Eucaristia i solidaritat

(Diumenge, 10/06/2012)

En aquest diumenge de la solemnitat de Corpus Christi s’inicia a Dublín (Irlanda) el 50è Congrés Eucarístic Internacional, que es clourà el proper diumenge  17 de juny. Serà un esdeveniment una mica especial, ja que és la cinquantena edició –la nostra arxidiòcesi de Barcelona, l’any 1952, acollí l’edició número 35- i a més a més coincideix també amb el 50è aniversari de l’inici del Concili Vaticà II, que s’escaurà el proper 11 d’octubre.

El lema escollit per aquest congrés de Dublín està inspirat en la Constitució sobre l’Església del Concili Vaticà II, i diu així:“L’eucaristia: comunió amb Crist i entre nosaltres”. Per això, tenint en compte la situació de crisi perllongada i greu que estem vivint i que coincidint amb la festa de Corpus se celebra el Dia de la Caritat, voldria recordar l’actualitat i la urgència del tercer dels objectius del nostre Pla Pastoral Diocesà, que s’ha formulat així: “La solidaritat, expressió del nostre amor i de la nostra fe”.

Un objectiu de l’anterior Pla Pastoral era créixer en la solidaritat davant la crisi econòmica. Creiem que aquest objectiu es va aconseguir molt, però malgrat haver augmentat les iniciatives d’ajut als qui pateixen més greument les conseqüències de la crisi econòmica, aquesta dissortadament encara persisteix. Per això hi va haver unanimitat a considerar que aquest objectiu calia que continués en el nou Pla Pastoral, que actualment estem aplicant.

Com vaig dir en la carta pastoral Nova evangelització i solidaritat, em plau agrair l’augment de la solidaritat per part de les parròquies, de Càritas i d’altres institucions eclesials i de moltíssimes persones que, com a voluntaris i donants, han fet i fan més suau el patiment de moltes persones i famílies.

La xifra de més de cinc milions d’aturats del nostre país és una dada esfereïdora i posa en relleu la gravetat de la situació. De manera especial és alarmant l’atur juvenil, que ha assolit entre nosaltres el 50%. Som conscients de la complexitat de la situació actual i que es fan necessàries reformes estructurals. Cal aprendre la lliçó de la crisi per tal de mirar de superar-la i evitar que es repeteixi.

Mentrestant, però, els cristians no podem quedar-nos inactius i hem de procurar treballar en els nostres ambients per crear xarxes de solidaritat i sensibilitzar les persones que formen part de l’Església perquè donem exemple evangèlic d’austeritat, de germanor i d’amor fratern. Es pot dir que aquestes xarxes de solidaritat no resolen les causes i els problemes de fons que han provocat la crisi. Tanmateix, és cert que aquestes iniciatives de la societat civil –i entre aquestes les de Càritas i altres institucions de l’Església- ajuden unes persones concretes. I això ja és una realitat i un factor positiu. Sempre serà veritat allò que diu el seny popular: “Qui fa el que pot, no està obligat a més”.

No deixem de fer tot allò que estigui a la nostra mà. Aquesta voluntat és la que mou Càritas, els seus treballadors, els seus donants, els seus voluntaris. Els cristians estem cridats a repetir els mateixos gestos d’amor i de servei que Jesús feia quan passava pel món fent el bé. Des dels primers temps de l’Església, com ens va recordar el Concili Provincial Tarraconense, la celebració de l’Eucaristia ha anat unida a la sol·licitud per ajudar els més pobres i exclosos. La situació social en aquest Corpus Christi de 2012 ens invita a unir estretament la celebració de l’eucaristia amb els gestos de solidaritat.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO