(Diumenge, 13/07/2014) El sentit social del papa Francesc té una de les seves manifestacions en la preocupació pel fenomen de l’anomenat tràfic de persones. Els especialistes de Nacions Unides i de la Unió Europea estimen –i és només la punta de l’iceberg- que avui pateixen aquesta situació al món uns 30 milions d’éssers humans i […]
11 Jul, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 13/07/2014)
El sentit social del papa Francesc té una de les seves manifestacions en la preocupació pel fenomen de l’anomenat tràfic de persones. Els especialistes de Nacions Unides i de la Unió Europea estimen –i és només la punta de l’iceberg- que avui pateixen aquesta situació al món uns 30 milions d’éssers humans i que aquesta xifra s’incrementa cada any en dos milions més. El tràfic de persones és el negoci més gran de la globalització. Alguns observadors afirmen que per al crim organitzat comença a ser ja més lucratiu dedicar-se al tràfic de persones que al tràfic d’armes o de droga. El vuitanta per cent d’aquestes persones acaben dins el món de la prostitució i el vint per cent restant en el treball forçat.
Aquestes xifres, les va donar l’arquebisbe argentí Marcelo Sánchez Sorondo, compatriota del papa Francesc i canceller de les Pontifícies Acadèmies de Ciències i de Ciències Socials de la Santa Seu, el qual ha explicat que el Papa els ha demanat que estudiïn el problema del tràfic de persones com una forma d’esclavitud moderna.
L’esclavatge sempre ha existit, però es va anar abolint com a sistema legal. Ara, però, la globalització deixa uns intersticis que els governs no poden controlar i els traficants se n’aprofiten. Llavors es dóna l’esclavitud moderna, sobretot en dues situacions: el treball forçat, és a dir, aquell en el qual no es respecta l’ordre natural de les coses, sigui per excés d’hores, sigui per la duresa de les condicions, sigui perquè s’explota infants; i la prostitució. La prostitució és un drama que no està vinculat només a la immigració, tot i que és cert que moltes noies i dones de països pobres acaben exercint-la en països rics; tanmateix, també es dóna en el si de la població autòctona de les grans ciutats.
Potser el lector u oient pensi que no hi ha res a fer. Però no podem caure en l’anomenat pessimisme dels bons. Les persones veritablement bones, de totes les confessions cristianes i religions, són les que han donat suport a aquesta iniciativa tan valenta del papa Francesc. M’ha impressionat, en aquest sentit, el fet -que va explicar l’arquebisbe Sánchez Sorondo durant la seva estada recent a Barcelona- que el Papa ha elogiat el treball de les religioses davant d’aquest problema. “Quan el Papa ens va rebre per segona vegada, va anar directe a les religioses i va lloar-les per estar en primera línia contra aquest problema”. Elles són un exemple de coratge i no creuen que no hi hagi res a fer, que el problema no tingui solució.
En aquesta línia, em plau destacar i agrair el treball que fan les religioses de diverses congregacions a la nostra diòcesi en favor de les noies i les dones explotades sexualment.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...