El servei de la fe en el món secular

(Diumenge, 29/05/2011)

El 27 de desembre de 1985 –ara ha fet vint-i-cinc anys- els bisbes de Catalunya varen fer públic el document Arrels cristianes de Catalunya, que va tenir un ressò molt ampli, tant a casa nostra com en l’àmbit de l’Església catòlica.   

Per mitjà d’aquell document, els bisbes volgueren transmetre essencialment un triple missatge. En primer lloc, l’afirmació i el reconeixement dels elements que identifiquen Catalunya; en segon lloc, la constatació de la presència fecunda de la fe cristiana i de l’Església al llarg de tota la història catalana, contribuint decisivament a la configuració de la seva realitat; en tercer lloc, la formulació del compromís de l’Església de continuar servint la societat catalana, tot reconeixent-ne els canvis profunds, socials i culturals, que s’havien produït en els últims anys, que eren sobretot els de les dues darreres dècades del segle XX.

He fet esment d’aquest resum dels objectius del  document de 1985, com els recordem els bisbes actuals en el nou document de 2011, donat que aquests són els mateixos objectius que han guiat la preparació del nou document Al servei del nostre poble.

Una mateixa voluntat de realisme ha presidit la preparació dels dos documents. I és ben significativa, en aquest sentit, la decisió de publicar el document de 1985 i l’actual en un sol opuscle en la col·lecció “Documents del magisteri”, promoguda pels bisbes de les diòcesis catalanes. Cal recomanar, per això mateix, la lectura i la reflexió sobre els dos documents, que es complementen.

La mateixa voluntat de realisme presideix els dos textos. Ho prova el fet que, en la part central del nou text, es plantegin aquests vuit reptes que l’actualitat explicita als cristians: la consolidació de la democràcia participativa; la distinció entre l’àmbit polític i el religiós i el foment d’una laïcitat positiva; el pluralisme de la nostra societat o la diversitat de valors, d’estils de vida i de creences; el fenomen polièdric de la globalització; els fluxos migratoris, que plantegen nous desafiaments a la societat catalana; la crisi econòmica tan greu que patim, el rerefons de la qual és una crisi moral i ètica profunda; la família i l’educació, i la crisi de la transmissió dels valors en aquests dos àmbits primaris de socialització; finalment, l’equilibri ecològic amenaçat, que demana superar la lògica del mer consum i promoure un progrés que respecti l’ordre de la creació, basant-se en una consciència renovada de la interdependència que vincula entre ells tots els habitants del planeta i en el necessari respecte a la vida humana.

El propòsit que ha presidit aquesta nova carta pastoral col·lectiva ha estat renovar el compromís de tota l’Església catòlica al servei del nostre poble i l’aportació dels catòlics al bé comú. Davant d’una forta secularització que tendeix a marginar i a fer irrellevants el missatge i les institucions cristianes, els bisbes hem cregut necessari explicitar el nostre compromís davant del nostre país. Ens hem inspirat en els missatges que ens ha deixat Benet XVI en la seva recent visita a Barcelona i hem volgut sobretot invitar a viure i proclamar l’Evangeli de l’esperança. I ho hem fet amb una clara intenció, la de treballar per oferir el millor servei i el més positiu que la fe dóna al món secular: la urgència d’anunciar-li la persona de Jesucrist i el seu Regne, que són per a nosaltres el tresor més gran que tenim.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO