(Diumenge, 27/06/2010)
El 7 de novembre d’aquest any el Papa Benet XVI vindrà a Barcelona per presidir la consagració del temple de la Sagrada Família. A mesura que ens acostem a aquell dia, prenem major consciència de la importància d’aquesta visita. I això per dues raons. La primera i la més important, pel relleu religiós, social i mediàtic del Sant Pare i, la segona, pel relleu singularíssim de l’església que el Papa consagrarà.
Celebrant la festa de Sant Pere i Sant Pau és molt convenient presentar la missió que el Papa Benet XVI realitza al servei de l’Església estesa d’Orient a Occident, com a successor de Pere.
L’apòstol Pere fou un dels primers cridats per Jesús i sempre ocupa un lloc preeminent en els evangelis. Ell encapçala les llistes dels Apòstols; quan Jesús és a Cafarnaüm, s’hostatja ordinàriament a casa seva; en els moments més solemnes respon en nom de tots; el missatge que els àngels de la resurrecció de Jesús confien a les dones fa una referència especial a Pere. No hi ha dubte que aquesta primacia posa en relleu la missió especial que el Senyor li confià a ell i als seus successors.
Pere ens diu clarament qui és Jesús: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.” Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l’Església: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. […] Tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.”
El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que el primer papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant construeix i manté la unitat de l’Església. Es tracta d’una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor, i també de la unitat externa, que significa la unió de cada Església particular amb el bisbe que la presideix, i de l’Església universal amb el Papa.
Crist va constituir els Dotze a manera de col·legi o grup permanent. Al seu davant va posar-hi Simó Pere, al qual confià la funció de ser fonament visible de la unitat de l’Església; li’n lliurà les claus i l’instituí pastor de tot el ramat. Així com per disposició del Senyor sant Pere i els altres apòstols formen un sol col·legi apostòlic, de semblant manera el romà Pontífex, successor de Pere, i els bisbes, successors dels Apòstols, es troben units ells amb ells. D’aquesta manera el col·legi expressa la varietat i la universalitat del poble de Déu i alhora la unitat del ramat de Crist.
El Papa, com Pere, confirma els seus germans en la fe. El ministeri petrí ha fet efectiu sempre durant tota la seva existència la promesa de Jesús. Viure en comunió de fe i d’amor amb el successor de Pere enriqueix l’experiència creient dels cristians i estreny els llaços entre ells com a membres vius de l’Església. A la vegada, engendra uns sentiments d’amor i de veneració que enriqueixen l’eclesialitat personal i comunitària.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
