El valor del silenci

(Diumenge, 20/05/2012)

En coincidència amb la solemnitat de l’Ascensió del Senyor a la glòria, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, una jornada nascuda del Concili Vaticà II, convocat pel beat Joan XXIII, concili del qual celebrarem el proper mes d’octubre el cinquantenari del seu inici.

Benet XVI ha fet públic un missatge per aquesta jornada que té com a lema “Silenci i Paraula: camí d’evangelització”. És un missatge bellíssim, centrat en el binomi silenci i paraula. Pel fet d’escriure el substantiu Paraula amb majúscula, el Sant Pare ens indica clarament que es refereix a la Paraula de Déu; Paraula de Déu que, per a nosaltres, els cristians, és la mateixa Persona de Jesucrist, la Paraula definitiva de Déu Pare a la humanitat i el veritable camí que ens porta a la comunió amb Déu.

També pot sorprendre en el lema de la Jornada la utilització de la paraula camí en singular, quan semblaria lògic utilitzar el plural, com si el silenci i la Paraula fossin dos camins per a l’evangelització. Benet XVI, en el mateix inici del seu missatge ja ho aclareix quan ens diu que el seu propòsit és donar tot el seu valor al silenci i a la paraula, dels quals diu que són “dos moments de la comunicació que han d’equilibrar-se, alternar-se i integrar-se per tal d’obtenir un autèntic diàleg i una profunda proximitat entre les persones”. “Quan la paraula i el silenci s’exclouen mútuament –afegeix-, la comunicació es deteriora, ja sigui perquè provoca un cert atordiment o perquè, al contrari, crea un clima de fredor; tanmateix, quan s’integren recíprocament, la comunicació assoleix valor i significat.”

 Ens diu també el Sant Pare que el silenci és part integrant de la comunicació. Els experts en comunicació aconsellen distingir ben bé entre informació i comunicació. Actualment, les persones estem molt informades, fins i tot superinformades, en el sentit que és difícil sovint poder assumir d’una manera crítica i madura la gran quantitat de missatges que ens arriben en el dia a dia, a través sobretot del mitjans actuals de comunicació. Per això, diu Benet XVI, “allí on els missatges i la informació són abundants, el silenci es fa essencial per a discernir allò que és important d’allò que és inútil i superficial”, fins al punt de proposar la necessitat d’una mena d’ecosistema que equilibri silenci i paraula, imatges i sons.

El silenci, en aquest sentit, esdevé també una condició per a un just equilibri psicològic personal, perquè ens proposa una capacitat d’austeritat i de distanciament de la munió de missatges de tota mena que ens assetgen.  

Així, doncs, silenci i paraula són realitats que estem cridats a integrar en la nostra vida diària. Però el lema i el missatge del Sant Pare afegeixen que tant el silenci com la paraula cal que siguin un camí d’evangelització, i per això lloa les iniciatives que, sobretot en les xarxes socials, permeten a les persones trobar espais de silenci, ocasions d’oració, de meditació i de compartir la Paraula de Déu. I Benet XVI fa una referència a aquestes xarxes quan escriu que “en l’essencialitat de breus missatges, sovint no més extensos que un verset bíblic, es poden formular pensaments profunds. En les distintes tradicions religioses la soledat i el silenci són espais privilegiats per ajudar les persones a retrobar-se amb elles mateixes i amb la Veritat, que dóna sentit a totes les coses”, és a dir, amb Déu i, per als cristians, amb la seva Paraula definitiva, que és Jesucrist.

No hem de separar mai el binomi paraula i silenci. Aprendre a comunicar vol dir aprendre a escoltar, a contemplar abans de parlar, i això és especialment important per als agents de l’evangelització i per a la mateixa acció comunicativa de l’Església.

  Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO