El valor del silenci

(Diumenge, 26/07/2015)

S’ha escrit que “la capacitat de silenci en l’home és el termòmetre de la seva qualitat i noblesa”. Dissortadament, avui va augmentant el soroll i va disminuint el silenci. I el silenci és el que més necessitem. Per això, aquests dies que per a moltes persones anuncien un període de vacances, m’ha semblat oportú dedicar unes línies al silenci i a la reflexió.

Avui costa trobar temps per a la reflexió. I el període de vacances pot ser-hi una bona oportunitat. Recordo que el papa Francesc explica que, essent arquebisbe de Buenos Aires, passava el temps de vacances a la seva residència habitual, dedicat sobretot a la pregària i a la lectura de llibres clàssics d’espiritualitat.

Si volem reflexionar, ens cal crear silenci en el nostre propi entorn, o almenys buscar estones i espais per a la meditació. Ens cal mirar d’entrar en el silenci sense por. El silenci concentra la nostra vida i ens ajuda a aprofundir-la i a viure-la amb plenitud.

El silenci és necessari per trobar-nos a nosaltres mateixos i per descobrir-nos autènticament; ens ajuda a mirar el passat amb equanimitat, el present amb realisme i el futur amb esperança. El silenci ens permet contemplar Déu, els germans i la natura amb uns ulls nous i ens ajuda a projectar-nos vers els altres amb més generositat.

El silenci parla. Sembla una contradicció, però no ho és pas. Tanmateix, cal saber escoltar el silenci, perquè ens ofereix sempre un missatge de saviesa. En el silenci ens autodescobrim, veiem amb més claredat la nostra pròpia vida, el que fem i el que deixem de fer, la qualitat de la nostra existència i allò que Déu i el proïsme esperen de nosaltres. En el silenci escoltem la nostra consciència. Un escriptor anglès ha dit que “el silenci és el gran art de la conversa”. És ben veritat, perquè en la conversa és molt important saber escoltar l’altre quan parla. I, com és obvi, això demana una certa capacitat de callar i fer silenci en nosaltres. Només així podem escoltar realment l’altre i dialogar-hi.

Davant la solitud que fomenta la nostra civilització, a tots ens és molt necessari i profitós un diàleg interpersonal amb els altres i amb Déu. Aquest diàleg d’amistat amb Déu és precisament la pregària, com va ensenyar santa Teresa de  Jesús, el cinquè centenari de la qual estem celebrant aquest any. I aquesta és una de les qualitats del silenci, que crea un clima propici per a la pregària. Per al creient tot temps és oportú per a la pregària, però el temps de vacances ho és especialment. 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona