Els religiosos, testimonis de fe

(Diumenge, 27/01/2013)

Des de l’inici de l’Església hi ha hagut cristians que s’han consagrat totalment a Déu. Aquesta manera de viure la vida cristiana existirà sempre en l’Església perquè la promou l’Esperit Sant en el cor dels homes i les dones. És una vida de seguiment radical de Jesús amb la professió dels consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència.

Els qui coneixem amb el nom genèric de religiosos i religioses són persones que, dòcils a la crida de Déu, han escollit aquest camí d’especial seguiment de Jesucrist per dedicar-se a Ell amb un cor no dividit. Com els apòstols, també ells ho han deixat tot per estar amb Crist i per posar-se, com Ell, al servei de Déu i dels germans.

Qui més qui menys tots coneixem alguns religiosos i religioses perquè es dediquen a l’ensenyament, a l’atenció a la gent gran, a la cura dels malalts, a l’assistència als pobres i marginats, especialment en aquests moments de greu crisi econòmica, amb tantes víctimes… Tanmateix, és vàlida aquesta pregunta: Com valorem la vida religiosa lliurada plenament a Déu i al servei dels germans? El sentit i el contingut de la vida consagrada a Déu només es poden entendre amb una profunda visió de fe que s’alimenta i es manté amb l’oració.

L’Església dedica cada any una jornada a la vida consagrada, que coincideix amb la festa de la Presentació del Senyor al temple, el proper 2 de febrer. El lema de la jornada d’enguany és: “La  vida consagrada en l’Any de la Fe”. Els consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència són un lliurament total a Déu, com ho fou la vida de Jesucrist. Per això, els religiosos i les religioses són veritablement un signe vivent de la presència de Crist ressuscitat en el món. Benet XVI, en la carta apostòlica sobre l’Any de la Fe que estem celebrant, escriu unes paraules que són vàlides per a tots els cristians, però d’una manera especial per als religiosos i les religioses: “El que el món necessita avui de manera especial és el testimoniatge creïble dels qui, il·luminats en la ment i en el cor per la Paraula del Senyor, són capaços d’obrir el cor i la ment de molts al desig de Déu i de la vida vertadera, aquella que no té fi”.

Els religiosos i les religioses són uns testimonis qualificats de la fe, perquè han consagrat la seva vida a Crist, deixant-ho tot per viure en la senzillesa evangèlica l’obediència, la pobresa i la castedat, que són signes concrets de l’espera del Senyor. Una espera que és ben activa en aquestes persones tant en la lloança i en la pregària d’intercessió pel món com promovent accions en favor de la justícia, per fer avui concreta la paraula del Senyor que ha vingut a proclamar l’alliberament dels oprimits i un any de gràcia per a tots.

Per això, em plau expressar el mateix que va dir el recent Sínode dels Bisbes en el seu missatge final: “Que arribi a aquests germans i germanes nostres l’agraïment per la seva fidelitat a la crida del Senyor i per la contribució que han fet i que fan a la missió de l’Església”.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO