El nou Pla Pastoral de la diòcesi

(Diumenge, 25/09/2011)              

Avui a les cinc de la tarda podríem dir que la diòcesi de Barcelona es reuneix a la basílica de la Sagrada Família en una solemne celebració de l’eucaristia dins de la qual serà presentat el nou Pla Pastoral de la diòcesi per als quatre propers anys, que comencem a aplicar en l’inici d’aquest curs.

El nou Pla Pastoral, com l’anterior, s’ha fet amb una àmplia participació de les parròquies, comunitats, consells diocesans i institucions eclesials. Ja vaig fer referència diumenge passat, en aquesta mateixa comunicació, als tres objectius que proposa aquest programa fonamental de les institucions de l’Església en el nostre bisbat: anunciar Jesucrist als qui no el coneixen; especial atenció a la pastoral de la iniciació cristiana i a les persones que demanen els tres sagraments que la configuren: baptisme, confirmació i eucaristia; i viure la solidaritat com a expressió de l’amor i de la fe cristiana. He preparat una carta pastoral en la qual presento àmpliament l’esperit i els propòsits del nou Pla Pastoral.

Voldria remarcar que aquest nou Pla, com l’anterior, té una intenció fonamental que és l’evangelització. L’anunci de l’Evangeli a tothom ha estat l’objectiu de fons que hem volgut posar en pràctica per tal que tota la nostra diòcesi sigui més missionera i més evangelitzadora.

La mateixa celebració de la Missió metròpolis a Barcelona, durant la Quaresma de l’any vinent, juntament amb altres ciutats d’Europa, encaixa plenament amb el contingut del nou Pla Pastoral. Desitjo que el treball que farem sigui una contribució molt important a la tasca de l’evangelització i la transmissió de la fe, que és la missió fonamental de l’Església.

Es parla de nova evangelització i ens cal precisar el sentit d’aquesta expressió. La primera evangelització, segons el Concili Vaticà II, és la que va dirigida ad gentes, és a dir, als que cal proclamar l’Evangeli per implantar l’Església. Són les conegudes tradicionalment com a terres de missió. La nova evangelització va més aviat adreçada a aquells que s’han allunyat de l’Església en els països de l’antiga cristiandat. En aquest sentit, no es tracta d’una primera evangelització, perquè el país o països dels quals parlem ara ja fa segles que foren evangelitzats, però per a moltes persones sí que es tracta d’un primer anunci de Jesucrist.

En temps més recents, amb el terme evangelització s’indica l’activitat eclesial en la seva totalitat. L’expressió nova evangelització no significa una esmena al treball pastoral que s’ha anat realitzant fins ara en l’anunci de Jesucrist. Com va dir Joan Pau II, significa evangelitzar d’una manera nova pel que fa al seu ardor, els seus mètodes i la seva expressió.

Certament, a tots ens cal una actitud i una activitat més evangelitzadora. Hem de sortir dels temples per anar arreu a anunciar Jesucrist i la seva Bona Nova. És una exigència joiosa del nostre baptisme. Som Església i aquesta existeix per evangelitzar.

Davant de la situació religiosa actual, no ens podem tancar en nosaltres mateixos, sinó que hem de promoure un treball engrescador d’evangelització. La fe creix donant-la, i certament no s’imposa sinó que es proposa, amb un absolut respecte a la llibertat i a la consciència de cada persona.

L’any 2007 els bisbes de Catalunya publicàrem el document Creure en  l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, en la línia de la nova evangelització, en el qual diem que ens cal assumir plenament que la nostra situació és de missió i que la nostra fragilitat institucional i personal ens invita a posar, com els primers apòstols en l’inici del cristianisme, tota la nostra esperança en l’Esperit Sant que és qui pot obrir els cors dels homes i les dones del nostre tremps a la Paraula de Jesús.

   † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO