(Diumenge, 18/10/2015) Avui s’escau la Jornada Mundial de les Missions, una jornada coneguda com el DOMUND. Aquest any el lema és “Missioners de la misericòrdia” i dues circumstàncies donen un to especial al DOMUND. D’una banda, a Roma està reunit el Sínode sobre la Família; i, de l’altra, estem dins de l’Any de la Vida […]
15 Oct, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 18/10/2015)
Avui s’escau la Jornada Mundial de les Missions, una jornada coneguda com el DOMUND. Aquest any el lema és “Missioners de la misericòrdia” i dues circumstàncies donen un to especial al DOMUND. D’una banda, a Roma està reunit el Sínode sobre la Família; i, de l’altra, estem dins de l’Any de la Vida Consagrada.
“La Jornada Mundial de les Missions 2015 -diu el papa Francesc en el missatge que ha publicat per a aquesta Jornada- té lloc en el context de l’Any de la Vida Consagrada i en rep un estímul per a la pregària i la reflexió”.
El Sant Pare ens recorda que tot batejat està cridat a donar testimoniatge del Senyor Jesucrist proclamant la fe que ha rebut com un do. Però això és particularment vàlid per a la persona consagrada, perquè entre la vida consagrada i la missió hi ha un fort vincle. El seguiment radical de Jesús, que ha donat lloc a l’aparició de la vida consagrada en l’Església, respon a la crida a prendre la creu i seguir el Crist, imitant la seva dedicació al Pare i les seves actituds de servei i d’amor a tots, sobretot als qui més pateixen.
En el cinquantè aniversari del decret del Concili Vaticà II sobre les missions, el Sant Pare ens recorda que la dimensió missionera pertany a la missió mateixa de l’Església, i que per tant és també intrínseca a tota forma de vida religiosa o vida consagrada a Déu. La missió no és proselitisme o mera estratègia. La missió és sobretot testimoniatge personal. Qui creu i segueix Crist, es converteix necessàriament en missioner.
Per mostrar el vincle entre la missió i la vida consagrada a Déu, el Sant Pare canonitza avui una religiosa espanyola: Maria de la Puríssima, que fou superiora general de la Congregació de les religioses de la Companyia de la Creu. Maria Isabel Salvat Romero nasqué a Madrid el 20 de febrer de 1926 i morí a Sevilla el 31 d’octubre de 1998. Malgrat ser la superiora general de la congregació, ella volia en tot moment fer els treballs més humils. El seu desig era treballar sense figurar, sense aparèixer, fomentant sempre un clima de confiança i de serenitat. Les religioses de la Companyia de la Creu fan un gran treball al servei dels malalts i els pobres, i són molt estimades sobretot a Andalusia, on nasqueren i estan més presents.
En el marc del Sínode sobre la Família, el Papa beatifica avui un matrimoni, fet que no és freqüent. El matrimoni elevat als altars és el que formaren Louis Martin i Zèlie Guérin, francesos, pares de Santa Teresa de Lisieux, carmelita descalça que és patrona de les missions i ha estat declarada doctora de l’Església. Es dóna la circumstància -no gens freqüent- que aquest matrimoni va veure com quatre de les seves cinc filles van entrar en el Carmel de Lisieux. Aquesta beatificació ens recorda la doctrina de la vocació universal a la santedat, sigui quin sigui l’estat de vida de cada cristià o cristiana.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...