Espiritualitat i evangelització

(Diumenge, 15/07/2012)

Convidat pel bisbe de Huelva, Mons. Josep Vilaplana Blasco, vaig tenir ocasió, el passat diumenge de Pentecosta, d’assistir a la Romería del Rocío, que cada any se celebra al santuari d’Almonte, coincidint amb la Pasqua de l’Esperit Sant.

Hi vaig anar acompanyant dues germandats de la nostra arxidiòcesi de Barcelona, una de les quals, la de Cornellà de Llobregat, enguany ha estat acceptada com a Germandat filial de la Germandat Matriu d’Almonte. La de Cornellà és la més antiga de les d’El Rocío, que ha tingut la gran satisfacció de ser reconeguda com a filial. Té la seu a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Cornellà de Llobregat.  

A Barcelona i la resta de Catalunya la devoció a la Mare de Déu d’El Rocío està molt present i personalment desitjava viure, amb els qui m’acompanyaven, l’experiència de la famosa romeria, especialment coneguda arreu del món des de la visita apostòlica que els va fer el beat Joan Pau II.

Al santuari d’Almonte vàrem viure –com es viu allí cada any- la conjunció de dues festes: la de la vinguda de l’Esperit Sant i la de la Mare de Déu d’El Rocío, coneguda com la Blanca Paloma. La doble festa, ben unida en l’esperit dels romeus, ens invitava a aprofundir el que ens recordaven les lectures bíbliques de la festa de Pentecosta: la vinguda de l’Esperit Sant al Cenacle de Jerusalem,

Allí els apòstols estaven reunits amb Maria, la Mare de Jesús, en actitud de pregària i a l’espera del Defensor que Jesús els havia promès. Allí estava present l’Església naixent, amb Maria acompanyant els Apòstols, els quals, al rebre l’Esperit Sant, deixaren el Cenacle i marxaren per anunciar l’Evangeli a tot el món.

L’Església sempre ha de tornar al moment inicial de Jerusalem; sempre ha de retornar al Cenacle per reviure l’esperit i els propòsits de la primera Pentecosta. I cal que ho faci especialment en aquests temps i en aquesta vella Europa, que manifesta com un cansament i una fatiga de ser cristiana.

Tots sabem que el mot d’ordre, en aquesta hora, a tota l’Església, i especialment en el nostre continent, és la paraula evangelització; és a dir, com fer que la paraula de Jesús sigui una bona notícia, una notícia creïble per als homes i les dones d’avui. A aquest propòsit volen respondre iniciatives com el proper Sínode dels bisbes, que es reunirà a l’octubre per estudiar, per desig del Sant Pare, el tema de “la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”. A aquest propòsit responen també les dues iniciatives més destacades de la nostra arxidiòcesi durant els darrers mesos: la Missió Metròpolis i l’Atri dels Gentils.

Doncs bé, hem de ser ben conscients que tota acció evangelitzadora ens demana viure una espiritualitat sòlida. L’espiritualitat cristiana ha de ser trinitària i eclesial, ben alimentada per la Paraula de Déu i pels sagraments. Tota acció evangelitzadora demana que els cristians tinguem com a centre Jesucrist. Conèixer, estimar i imitar Crist: aquí rau l’essència de la vida cristiana i d’aquí sorgeix el dinamisme que empeny els cristians a donar testimoniatge personalment i comunitària de la seva fe. La nostra acció evangelitzadora també ha d’estar ben unida a la Mare de Déu, perquè ella és la nostra Mare i la nostra Mestra en l’acolliment del do de Jesucrist, l’Esperit Sant, i sempre ens diu allò que va dir als servidors en les noces de Canà: “Feu tot el que Jesús us digui”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO