(Diumenge, 26/07/2015) S’ha escrit que “la capacitat de silenci en l’home és el termòmetre de la seva qualitat i noblesa”. Dissortadament, avui va augmentant el soroll i va disminuint el silenci. I el silenci és el que més necessitem. Per això, aquests dies que per a moltes persones anuncien un període de vacances, m’ha semblat […]
24 Jul, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 26/07/2015)
S’ha escrit que “la capacitat de silenci en l’home és el termòmetre de la seva qualitat i noblesa”. Dissortadament, avui va augmentant el soroll i va disminuint el silenci. I el silenci és el que més necessitem. Per això, aquests dies que per a moltes persones anuncien un període de vacances, m’ha semblat oportú dedicar unes línies al silenci i a la reflexió.
Avui costa trobar temps per a la reflexió. I el període de vacances pot ser-hi una bona oportunitat. Recordo que el papa Francesc explica que, essent arquebisbe de Buenos Aires, passava el temps de vacances a la seva residència habitual, dedicat sobretot a la pregària i a la lectura de llibres clàssics d’espiritualitat.
Si volem reflexionar, ens cal crear silenci en el nostre propi entorn, o almenys buscar estones i espais per a la meditació. Ens cal mirar d’entrar en el silenci sense por. El silenci concentra la nostra vida i ens ajuda a aprofundir-la i a viure-la amb plenitud.
El silenci és necessari per trobar-nos a nosaltres mateixos i per descobrir-nos autènticament; ens ajuda a mirar el passat amb equanimitat, el present amb realisme i el futur amb esperança. El silenci ens permet contemplar Déu, els germans i la natura amb uns ulls nous i ens ajuda a projectar-nos vers els altres amb més generositat.
El silenci parla. Sembla una contradicció, però no ho és pas. Tanmateix, cal saber escoltar el silenci, perquè ens ofereix sempre un missatge de saviesa. En el silenci ens autodescobrim, veiem amb més claredat la nostra pròpia vida, el que fem i el que deixem de fer, la qualitat de la nostra existència i allò que Déu i el proïsme esperen de nosaltres. En el silenci escoltem la nostra consciència. Un escriptor anglès ha dit que “el silenci és el gran art de la conversa”. És ben veritat, perquè en la conversa és molt important saber escoltar l’altre quan parla. I, com és obvi, això demana una certa capacitat de callar i fer silenci en nosaltres. Només així podem escoltar realment l’altre i dialogar-hi.
Davant la solitud que fomenta la nostra civilització, a tots ens és molt necessari i profitós un diàleg interpersonal amb els altres i amb Déu. Aquest diàleg d’amistat amb Déu és precisament la pregària, com va ensenyar santa Teresa de Jesús, el cinquè centenari de la qual estem celebrant aquest any. I aquesta és una de les qualitats del silenci, que crea un clima propici per a la pregària. Per al creient tot temps és oportú per a la pregària, però el temps de vacances ho és especialment.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...