Els joves i el seu futur

(Diumenge, 10/11/2012)

Fa poc, en un assagista de l’actualitat, vaig llegir aquesta observació: “La generació més ben equipada tecnològicament de tota la història humana és també la generació més afectada, com cap altra, per la sensació d’inseguretat i d’impotència”. Ho veiem en l’actual crisi econòmica, que ens fa témer pel nostre futur i pel de les properes generacions.

Parlar de l’avenir equival a parlar sobretot dels joves. Els joves viuen fortament la crisi actual. Els vincles amb la família són decisius per a molts d’ells en aquests temps. Però el gran problema social dels joves és sens dubte la dificultat de trobar feina. Un de cada dos joves que busquen feina no en troba i és a l’atur, que afecta més del 50 % d’aquest col·lectiu, una xifra esfereïdora. Per als nostres joves és molt difícil obtenir un crèdit per iniciar una activitat o per adquirir un habitatge i independitzar-se i fundar una família, perquè no poden aportar les garanties que se’ls demanen. I augmenta entre nosaltres l’anomenada generació ni-ni , que ni estudien ni treballen, el que en el món anglosaxó s’anomenen els neet. Aquesta paraula està formada per les primeres lletres de les paraules en anglès “no en educació, ocupació i formació professional (en anglès: “not in education, employment and training”).

El mercat de treball per als joves que hi han pogut entrar és en general molt volàtil i flexible, sovint amb situacions d’una greu precarietat. Alguns d’ells no dubten a emigrar per anar a països on puguin treballar. Això, que és una solució per als qui ho viuen, és sens dubte una pèrdua notable per al país, perquè els que marxen són sovint els que estan més preparats i podrien aportar més a la nostra societat.  

Davant d’aquesta realitat tots hem de sentir-nos afectats i tots hem de sentir-nos responsables de garantir un futur per als nostres joves. Modestament, m’he esforçat a col·laborar-hi amb la promoció d’un projecte titulat “Joves a l’atur”, que porta endavant Càritas Diocesana, amb la col·laboració de l’arxidiòcesi de Barcelona i de diverses institucions ciutadanes, entre les quals em plau remarcar que hi ha els dos principals clubs de futbol de la nostra ciutat. Demano que sorgeixin més iniciatives en aquest sentit, tant per part de les institucions cristianes com de les institucions civils i polítiques, sense oblidar l’aportació decisiva dels empresaris, tant els grans com també els petits i mitjans.

Algú dirà que aquest –com tants d’altres- és un problema polític i que ha tenir una sortida sobretot política. Sense negar l’aportació de la política a la solució, em sembla que tots ens hauríem d’esforçar a no caure en la resignació i posar-nos a fer el que estigui a la nostra mà. El filòsof de cultura jueva Martin Buber – destacat exponent del pensament filosòfic centrat en la relació jo-tu i en la persona- deia que “començar per un mateix és el primer que compta. El punt de suport d’Arquimedes des del qual puc aixecar el món és la transformació de mi mateix”.

Sóc conscient que resoldre el problema del futur dels joves és cosa que ens pot semblar tan impossible com aixecar el globus de la terra. Però això no ens ha de portar a la resignació ni a la inacció. El principi de la responsabilitat personal i de la capacitat de cada persona són uns valors irrenunciables.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO