Dia del Seminari 2016: “Enviats a reconciliar”

Exhortació pastoral de l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella Omella, amb motiu del Dia del Seminari de 2016 

Aquest és el lema –singularment bell– que la Conferència Episcopal Espanyola ens ha proposat per viure amb plena intensitat i sentit la jornada en favor de les vocacions sacerdotals, que celebrem aquest diumenge 13 de març, Dia del Seminari.

En el context de l’Any de la Misericòrdia, difícilment es podia haver escollit un motiu més estimulador amb vista a la crida al sacerdoci. Sí, els sacerdots som, en paraules de sant Joan Pau II, “transparències de l’amor misericordiós del Pare” i, per tant, estem cridats a ser instruments de reconciliació i d’amor entre tots.

El papa Francesc, en el seu pontificat ric en suggeriments pastorals, ens va recordant la necessitat urgent que té el nostre món –d’altra banda tecnificat i ric– de reconciliació, d’acollida i de perdó. I això a tots nivells: personals, familiars, laborals i socials. Aquest “si us plau, gràcies i perdó”, que tantes vegades repeteix el Papa, marca una pauta per la qual ha d’anar la vida de tot cristià si vol seguir les petjades deixades pel Mestre amb la seva vida i la seva paraula, amb el seu exemple i amb la seva predicació. Això és el que ha de ser i sentir-se el sacerdot: un enviat per reconciliar.

Els sacerdots ho faran –ho fem– de manera sublim en el sagrament de la Reconciliació, quan diem en nom de Crist: “Jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”. A través d’aquestes senzilles paraules, i obrint el cor al Senyor amb humilitat, rebem amb abundància amor entranyable i misericordiós. Tal com en van rebre el fill pròdig, el bon lladre o la dona pecadora.

Animo els meus germans sacerdots que assaboreixin en la pregària, en la contemplació del misteri què és i què suposa ser ministres del Sagrament de la Reconciliació. Animo a tots els batejats que no temem acudir a aquest sagrament en el qual experimentem la tendresa i la pau que només el Senyor pot donar. No ens ha d’estranyar, i menys en aquest Any de la Misericòrdia, que el Papa ens recordi als sacerdots la necessitat d’estar absolutament disponibles –sempre i en tot lloc– per escoltar en confessió els nostres germans, amb la mateixa caritat i tendresa del Padre que abraça i besa el seu fill pròdig que torna de la seva vida passada.

Demanem al Senyor que no manquin joves que responguin a la seva crida a ser sacerdots, servidors de la comunitat, instruments de reconciliació. I acompanyem els nostres seminaristes perquè segueixin amb generositat el camí iniciat. Que no tinguin por, ja que ser sacerdot és una vocació, un servei, preciós.

Estic molt content de veure que els joves continuen responent a la crida del Senyor. El nostre Seminari funciona. Hi ha un bon grup de joves alegres, senzills, entregats a l’estudi i al servei a les diverses parròquies de la diòcesi els caps de setmana. Els he visitat, he parlat amb cadascun d’ells, he compartit la pregària i el dinar amb ells. Puc dir que són joves normals, arrelats en la societat d’avui, amb el cor seduït pel Senyor i desitjosos de servir els homes i les dones del nostre món.

Acabo animant-vos, estimats diocesans, a demanar a l’Amo de les messes treballadors per a les seves messes. I demaneu pels sacerdots: que siguem un entre nosaltres, que siguem un amb el poble, aquest Poble de Déu que sovint camina com les ovelles que no tenen pastor. El Senyor no es deixarà guanyar en generositat.

Amb el meu afecte i benedicció,

+ Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona