Des de sant Pere fins a Benet XVI

(Diumenge, 24/06/2012)

El proper divendres, 29 de juny, l’Església celebra la solemnitat dels apòstols Sant Pere i Sant Pau. En el prefaci de la missa d’aquesta festa l’Església dóna gràcies a Déu “perquè en els apòstols Pere i Pau has volgut donar a l’Església un motiu d’alegria: Pere fou el primer a confessar la fe, i Pau el mestre insigne que la interpretà; aquell fundà la primitiva Església amb la resta d’Israel, aquest la va estendre a totes les nacions”.

Pere fou un dels primers deixebles de Jesús i un dels preferits. Sempre el trobem al costat del Senyor i fent de portaveu dels Dotze. Pere apareix en els Evangelis i en els Fets dels Apòstols com una figura destacada entre els apòstols, per voluntat i elecció personal de Jesús. Recordem aquelles paraules del Senyor que sempre són actuals i eficaces: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església. Et donaré les claus del regne del cel. I allò que lligaràs a la terra serà lligat al cel, i allò que deslligaràs a la terra, serà deslligat al cel”.

Per decisió de Crist, en Pere comença la nissaga dels papes que continuen la missió confiada al pescador de Galilea. Jesús, jugant amb el canvi de nom que li va fer en la primera trobada amb Pere, li diu que serà pedra. Aquest nom és tot un programa. Significa ser fonament sòlid i inamovible de l’edifici que Jesús basteix sobre ell.

L’Església de Roma, que “presideix en la caritat”, segons l’expressió de sant Ignasi d’Antioquia al començament del segle II, és des de sempre el punt de referència pel que fa al contingut i a la unitat de la fe. En aquest sentit, el Concili Vaticà II, el cinquantè aniversari de l’inici del qual ens disposem a commemorar, diu que el Papa “és el principi perpetu i el fonament visible de la unitat, tant dels bisbes com de la multitud dels fidels”.

Coincidint amb la festa dels apòstols Pere i Pau s’escau la celebració del Dia del Papa. Ell, com Pere, confirma els germans en la fe. Santa Caterina de Siena l’anomenava “el dolç Crist en la terra”, ja que la seva figura i el seu ministeri visibilitza la de Jesucrist, bon Pastor. El ministeri petrí ha fet efectiva sempre, durant els vint segles de la història de l’Església, la promesa de Jesús. Fins i tot en les èpoques fosques de la història de Roma i del pontificat.

El 19 d’abril de 2005 el cardenal Ratzinger fou cridat a succeir Joan Pau II com a bisbe de Roma. El Papa Benet XVI es va presentar des del primer moment com un treballador de la vinya del Senyor. Això ha estat fent abans d’arribar al pontificat romà i això està fent com a successor de Pere, de manera generosa i incansable, quan ja ha acomplert 85 anys de vida i 6 anys de ministeri com a bisbe de Roma.

Benet XVI ha estat anomenat “el Papa de les coses essencials”. Ell ha centrat el seu ministeri sobretot en l’evangelització i en la proposta de la fe cristiana al món d’avui. Ho posen en relleu ben clarament dues de les iniciatives que ha proposat recentment a tota l’Església: el Sínode del proper octubre sobre “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana” i la celebració de l’Any de la fe, que començarà també el proper mes d’octubre.

En el dia dedicat al Sant Pare, estem cridats especialment a renovar els nostres sentiments de comunió en la fe amb el successor de Pere i a pregar per la seva persona i pels fruits del seu servei a l’Església i al món d’avui. Tots recordem amb afecte i agraïment la seva visita a Barcelona el mes de novembre de 2010.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO