Els joves i les arrels cristianes d’Europa

(Diumenge, 24/07/2011)               La festivitat, demà 25 de juliol, de l’apòstol Sant Jaume i la proximitat de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) inviten a una reflexió sobre el futur de la fe cristiana a Europa. L’anterior JMJ, com deveu recordar, fou celebrada a Sydney, el 2008. S’escollí el continent australià perquè l’anterior JMJ s’havia […]

23 Jul, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 24/07/2011)              

La festivitat, demà 25 de juliol, de l’apòstol Sant Jaume i la proximitat de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) inviten a una reflexió sobre el futur de la fe cristiana a Europa. L’anterior JMJ, com deveu recordar, fou celebrada a Sydney, el 2008. S’escollí el continent australià perquè l’anterior JMJ s’havia celebrat a Colònia (Alemanya). El fet que ara aquesta iniciativa retorni al nostre continent té sens dubte una clara significació.

A l’inici del missatge de Benet XVI adreçat als joves d’arreu del món, convocant-los a la JMJ de Madrid, es fa una referència clara als objectius d’aquesta trobada juvenil en el marc de la situació religiosa d’Europa. Escriu el Papa: “La nostra mirada s’adreça ara a la propera JMJ que tindrà lloc a Madrid l’agost del 2011. Ja el 1989, pocs mesos abans de la històrica caiguda del mur de Berlín, el pelegrinatge dels joves féu parada a Espanya, a Santiago de Compostel·la. Ara, quan Europa ha de retrobar les seves arrels cristianes, hem fixat la nostra trobada a Madrid, amb el lema ‘Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe’ (Col2, 7).”

I afegeix el Papa: “Us invito a aquest esdeveniment tan important per a l’Església a Europa i per a l’Església universal.” No hi ha dubte que la JMJ té un significat i un àmbit que abraça tota l’Església; tanmateix, les paraules del Papa subratllen l’especial intenció que té per a Europa i per al futur de la fe en ella.

En el seu missatge als joves, Benet XVI es refereix a una qüestió que també tractà en el seu recent viatge a Santiago de Compostel·la i a Barcelona: el tema de Déu en la cultura occidental. “És un contrasentit pretendre eliminar Déu per tal que l’home visqui –diu el Papa en el seu missatge als joves. Déu és la font de la vida; eliminar-lo equival a separar-se d’aquesta font i, inevitablement, a privar-se de la plenitud i l’alegria.” I recorda aquesta afirmació del Concili Vaticà II: “Sense el Creador la criatura es dilueix.”

La preocupació de Benet XVI per la fe en els països europeus és una constant dels seus ensenyaments. En el missatge als joves que comento assenyala que la cultura actual, sobretot a Occident, tendeix a excloure Déu o a considerar la fe com un fet privat, sense cap rellevància a la vida social. El Papa recorda quelcom que molts no semblen disposats a reconèixer actualment: el conjunt dels valors que són el fonament de la societat europea prové de l’Evangeli. I esmenta expressament aquests: el sentit de la dignitat de la persona, el sentit de la solidaritat, del treball i de la família. I assenyala el Sant Pare que “es constata una mena d’eclipsi de Déu, una certa amnèsia, més encara: un veritable refús del cristianisme i una negació del tresor de la fe rebuda, amb el risc de perdre allò que més profundament ens caracteritza”.

Pocs dies abans de ser escollit Papa, el cardenal Ratzinger parlà de la “dictadura del relativisme”. Ara, pensant especialment en Europa, afegeix que “el relativisme que s’ha difós, per al qual tot tant me fa i no existeix cap veritat ni un punt de referència absolut, no genera veritable llibertat sinó inestabilitat, desconcert i un conformisme amb les modes del moment”. Caldrà seguir amb molta atenció allò que el Papa digui als joves a la JMJ de Madrid, un esdeveniment mundial però amb especial intencionalitat envers Europa.

  Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)