Déu, amic de l’home, amic de la vida

(Diumenge, 16/01/2011) 

 El portaveu de Benet XVI, el pare Federico Lombardi, va encertar plenament quan va dir davant els periodistes, el passat 7 de novembre, que el tema central de les paraules del Sant Pare a Santiago i a Barcelona ha estat el tema de Déu. És ben conegut que la primera prioritat del Papa en el seu pontificat és obrir als homes d’avui l’accés a Déu. Missió gens fàcil en aquestes societats europees nostres tan secularitzades.      

Benet XVI ens ha dit que “és una tragèdia que a Europa, sobretot al segle XIX, s’afirmés i divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Amb això es volia enfosquir la veritable fe bíblica en Déu”. Déu en realitat és l’amic dels homes i l’amic de la vida i ens invita a ser amics seus.

El Sant Pare ens ha dit en aquest viatge que “Déu és l’origen del nostre ésser i el fonament i el cimal de la nostra llibertat, no el seu oponent”. I per això no ha dubtat a demanar, des de Santiago de Compostel·la, lloc de tanta significació per al continent europeu, que “Europa ha d’obrir-se a Déu, sortir a trobar-lo sense por, treballar amb la seva gràcia per aquella dignitat de l’home que havien descobert les millors tradicions”.

També ha demanat que “cal que Déu torni a ressonar joiosament sobre els cels d’Europa; que la seva paraula santa no es pronunciï mai en va; que no es perverteixi fent-la servir per a fins que li són impropis. Cal que es pronunciï santament”. Aquestes paraules em sembla que tenen una clara intencionalitat de respondre a aquells que puguin pensar –o potser fins i tot témer- que aquesta invocació del nom de Déu pugui amagar propòsits menys nobles d’un retorn a formes de neoconfessionalisme estatal. En altres ocasions, davant de representants dels Estats o de la política, Benet XVI ha parlat clarament d’una sana laïcitat estatal, i per això és molt significativa la seva invitació a invocar el nom de Déu santament i que aquest nom no es prengui mai en va, com ja demana el Decàleg del Sinaí. I es prendria en va si se’l feia servir “per a fins que li són impropis”. És molt important aquesta clarificació davant dels homes i les dones d’avui i davant de la nostra mateixa societat actual.

Si el tema de Déu estava en el centre dels missatges d’aquesta visita apostòlica de Benet XVI, és ben lògic que quedés meravellat per la basílica de la Sagrada Família. Ho va dir amb unes paraules que ens recordaven el Papa que ha dedicat tants anys a l’ensenyament universitari de la teologia: “En un humil i joiós acte de fe, aixequem una immensa mola de matèria, fruit de la naturalesa i d’un incommensurable esforç de la intel·ligència humana, constructora d’aquesta obra d’art. Ella és un signe visible del Déu invisible”.

En diferents escrits, ja abans d’arribar al pontificat, el Papa ha expressat que l’experiència de la bellesa és un camí cap al misteri i, en darrer terme, cap a Déu. Per això la Sagrada Família era el lloc adient per al magisteri de Benet XVI sobre aquesta qüestió tan fonamental. Això explica la seva fascinació per l’obra de Gaudí fins al punt de posar-ne el Naixement en la seva felicitació d’aquest Nadal. “Gaudí, obrint el seu esperit a Déu, ha estat capaç de crear en aquesta ciutat de Barcelona un espai de bellesa, de fe i d’esperança que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa”.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO