El sentit cristià del dolor

(Diumenge, 09/05/2010)

La vida humana està íntimament vinculada al dolor i al sofriment. Els homes, un dia o un altre, tasten el seu calze amarg, com ho demostra l’experiència de cada dia.

Davant aquest fet, cal preguntar-se: quina és l’actitud que cal prendre? La majoria de les vegades és la de fatalisme: aguantem el que no es pot evitar.

La fe cristiana il·lumina el misteri del dolor; és una llum que no ens permet caure en enervants fatalismes. Tot al contrari: ens dóna serenitat i ens comunica pau. Una mirada plena de fe dirigida a Crist, que seguí la via del dolor, ens descobreix el sentit del sofriment humà. Aquesta llum ens fa veure la gran projecció de l’amor.

Jesucrist fou el primer a sofrir. Sota el pes de la creu humiliant, convertí el dolor en quelcom sagrat. El Crist crucificat de les nostres esglésies i de les nostres llars cristianes és un viu exponent d’amor, de redempció, de salvació. Perquè amb la seva voluntària i tràgica mort, Crist ens donà a conèixer un amor que és capaç de fer que ens lliurem pels altres fins a la mort.

El Crist crucificat és també una crida a tots els qui sofreixen. Ell es dirigeix a tots els homes i a totes les dones perquè quan, en el camí de la vida, llurs peus ensopeguin amb les punxes del sofriment, sàpiguen comprendre el gran valor de la ciència del patir.

És ben necessari que els malalts que jeuen en un llit o els qui viuen en la més tràgica soledat escoltin la crida de Crist i comprenguin que les contrarietats que pateixen tenen un valor excel·lent. Certament, aquesta crida de Crist és una de les coses més misterioses que podem imaginar.

El sofriment, acceptat amb fe i amb amor, es lliga amb el del Crucificat. Llavors el dolor adquireix dimensions de redempció; posseeix la fecunda força d’acomplir en la pròpia persona «el que resta en els sofriments de Crist a favor del seu cos, que és l’Església», com ens diu sant Pau. És un anar donant la vida per tal de sembrar esperança, tal com diu el lema de la Jornada del Malalt d’enguany.

La humanitat que sofreix es converteix en símbol, en signe, en sagrament humà que amaga la presència misteriosa de Crist. Entranyables són les paraules de Joan Pau II: «Us demanem, a tots els qui patiu, que ens ajudeu. Precisament a vosaltres, que sou febles, demanem que sigueu una font de força per a l’Església i per a la humanitat. En la terrible batalla entre les forces del bé i del mal que el món contemporani ens presenta, que el vostre sofriment venci en unió amb la creu de Crist.»

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona