Ferides de Crist, ferides dels pobres

(Diumenge, 22/06/2014)

La festa del Corpus Christi, que celebrem aquest diumenge, va ser instituïda fa segles per testimoniar públicament la fe en la presència de Crist en l’eucaristia. És la festa del cos i de la sang de Crist, que ell ha deixat per aliment de la vida nova dels fills de Déu. L’eucaristia és el misteri de la nostra fe. Crist, en la seva presència eucarística, roman enmig nostre com qui ens estima i es va lliurar per nosaltres. Per això l’eucaristia és el sagrament de l’amor i de la comunió.

Entre el misteri de l’encarnació i el de l’eucaristia hi ha continuïtat: l’eucaristia és la prolongació de l’encarnació. Jesús va voler que la seva memòria es perpetués entre nosaltres no a través d’un simple record sinó a través d’un memorial, que és la celebració de l’eucaristia.

L’eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el cos i la sang de Crist lliurat per nosaltres, hem de reconèixer Crist en els més pobres, germans seus. Per això, des del començament de l’Església, juntament amb el pa i el vi de l’eucaristia, els cristians presenten també els seus dons per compartir-los amb els qui tenen necessitat. Així s’entén que s’hagi volgut unir aquesta solemnitat del Corpus Christi amb el Dia de la Caritat, la jornada en què es fa una col·lecta destinada a Càritas.

El nostre Concili provincial Tarraconense demana “revifar la tradició, tan intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la fracció del pa i la comunió cristiana de béns”. Hi ha una relació profunda, real i misteriosa, que uneix Crist a la realitat del sofriment i la pobresa. En la llarga història de l’Església, l’evangeli i l’amor als pobres han estat sempre units.

Tot escoltant l’homilia del Sant Pare, el passat 27 d’abril, en la canonització de Joan XXIII i Joan Pau II, vaig pensar que eren ben adients per a aquesta celebració del Dia de la Caritat unes paraules del papa Francesc: “Les ferides de Jesús –va dir- són un escàndol per a la fe, però són també la comprovació de la fe. Joan XXIII i Joan Pau II varen tenir la valentia de mirar les ferides de Jesús, de tocar les seves mans i el seu costat traspassat. No es varen avergonyir de la carn de Crist, no s’escandalitzaren d’ell, de la seva creu; no s’avergonyiren de la carn del germà, perquè en cada persona que sofria hi veien Jesús. Foren dos homes valerosos, plens de la parresia (audàcia) de l’Esperit Sant. I van donar testimoniatge davant l’Església i el món de la bondat de Déu, de la seva misericòrdia.”

Aquests dos grans pontífexs ens ensenyen a no escandalitzar-nos de les ferides de Crist, a endinsar-nos en el misteri de la misericòrdia divina que sempre espera, sempre perdona, perquè sempre estima. I també ens inviten a mirar d’alleugerir les ferides dels nostres germans que més pateixen en el món d’avui i en la nostra societat concreta. Això és el que cerca de fer Càritas i tots els qui hi col·laborem.   

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona