Eucaristia i solidaritat

(Diumenge, 26/06/2011)

La festa de Corpus Christi, tan arrelada en la nostra tradició religiosa, és la festa de dos amors: l’amor a Jesucrist, realment present en el sagrament de l‘eucaristia, i l’amor als germans que són com un altre Crist. Les dues dimensions d’aquesta festa no es poden separar. A l’Església, des dels primers segles, hi ha una tradició molt arrelada de vincular visiblement la celebració de l’eucaristia amb la caritat fraterna.

Per això, té un sentit profund que en la festa de Corpus Christi celebrem el dia dedicat a la caritat, i sobretot a Càritas, la institució de l’Església que té la missió de portar a terme el servei de l’ajuda a les persones més necessitades.

Càritas Diocesana ha centrat les campanyes dels darrers anys en el lema “Una societat amb valors és una societat amb futur”. I el valor principal que aquesta institució tan estimada ens invita a promoure és el de la solidaritat. Corpus ens invita a fer real la solidaritat. No ens podem creuar de braços davant el fet que s’imposa: que la desigualtat social va creixent. En som cada dia més conscients perquè en veiem les conseqüències: trobar una feina costa molt, i encara més una feina estable i en condicions dignes; un bon nombre de petites empreses es veuen obligades a tancar; l’habitatge és una gran preocupació per a moltes famílies que es veuen en la situació de perdre’l; les persones immigrades són les que pateixen sovint d’una manera més dura les conseqüències de la crisi actual.

El lema de l’actual campanya del Dia de la Caritat és una invitació a donar una resposta generosa, segons les possibilitat de cadascú. “Les coses importants es fan de cor”, ens diu Càritas, tot invitant-nos al compromís social. El compromís neix d’una opció de vida que ens fa estar presents en la realitat que ens toca viure, amb la consciència oberta al món i a les persones que el formen. I aquest tarannà és el que mou les persones que treballen a Càritas, amb gestos senzills i pràctics per posar-se al servei de les persones en situacions difícils a fi que puguin recuperar la seva autonomia personal.

En aquest Dia de la Caritat voldria recordar que la caritat no s’oposa a la justícia, sinó que és l’expressió de l’amor veritable. Ho diu Benet XVI en la seva primera encíclica: “L’amor –cáritas– sempre serà necessari, fins i tot en la societat més justa. No hi ha ordre estatal, per just que sigui, que faci superflu el servei de l’amor”. I en la seva exhortació apostòlica sobre l’eucaristia fa aquesta afirmació, que em sembla ben oportuna en aquesta jornada de Càritas: “Els cristians han procurat des del començament compartir els seus béns i ajudar els pobres. La col·lecta en les assemblees litúrgiques no sols ens ho recorda expressament, sinó que la seva necessitat és també molt actual. Les institucions eclesials de beneficència, en particular Càritas en els seus diversos àmbits, desenvolupen el servei preciós d’ajudar les persones necessitades, sobretot les més pobres”.

Per això, en aquest dia no dubto a demanar l’ajut econòmic a favor de la nostra Càritas, que en aquests moments de crisi econòmica viu intensament la solidaritat efectiva amb els més necessitats. Desitjo donar les gràcies als treballadors i als nombrosos voluntaris de Càritas que s’esforcen a donar resposta a les persones, cada vegada més nombroses, que ens demanen ajuda. Felicito les parròquies de la nostra diòcesi que mantenen o creen iniciatives per respondre a les creixents necessitats d’aquesta hora de moltes persones, donant així un testimoni de veritable sentit social. I felicito també totes les institucions i persones que ajuden els pobres i necessitats.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO