Els sants patrons de Catalunya

(Diumenge, 22/04/2012)

Davant la festa, els propers dies, de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, patrons de Catalunya, em vénen a la memòria aquestes paraules de sant Pau adreçades al seu deixeble Timoteu, que era bisbe de la ciutat d’Efes: “Recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a la honestedat.” I l’Apòstol afegeix: “Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre.”

Certament, si tenim en compte les orientacions que ens dóna la doctrina social de l’Església, el bon i eficaç funcionament de les institucions autonòmiques té una dimensió ètica i moral clara. En la situació actual es plantegen dificultats a moltes famílies, a molts treballadors, a moltes empreses. Penso en el problema de l’atur, que ja ha superat els cinc milions d’afectats en el conjunt de l’Estat, problema que es fa més greu entre la joventut, àmbit humà en què l’atur assoleix el 50% dels joves en edat laboral.

L’Església, d’una banda, ha de guardar-se d’interferir en la política. L’organització de la societat i de les seves institucions és una responsabilitat dels polítics i dels ciutadans, com ens ha recordat Benet XVI en la seva primera encíclica Déu és amor. Afirma que “l’Església no pot ni ha d’emprendre per compte propi l’empresa política de realitzar la societat més justa possible. No pot ni ha de substituir l’Estat. La societat justa no pot ser obra de l’Església, sinó de la política”.

Tanmateix, l’Església –afegeix Benet XVI en la seva encíclica- “tampoc no pot ni ha de quedar-se al marge de la lluita per la justícia. Ha d’inserir-s’hi mitjançant l’argumentació racional i ha de desvetllar les forces espirituals sense les quals la justícia, que sempre exigeix també renúncies, no pot afirmar-se ni prosperar”. L’Església treballa per la justícia esforçant-se per obrir la intel·ligència i la voluntat de les persones a les exigències del bé.

I també treballa per la justícia, donant exemple i esforçant-se per ésser solidària a la nostra societat, sobretot en aquests moments de crisi econòmica profunda i perllongada. No es tracta només de paraules o de bons propòsits, sinó de fets que responen a un dels tres objectius prioritaris del Pla Pastoral Diocesà que  estem aplicant a l’arxidiòcesi de Barcelona, que té aquest enunciat: La solidaritat, expressió de la fe cristiana. He comentat aquest objectiu en un capítol de la darrera carta pastoral titulat “La solidaritat, expressió del nostre amor i de la nostra fe.”

Una evangelització sincera i coherent ha d’arribar a la solidaritat. I puc dir que en bona mesura ja s’està fent. Les 220 parròquies del nostre arquebisbat, davant la crisi, atenen de mitjana unes 150 famílies cada una, fet que dóna un col·lectiu d’unes 150.000 persones ateses en les seves necessitats bàsiques, com és l’alimentació. Com deia en la carta pastoral esmentada, titulada Nova evangelització i solidaritat, “em plau agrair l’augment de la solidaritat per part de les parròquies, Càritas, congregacions religioses, institucions eclesials i moltíssimes persones que, com a voluntaris o donants, han fet i fan possible mitigar el patiment de moltes persones i famílies”. La crisi, malauradament, continua. Ens diuen que aquest és un dels anys més difícils de tota la crisi. Per això, continua essent molt urgent la nostra solidaritat efectiva amb Catalunya i amb els problemes dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquest és el compromís que hem de renovar en la festa dels sants patrons del Principat.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO