van donar testimoniatge davant l’Església i el món de la bondat de Déu, de la seva misericòrdia.”

Aquests dos grans pontífexs ens ensenyen a no escandalitzar-nos de les ferides de Crist, a endinsar-nos en el misteri de la misericòrdia divina que sempre espera, sempre perdona, perquè sempre estima. I també ens inviten a mirar d’alleugerir les ferides dels nostres germans que més pateixen en el món d’avui i en la nostra societat concreta. Això és el que cerca de fer Càritas i tots els qui hi col·laborem.   

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)