Els valors fundadors d’Europa

(Diumenge, 31/07/2011)              

“És important que Europa no permeti que el seu model de civilització es desfaci pam a pam”. Aquesta expressió, franca i dura, la pronuncià el Papa Benet XVI el 19 d’octubre de 2009, en rebre les cartes credencials del senyor Ives Gazzo, nou cap de la delegació de la Comissió de les Comunitats Europees davant la Santa Seu.

Tot el discurs del Papa, en aquesta ocasió, es caracteritzava per una especial franquesa. Per això mereix d’ésser recordat, perquè reflecteix un problema per al nostre continent que ve de lluny i que dista molt d’estar resolt de forma positiva. L’ambaixador, en les seves paraules al Papa, definí la Unió Europea com “una zona de pau i d’estabilitat que reuneix vint-i-set estats amb els mateixos valors fonamentals”.

“Es tracta d’una encertada presentació”, digué Benet XVI en el seu discurs de resposta. Però acte seguit va fer aquesta matisació, que expressa molt bé la manera de pensar del Papa teòleg: “Tanmateix –subratllà el pontífex-, és just observar que la Unió Europea no s’ha dotat d’aquests valors que conduïren a la seva creació i foren la força de gravetat que atragué vers el nucli dels països fundadors les distintes nacions que posteriorment s’hi adheriren al llarg del temps.”

Afegí el Papa que aquests valors són fruit d’una “llarga i sinuosa” història i que ningú pot negar que el cristianisme ha exercit un paper destacat en la seva configuració. De quins valors es tracta? El Papa indicà els que segueixen: la igual dignitat de tots els éssers humans, la llibertat de l’acte de fe com a arrel de la resta de llibertats cíviques, la pau com a element decisiu del bé comú, el progrés humà –intel·lectual, social i econòmic- com a vocació divina i el sentit de la història que en deriva. Tots aquests són elements centrals de la Revelació cristiana que segueixen modelant la civilització europea.

En suma, Benet XVI subratllà que Europa nasqué d’una “visió antropològica determinada” i que existeix actualment un veritable perill de dissolució d’aquesta visió de l’home i d’aquests valors. Es referí també a la “tradició humanista” del nostre continent i a la “visió transcendent de la persona humana, que constitueix el tresor més valuós de l’herència europea”.

Al·ludint a les diverses reaccions que s’han donat en les institucions europees quan s’ha plantejat la qüestió del reconeixement de les arrels cristianes d’Europa, Benet XVI volgué sortir al pas d’un cert malentès: “Quan l’Església recorda les arrels cristianes d’Europa –subratllà davant l’ambaixador- no cerca un estatut privilegiat per a ella mateixa; vol fer memòria històrica recordant sobretot una veritat –que cada vegada es silencia més-, això és: la inspiració decididament cristiana dels pares fundadors de la Unió Europea.” La referència a Schumann, Monnet, Adenauer i De Gasperi, entre d’altres, resultava diàfana.

El Papa alemany es felicità per les actuals “excel·lents relacions” que mantenen les Comunitats Europees i la Santa Seu i reafirmà un cop més el seu europeisme en manifestar que l’Església catòlica desitja “acompanyar” la construcció de la Unió Europea.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO