Esperança davant del Dia del Seminari

(Diumenge, 15/03/2015)

El proper diumenge, 22 de març, celebrarem el Dia del Seminari. Aquest any el vivim amb un sentiment d’esperança, com ja us vaig comunicar en una carta personal meva a tots els diocesans i ara ho recullo en aquest comentari setmanal, pel do que Déu ens ha fet aquest curs: 11 joves han entrat al Seminari Major de la nostra estimada arxidiòcesi. Representa un augment molt considerable respecte del curs anterior, ja que se n’ha gairebé doblat el nombre.

Em plau, amb motiu del proper Dia del Seminari, fer-vos partícips a tots d’aquesta bona notícia, d’aquesta joia, perquè ho agraïm al Senyor. Es tracta d’una revifalla vocacional? Potser seria prematur parlar així. Hem de veure si aquesta tendència es manté en els pròxims anys. No podem llançar les campanes al vol, però sí que aquestes xifres són motiu d’esperança. La primera cosa i més important que hem de fer és donar-ne gràcies a Déu, perquè la vocació sacerdotal és sobretot una gràcia de Déu, una gràcia immerescuda per part dels qui l’hem rebuda.

El meu  agraïment, després, va dirigit a tots els diocesans. En primer lloc a aquests joves que Déu ha cridat a ser sacerdots i que han respost generosament. Són joves que han iniciat i de vegades ja han acabat els seus estudis universitaris o la seva activitat professional. La seva experiència humana és garantia d’una sòlida preparació per al ministeri presbiteral.

També va el meu agraïment als seus pares i familiars per la participació que han tingut en la maduració d’aquestes vocacions. I als sacerdots, pel seu treball ministerial i el seu testimoniatge de lliurament generós a l’Església i als germans, que mou, sens dubte, aquests joves a seguir aquest camí que han vist realitzar en la vida dels seus sacerdots amics.

Gràcies també a totes les parròquies, comunitats i realitats eclesials perquè amb la pregària per les vocacions i el treball pastoral participen també en la tasca vocacional. Si tenim una acció pastoral dirigida als joves, tindrem les vocacions sacerdotals que l’Església necessita.

Gràcies finalment al Seminari i als seus formadors i alumnes, que acullen aquestes noves vocacions i les ajuden a formar-se adequadament en l’aspecte humà, espiritual i pastoral per esdevenir sacerdots sants, sense oblidar l’aspecte acadèmic, del qual tenen cura les facultats eclesiàstiques de Teologia i de Filosofia.

            Tots els diocesans són responsables de les vocacions sacerdotals i han d’ajudar el nostre Seminari. En depèn el futur de la missió de l’Església a Barcelona i també, si ens és possible, desitgem ajudar, amb esperit missioner, les diòcesis necessitades d’arreu del món.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona