(Diumenge, 27/01/2013) Des de l’inici de l’Església hi ha hagut cristians que s’han consagrat totalment a Déu. Aquesta manera de viure la vida cristiana existirà sempre en l’Església perquè la promou l’Esperit Sant en el cor dels homes i les dones. És una vida de seguiment radical de Jesús amb la professió dels consells evangèlics […]
26 Gen, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 27/01/2013)
Des de l’inici de l’Església hi ha hagut cristians que s’han consagrat totalment a Déu. Aquesta manera de viure la vida cristiana existirà sempre en l’Església perquè la promou l’Esperit Sant en el cor dels homes i les dones. És una vida de seguiment radical de Jesús amb la professió dels consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència.
Els qui coneixem amb el nom genèric de religiosos i religioses són persones que, dòcils a la crida de Déu, han escollit aquest camí d’especial seguiment de Jesucrist per dedicar-se a Ell amb un cor no dividit. Com els apòstols, també ells ho han deixat tot per estar amb Crist i per posar-se, com Ell, al servei de Déu i dels germans.
Qui més qui menys tots coneixem alguns religiosos i religioses perquè es dediquen a l’ensenyament, a l’atenció a la gent gran, a la cura dels malalts, a l’assistència als pobres i marginats, especialment en aquests moments de greu crisi econòmica, amb tantes víctimes… Tanmateix, és vàlida aquesta pregunta: Com valorem la vida religiosa lliurada plenament a Déu i al servei dels germans? El sentit i el contingut de la vida consagrada a Déu només es poden entendre amb una profunda visió de fe que s’alimenta i es manté amb l’oració.
L’Església dedica cada any una jornada a la vida consagrada, que coincideix amb la festa de la Presentació del Senyor al temple, el proper 2 de febrer. El lema de la jornada d’enguany és: “La vida consagrada en l’Any de la Fe”. Els consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència són un lliurament total a Déu, com ho fou la vida de Jesucrist. Per això, els religiosos i les religioses són veritablement un signe vivent de la presència de Crist ressuscitat en el món. Benet XVI, en la carta apostòlica sobre l’Any de la Fe que estem celebrant, escriu unes paraules que són vàlides per a tots els cristians, però d’una manera especial per als religiosos i les religioses: “El que el món necessita avui de manera especial és el testimoniatge creïble dels qui, il·luminats en la ment i en el cor per la Paraula del Senyor, són capaços d’obrir el cor i la ment de molts al desig de Déu i de la vida vertadera, aquella que no té fi”.
Els religiosos i les religioses són uns testimonis qualificats de la fe, perquè han consagrat la seva vida a Crist, deixant-ho tot per viure en la senzillesa evangèlica l’obediència, la pobresa i la castedat, que són signes concrets de l’espera del Senyor. Una espera que és ben activa en aquestes persones tant en la lloança i en la pregària d’intercessió pel món com promovent accions en favor de la justícia, per fer avui concreta la paraula del Senyor que ha vingut a proclamar l’alliberament dels oprimits i un any de gràcia per a tots.
Per això, em plau expressar el mateix que va dir el recent Sínode dels Bisbes en el seu missatge final: “Que arribi a aquests germans i germanes nostres l’agraïment per la seva fidelitat a la crida del Senyor i per la contribució que han fet i que fan a la missió de l’Església”.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...