El nou Pla Pastoral de la diòcesi

(Diumenge, 25/09/2011)               Avui a les cinc de la tarda podríem dir que la diòcesi de Barcelona es reuneix a la basílica de la Sagrada Família en una solemne celebració de l’eucaristia dins de la qual serà presentat el nou Pla Pastoral de la diòcesi per als quatre propers anys, que comencem a aplicar en l’inici […]

24 Set, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 25/09/2011)              

Avui a les cinc de la tarda podríem dir que la diòcesi de Barcelona es reuneix a la basílica de la Sagrada Família en una solemne celebració de l’eucaristia dins de la qual serà presentat el nou Pla Pastoral de la diòcesi per als quatre propers anys, que comencem a aplicar en l’inici d’aquest curs.

El nou Pla Pastoral, com l’anterior, s’ha fet amb una àmplia participació de les parròquies, comunitats, consells diocesans i institucions eclesials. Ja vaig fer referència diumenge passat, en aquesta mateixa comunicació, als tres objectius que proposa aquest programa fonamental de les institucions de l’Església en el nostre bisbat: anunciar Jesucrist als qui no el coneixen; especial atenció a la pastoral de la iniciació cristiana i a les persones que demanen els tres sagraments que la configuren: baptisme, confirmació i eucaristia; i viure la solidaritat com a expressió de l’amor i de la fe cristiana. He preparat una carta pastoral en la qual presento àmpliament l’esperit i els propòsits del nou Pla Pastoral.

Voldria remarcar que aquest nou Pla, com l’anterior, té una intenció fonamental que és l’evangelització. L’anunci de l’Evangeli a tothom ha estat l’objectiu de fons que hem volgut posar en pràctica per tal que tota la nostra diòcesi sigui més missionera i més evangelitzadora.

La mateixa celebració de la Missió metròpolis a Barcelona, durant la Quaresma de l’any vinent, juntament amb altres ciutats d’Europa, encaixa plenament amb el contingut del nou Pla Pastoral. Desitjo que el treball que farem sigui una contribució molt important a la tasca de l’evangelització i la transmissió de la fe, que és la missió fonamental de l’Església.

Es parla de nova evangelització i ens cal precisar el sentit d’aquesta expressió. La primera evangelització, segons el Concili Vaticà II, és la que va dirigida ad gentes, és a dir, als que cal proclamar l’Evangeli per implantar l’Església. Són les conegudes tradicionalment com a terres de missió. La nova evangelització va més aviat adreçada a aquells que s’han allunyat de l’Església en els països de l’antiga cristiandat. En aquest sentit, no es tracta d’una primera evangelització, perquè el país o països dels quals parlem ara ja fa segles que foren evangelitzats, però per a moltes persones sí que es tracta d’un primer anunci de Jesucrist.

En temps més recents, amb el terme evangelització s’indica l’activitat eclesial en la seva totalitat. L’expressió nova evangelització no significa una esmena al treball pastoral que s’ha anat realitzant fins ara en l’anunci de Jesucrist. Com va dir Joan Pau II, significa evangelitzar d’una manera nova pel que fa al seu ardor, els seus mètodes i la seva expressió.

Certament, a tots ens cal una actitud i una activitat més evangelitzadora. Hem de sortir dels temples per anar arreu a anunciar Jesucrist i la seva Bona Nova. És una exigència joiosa del nostre baptisme. Som Església i aquesta existeix per evangelitzar.

Davant de la situació religiosa actual, no ens podem tancar en nosaltres mateixos, sinó que hem de promoure un treball engrescador d’evangelització. La fe creix donant-la, i certament no s’imposa sinó que es proposa, amb un absolut respecte a la llibertat i a la consciència de cada persona.

L’any 2007 els bisbes de Catalunya publicàrem el document Creure en  l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, en la línia de la nova evangelització, en el qual diem que ens cal assumir plenament que la nostra situació és de missió i que la nostra fragilitat institucional i personal ens invita a posar, com els primers apòstols en l’inici del cristianisme, tota la nostra esperança en l’Esperit Sant que és qui pot obrir els cors dels homes i les dones del nostre tremps a la Paraula de Jesús.

   Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)